Joseph Lister, 1r Baró de Lister OM FRS PC (Upton, Essex, 5 d'abril de 1827Walmer, 10 de febrer de 1912), conegut com a Sir Joseph Lister, Bt va ser un metge cirurgià britànic pioner en l'ús dels antisèptics i en promoure la idea de la tècnica de la cirurgia estèril quan treballava a Glasgow Royal Infirmary. Lister va introduir amb èxit l'àcid carbòlic (actualment anomenat fenol) per esterilitzar els instruments quirúrgics i netejar les ferides, la qual cosa va reduir les infeccions postoperatòries i va fer que la cirurgia fos més segura per als pacients.[1]

Infotaula de personaJoseph Lister
Joseph Lister, 1st Baron Lister (1827 – 1912) surgeon Wellcome M0002551.jpg
Biografia
Naixement5 abril 1827
Upton House, Newham (en) Tradueix
Mort10 febrer 1912 (84 anys)
Kent (Anglaterra)
Membre del Consell Privat del Regne Unit
1902 –
37è President de la Royal Society
1895 – 1900
← William ThomsonWilliam Huggins →
Membre de la cambra dels Lords
Dades personals
ReligióSocietat Religiosa d'Amics
FormacióUniversity College de Londres
Activitat
Camp de treballCirurgia
OcupacióMetge, professor d'universitat, cirurgià i científic
OcupadorKing's College de Londres
Universitat d'Edimburg
Universitat de Glasgow
AlumnesEmil Theodor Kocher
Obra
Estudiant doctoralWilliam MacEwen
Altres
TítolBaronet i baró
ParesJoseph Jackson ListerIsabella Harris (en) Tradueix
GermansArthur Lister i Mary Godlee (en) Tradueix
Signatura
Joseph Lister signature.png
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Lister provenia d'una família quàquera de Upton, Essex, i era fill del pioner en l'ús del microscopi compost Joseph Jackson Lister.

Fins als estudis de Lister sobre els antisèptics la majoria de la gent creia en la teoria de la miasma, que es trobaria a l'aire, com a responsable de les infeccions. Lister es va assabentar dels treballs de Louis Pasteur, sobre que la fermentació i la podridura podien passar en condicions anaeròbiques si hi havia microorganismes. Lister per evitar infeccions va experimentar amb el tercer mètode de lluita contra les infeccions proposat per Pasteur que era el mètode químic.

Va ser membre i president de la Royal Society entre 1895 i 1900. Morí el 1912 a Walmer, Kent.

ReferènciesModifica

  1. Sutcliffe, Jenny; Duin, Nancy. Historia de la Medicina. Barcelona: Blume, 1993. ISBN 84-8076-010-9. 

Enllaços externsModifica