Joseph Raymond McCarthy
Joseph Raymond MacCarthy. (Grand Chute, Wisconsin, 14 de novembre de 1908 - Bethesda, Maryland, 2 de maig de 1957) fou un polític estatunidenc que arribà a la categoria de senador.
BiografiaModifica
Fill d'una família d'irlandesos catòlics dedicats a la feina del camp. Una vegada transcorreguts els primers anys escolars es dedicà també a la granja familiar; però en complir els divuit anys tornà impetuosament als seus estudis. En nou mesos porta a fi els quatre anys exigits per la segona ensenyança nord-americana. Més tard ingressà en la Universitat de Marquette, (Milwaukee), on es graduà en Lleis mentre treballava alhora en oficis diversos. Des del seu bufet intentà dedicar-se a la política i es presentà a les eleccions de senador amb resultat negatiu. Això no obstant, aconseguí ser anomenat jutge del districte de Wisconsin.
En iniciar-se la Segona Guerra Mundial abandonà el seu càrrec civil i serví en l'Exèrcit, com a tinent, en el Servei d'Intel·ligència de la Marina, actuant en la zona sud del Pacífic; per aquest motiu rebé diverses condecoracions. Acabada la guerra tornà al seu lloc de jutge i a la lluita per aconseguir un escó al Senat. El tan desitjat escó arribà el 1946, després d'una lluita amb Robert M. Lafollet, al que derrotà netament.
McCarthy ocupava un escó en el Senat per a representar la seva terra nadiua. Catòlic i de dretes a ultrança, inicià llurs activitats de senador exigint justícia i acusant a Nord-amèrica d'haver actuat de manera massa tova amb els alemanys convictes d'haver assassinat a soldats nord-americans.
Caça de bruixesModifica
Però el seu nom recorregué el món sencer entre els anys 1950-1954 a propòsit del que s'anomenaria maccarthisme. En el transcurs d'una sessió escandalosa el senador acusà al Departament d'Estat d'infiltració comunista. Segons el seu informe, aquest important Departament havia estat envaït pels espies al servei de Moscou, amb el fi d'apoderar-se d'importants secrets de guerra. Es feia indispensable actuar enèrgicament, realitzar investigacions, empresonar als sospitosos. Semblants mesures, de tipus dictatorial, foren motejades de maccarthisme i s'oposaren perillosament al sentit democràtic de la política estatunidenca. L'acusació de McCarthy, per altra banda, no respectava ni noms ni càrrecs. Figures com les del general George Marshall, el ministre Dean Acheson i el mateix general Dwight David Eisenhower foren acusats de tous i flexibles davant la pressió comunista.
Tot això creà un clima d'animositat contra el senador, però al triomfar el seu partit republicà en les eleccions de 1952, McCarthy ocupà el càrrec de president de la Subcomissió Senatorial d'Investigació. En enfrontar-se amb l'Exèrcit, McCarthy i la seva actitud d'absoluta intransigència, el maccarthisme, es veieren privats del favor popular, l'animositat creixé, el mateix Eisenhower esborrà el seu nom dels concurrents a les festes de la Casa Blanca i per últim fou relegat a la foscor.
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joseph Raymond McCarthy |
- Suplement dels anys 1957-1958, pàg. 237 de l'Enciclopèdia Espasa (ISBN 84-239-4593-6)