Joseph Losey

director de cinema estatunidenc

Joseph Losey (La Crosse, Wisconsin, 14 de gener 1909 - Londres, Anglaterra, 22 de juny 1984) va ser un director de cinema i de teatre estatunidenc. Després d'estudiar a Alemanya amb Bertolt Brecht, va tornar als Estats Units.[1]

Infotaula de personaJoseph Losey
Joseph Losey 1965.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 gener 1909 Modifica el valor a Wikidata
La Crosse (Wisconsin) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 juny 1984 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
President del jurat del Festival de Canes
1972 – 1972
← Michèle MorganIngrid Bergman → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Dartmouth
Universitat Harvard
La Crosse Central High School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, productor de cinema, guionista, director de teatre Modifica el valor a Wikidata
Activitat1939 Modifica el valor a Wikidata –
Participà en
24 juny 1977documenta 6 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Premis

IMDB: nm0521334 Allocine: 85 Allmovie: p100179 TCM: 116484 IBDB: 15476
Find a Grave: 8802812 Modifica el valor a Wikidata

Va néixer en una família d'emigrants neerlandesos. Va començar estudis de medicina tot fent teatre. El 1912 estudia lletres a Harvard, estudis que va abandonar un any després per fer de crític literari a diaris i revistes a Nova York. De 1930 a 1931 s'en va cap a Europa amb sojorns a Anglaterra i Alemanya.[2] En tornar es va dedicar al teatre. El 1932, va viatjar cap a Suècia i Finlància i després va estudiar teatre a Moscou, Leningrad i Kiev.[2] De 1937 a 1942 realitza als Estats Units uns quaranta curtmetratges per a l'Administració Pública i més de setanta per a la Fundació Rockefeller.[2]

El 1947 s'estableix a Hollywood, va co-dirigir Galileo, amb el mateix Brecht i amb Charles Laughton. Aquestos dos darrers van treballar en l'adaptació de l'obra teatral de l'alemany. A més a més, Losey va aprofitar per rodar un migmetratge de 30 minuts basat en aquesta temàtica.

Exiliat durant el MaccarthismeModifica

Durant l'era McCarthy i la caixa de bruixes pel «Comitè d'Activitats Antiamericanes» Losey va ser investigat pel seu suposat suport al Partit Comunista i va ser inscrit a la llista negra dels caps dels estudis cinematogràfics.[3] El seu compromís i militància amb les esquerres l’obliguen a exiliar-se[4] i va marxar a Londres, on va continuar treballant com a director.

Ja al Regne Unit va rodar The Sleeping Tiger (1954), una pel·lícula de cinema negre, que va suposar que els seus intèrprets també foren inclosos a la llista negra de Hollywood. No va ser l'únic problema; dos anys després, va ser contractat per la Hammer per rodar X the Unknown, però el seu principal protagonista, Dean Jagger, va rebutjar treballar amb «un simpatitzant comunista», amb la qual cosa l'estudi va acomiadar Losey del projecte.

Col·laboració amb Harold PinterModifica

Als anys seixanta, Losey va començar a treballar amb l'escriptor i guionista Harold Pinter. D'aquesta col·laboració van sorgir tres pel·lícules: The Servant (1963), Accident (1967) i The Go-Between (1970). The Servant és un un dels grans treballs de Bogarde, actor emblemàtic en la carrera de Losey.[5] Totes tres van tindre una bona acollida i van ser nominades per a premis i certàmens, fins al punt que la tercera va guanyar la Palma d'Or a Cannes l'any 1971. Pinter també va escriure una adaptació de Proust, però no es van trobar els fons per dirigir-la.

Aquestos films examinen el sistema de classes britànic, com ara la relació entre els caps i els serfs, els graus d'hipocresia entre la classe mitjana o una relació amorosa entre una jove de classe alta i un de classe baixa. L'habilitat dels diàlegs de Pinter van trobar un bon company en els plans de Losey, les quals creaven elements d'ambigüitat.

Anys setantaModifica

El 1975, Losey va realitzar una nova adaptació de l'obra de Brecht, ara anomenada Life of Galileo, que tot i rodar-se a Anglaterra va ser finançada per l'American Film Theatre. Aquesta obra va ser produïda per a televisió. El 1979, roda l'òpera de Mozart Don Giovanni, en espais naturals, amb els mateixos cantants –entre d'altres Ruggero Raimondi, José van Dam, Kiri Te Kanawa i Teresa Berganza– que surten a manera d’actors.[6] El film va ser nominat com a millor director, entre altres categories, als Cèsar de 1980.

El 2009 la Filmoteca de Catalunya va celebrar el centenari del cineasta Joseph Losey amb la projecció íntegra de la seva obra.[4] En el marc del Festival de Sant Sebastià de 2017 es va fer una retrospectiva de tots els 32 llargmetratges i es va publicar un monogràfic entitolat Joseph Losey.[7] El 2020 el crític de cinema Àlex Gorina i presentador del programma La finestra indiscreta el va classificar entre els «125 grans cineastes de 125 anys d'història del cine».[8]

Filmografia com a directorModifica

ReferènciesModifica

  1. «Joseph Losey». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 Giner, Joan «Biofilmografia de Joseph Losey». Serra d'Or, VI, 6, 06-06-1964, pàg. 33.
  3. Merino, Imma «Redescobrir Losey o potser descobrir-lo». El Punt (ed. Girona), 20-09-2009, pàg. 12.
  4. 4,0 4,1 «La Filmoteca celebra el centenari de Joseph Losey amb una retrospectiva integral que inclou 34 films». Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura, 29-10-2009. [Consulta: 10 març 2021].
  5. «The Servant». Filmoteca de Catalunya, s.d. [Consulta: 10 març 2021].
  6. «Projecció de l’òpera: “Don Giovanni", de Mozart (versió de Losey, enregistrada en exteriors)». Casa de Cultura de Girona. [Consulta: 10 març 2021].
  7. «Joseph Losey, monogràfic publicat pel Festival de Sant Sebastià». Col·lectiu d'Investigació Estètica dels Mitjans Audiovisuals (UPF), 06-11-2017. [Consulta: 10 març 2021].
  8. Gorina, Àlex. «125 grans cineastes de 125 anys d'història del cine». La finestra indiscreta. CCMA, 28-12-2020. [Consulta: 10 març 2021].

BibliografiaModifica

  • Casas, Quim (ed.); Iriarte, Ana Cristina (ed.). Joseph Losey. ICAA, p. 376. ISBN 978-84-88452-88-7. 
  • Michel Ciment, Le Livre de Losey. Entretiens avec le cinéaste, Paris, Stock/Cinéma, 1979, 465 p.
  • Michel Ciment, Joseph Losey: l'oeil du Maître, Institut Lumière/Actes Sud, 1994, 360 p.
  • Penelope Houston, "Losey's Paper Handkerchief", Sight and Sound, Summer 1966, pp. 142–143.
  • Gilles Jacob, "Joseph Losey, or The Camera Calls", Sight and Sound, Spring 1966, pp. 62–67.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joseph Losey