Joseph Raymond McCarthy
Joseph Raymond MacCarthy. (Grand Chute, Wisconsin, 14 de novembre de 1908 - Bethesda, Maryland, 2 de maig de 1957) fou un polític estatunidenc que arribà a la categoria de senador.
 MacCarthy vers el 1950 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Joseph Raymond McCarthy  14 novembre 1908 Grand Chute (Wisconsin) (en)  |
| Mort | 2 maig 1957 (48 anys) Bethesda (Maryland) |
| Causa de mort | Causes naturals (Hepatitis ) |
| Sepultura | Wisconsin |
| Senador dels Estats Units | |
| 3 gener 1957 – 2 maig 1957 (mort en el càrrec) – William Proxmire → Circumscripció electoral: Wisconsin Class 1 senate seat (en) | |
| Senador dels Estats Units | |
| 3 gener 1955 – 3 gener 1957 Circumscripció electoral: Wisconsin Class 1 senate seat (en) | |
| Senador dels Estats Units | |
| 3 gener 1953 – 3 gener 1955 Circumscripció electoral: Wisconsin Class 1 senate seat (en) | |
| Senador dels Estats Units | |
| 3 gener 1951 – 3 gener 1953 Circumscripció electoral: Wisconsin Class 1 senate seat (en) | |
| Senador dels Estats Units | |
| 3 gener 1949 – 3 gener 1951 Circumscripció electoral: Wisconsin Class 1 senate seat (en) | |
| Senador dels Estats Units | |
| 3 gener 1947 – 3 gener 1949 ← Robert M. La Follette Circumscripció electoral: Wisconsin Class 1 senate seat (en) | |
| Jutge | |
| 1945 – 2 maig 1957 | |
| Jutge | |
| 1939 – 1942 | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica Romana |
| Formació | Universitat Marquette Universitat de Wisconsin-Madison Marquette University Law School (en) (–1935)escola primària |
| Conegut per | Maccarthisme |
| Activitat | |
| Ocupació | Polític, oficial, jutge, advocat, agricultor i acomodador |
| Partit | Partit Republicà dels Estats Units (1944–1957) Partit Demòcrata dels Estats Units (1936–1944) |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Cos de Marines dels Estats Units d'Amèrica |
| Rang militar | capità tinent |
| Conflicte | Segona Guerra Mundial |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
Premis | |
 | |
    | |
BiografiaModifica
Fill d'una família d'irlandesos catòlics dedicats a la feina del camp. Una vegada transcorreguts els primers anys escolars es dedicà també a la granja familiar; però en complir els divuit anys tornà impetuosament als seus estudis. En nou mesos porta a fi els quatre anys exigits per la segona ensenyança nord-americana. Més tard ingressà en la Universitat de Marquette, (Milwaukee), on es graduà en Lleis. Ensems, treballà en oficis diversos. Des del seu bufet intentà dedicar-se a la política i es presentà a les eleccions de senador amb resultat negatiu. Això no obstant, aconseguí ser anomenat jutge del districte de Wisconsin.
En iniciar-se la Segona Guerra Mundial abandonà el seu càrrec civil i serví en l'Exèrcit, com a tinent, en el Servei d'Intel·ligència de la Marina, actuant en la zona sud del Pacífic; per aquest motiu rebé diverses condecoracions. Acabada la guerra tornà al seu lloc de jutge i a la lluita per aconseguir un escó al Senat. El tan ardentment desitjat escó arribà el 1946, després d'una lluita amb Robert M. Lafollet, al que derrotà netament.
Mac Carthy ocupava un escó en el Senat per a representar la seva terra nadiua. Catòlic i de dretes a ultrança, inicià llurs activitats de senador exigint justícia i acusant a Nord-amèrica d'haver actuat de manera massa tova amb els alemanys convictes d'haver assassinat a soldats nord-americans.
Caça de bruixesModifica
Però el seu nom recorregué el món sencer entre els anys 1950-1954 a propòsit del que s'anomenaria maccarthisme. En el transcurs d'una sessió escandalosa el senador acusà al Departament d'Estat d'infiltració comunista. Segons el seu informe, aquest important Departament havia estat envaït pels espies al servei de Moscou, amb el fi d'apoderar-se d'importants secrets de guerra. Es feia indispensable actuar enèrgicament, realitzar investigacions, empresonar als sospitosos. Semblants mesures, de tipus dictatorial, foren motejades de maccarthisme i s'oposaren perillosament al sentit democràtic de la política estatunidenca. l'acusació de MacCarthy, per altra banda, no respectava ni noms ni càrrecs. Figures com la del general George Marshall, el ministre Dean Acheson i el mateix general Dwight David Eisenhower foren acusats de tous i flexibles davant la pressió comunista.
Tot això creà un clima d'animositat contra el senador, però al triomfar el seu partit republicà en les eleccions de 1952, MacCarthy ocupà el càrrec de president de la Subcomissió Senatorial d'Investigació. En enfrontar-se amb l'Exèrcit, MacCarthy i la seva actitud d'absoluta intransigència, el maccarthisme, es veieren privats del favor popular, l'animositat creixé, el mateix Eisenhower esborrà el seu nom dels concurrents a les festes de la Casa Blanca i per últim fou relegat a la foscor.
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joseph Raymond McCarthy |
- Suplement dels anys 1957-1958, pàg. 237 de l'Enciclopèdia Espasa (ISBN 84-239-4593-6)