Obre el menú principal

Juan Domingo de Zúñiga y Fonseca, comte de Monterrey[1] (Madrid, 25 de novembre de 1640 - Madrid, 2 de febrer de 1716) va ser un militar i polític espanyol.

Infotaula de personaJuan Domingo de Zúñiga y Fonseca
Lambert-van-den-Bos-Schauplatz-des-Krieges MG 9479.tif
Biografia
Naixement 25 novembre 1640
Madrid
Mort 2 febrer 1716 (75 anys)
Madrid
Religió Església Catòlica
Activitat
Ocupació Polític i militar
Rang militar general
Altres
Títol Comte
Modifica les dades a Wikidata
Juan Domingo de Zúñiga y Fonseca, by Frederik Bouttats

Originalment anomenat Juan Domingo Méndez de Haro y Sotomayor, era fill de Luis Méndez de Haro, 6è marquès del Carpio, el primer ministre del rei Felip IV d'Espanya, i Catalina Fernández de Córdoba. Es va casar amb Inés Francesca de Zúñiga, 6a. comtessa de Monterrey, i la filla major de Fernando de Ayala, tercer comte d'Ayala. Juan Domingo va prendre els títols de la seva dona.

El 1667 es va anar als Països Baixos espanyols i es va convertir en Capità General de la Cavalleria el 1669. El 1670 es va convertir en governador dels Països Baixos espanyols i Capità General en absència de Joan Josep d'Àustria. El 1671, quan la guerra amenaçava entre França i els Països Baixos, Espanya es va aliar als Països Baixos i Zúñiga y Fonseca es va convertir en comandant suprem espanyol al Nord. Organitzar defenses, enfortint les fortaleses a la frontera francesa. Això no va poder evitar que Espanya i les seves defenses van jugar un paper menor en la següent guerra francoholandesa (1672-1678). Va ser cridat a Espanya el 8 de febrer del 1675. El 25 de maig de 1677 va ser nomenat Virrei de Catalunya, on també s'enfronta a una invasió francesa. El 1678 va tornar a Madrid on es va convertir en President de Flandes. Va ser admès en el Consell d'Estat el 1693. Va acatar l'entronització de Felip V d'Espanya però el 1705 i per oposició a la dominació dels enviats francesos, el rei manà al marquès de Mancera que no assistís més al consell, i de resultes d'això el comte de Monterrey i duc de Montalto dimitiren dels seus càrrecs. Se l'acusà després que buscava interessos personals i fou desterrat de la cort fins al 1707, quan amb motiu del naixement del primer fill de Felip V es donà amnistia. El 10 de maig de 1710 queda vidu sense haver tingut fills. Amb més de setanta anys s'ordenà sacerdot.

ReferènciesModifica

  1. er casament amb Inés Francesca de Zúñiga, 6a. comtessa de Monterrey

BibliografiaModifica

Vegeu tambéModifica