Juan Donoso Cortés

Juan Francisco María de la Salud Donoso Cortés y Fernández Canedo, I marquès de Valdegamas (Valle de la Serena, Badajoz, 6 de maig de 1809 - París, França, 3 de maig de 1853) va ser un filòsof, parlamentari, polític i diplomàtic espanyol, funcionari de la monarquia espanyola sota el règim liberal. D'ideologia conservadora, va pertànyer a l'entorn polític del moderantisme i els neocatòlics.

Infotaula de personaJuan Donoso Cortés
Juan Donoso Cortés, por Federico Madrazo.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 maig 1809 Modifica el valor a Wikidata
Valle de la Serena (Badajoz) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 maig 1853 Modifica el valor a Wikidata (43 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentCementiri de San Isidro, pati IV, glorieta 14, Pabellón de Hombres Ilustres 
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats d'Espanya
27 desembre 1837 – 11 novembre 1851
Ambaixador
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Salamanca
Universitat de Sevilla Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptor, filòsof, polític, diplomàtic, professor d'universitat i periodista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversidad Central Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Moderat
Membre de
Altres
TítolMarcgravi Modifica el valor a Wikidata
Premis

VidaModifica

Va estudiar Dret a les universitats de Salamanca i Sevilla. El 20 de gener de 1830, a Càceres, va contreure matrimoni amb Teresa García Carrasco y Gómez Benítez, procedent d'una les més acabalades famílies extremenyes i germana del futur primer comte de Santa Olalla. El 24 d'octubre d'aquest mateix any va néixer la seva única filla, María Josefa, que va morir als dos anys d'edat.[1] En 1832 s'instal·là a Madrid, on va publicar Memoria sobre la monarquía, de línia liberal-conservadora, i on va donar començament la seva activitat com a periodista polític, influït pel liberalisme doctrinari de Royer-Collard i altres figures de la Restauració Francesa. Va rebre també forta influència del filòsof italià Giambattista Vico, introduint el seu estudi en llengua espanyola. En 1833 va ingressar en la secretaria d'Estat i va iniciar la seva carrera política. Va recolzar als isabelins en la Primera Guerra Carlina. El 3 de juny de 1835 va morir la seva esposa Teresa.[1]

Va ser secretari del gabinet i de la presidència del Consell en 1836, amb el govern de Mendizábal. El motí dels sergents de La Granja (1836) va dur-lo a combatre el liberalisme i convertir-se al catolicisme. En 1837 va ser elegit diputat per Cadis i en 1840 va marxar a França, poc abans que fos deposada la regent Maria Cristina. Donoso es va convertir en home de confiança i agent de Maria Cristina[2] i no va tornar a instal·lar-se a Espanya fins a la caiguda d'Espartero, en 1843, com a diputat per Badajoz, pel partit Moderat. Va participar en la reforma constitucional de Narváez en 1845.

Va contactar a França amb moviments catòlics i això va determinar la seva evolució cap a una actitud més lligada a la defensa del règim tradicional. De fet, és famós per aquesta bolcada cap a la tradició, a partir de 1848, en què va portar a la impremta el seu famós Discurso sobre la Dictadura que conté la seva teoria de la "dictadura del sabre", una apologia del govern fort com a efecte del caos que ell veia en la revolució de la modernitat. En 1851 va sortir a la llum la seva famosa obra Ensayo sobre el catolicismo, el liberalismo y el socialismo, encarregada pel Vaticà, el seu salt a la filosofia política, precursor del que va esdevenir més tard el Syllabus Errorum,[3] un libel ultramuntà que va fomentar un segle d'intransigència entre catòlics conservadors i liberals. També va ser un orador grandiloqüent i apassionat.

Juntament amb Jaume Balmes representen una referència per al desenvolupament de la ideologia conservadora a Espanya i també del pensament tradicionalista, influint tant en Marcelino Menéndez Pelayo, Juan Vázquez de Mella o José Antonio Primo de Rivera.

Va ser nomenat marquès de Valdegamas i ambaixador en París, on va morir. Les seves restes es troben al cementiri de San Justo de Madrid.

Relació com a diputatModifica

Va ser elegit diputat el 22 de setembre de 1837 per Cadis que després repetiria el 18 de gener de 1840. En 1843 sortiria escollit aquesta vegada per la circumscripció de Badajoz aprofitant la caiguda d'Espartero sent donat d'alta el 18 d'octubre. Des d'aquest moment tornaria a ocupar aquest escó en 4 legislatures més consecutives fins al 5 de novembre de 1851.[4]

AntisemitismeModifica

El 20 de desembre de 1836, en la seva obra Del despotismo y su realización en la historia, va escriure:

« La idea dominante del pueblo judío es la guerra: el único sentimiento que le conmueve y le subyuga es el odio al género humano.[5] »

LlegatModifica

Fou un dels majors referents intel·lectuals del jurista alemany Carl Schmitt, contribuint al desenvolupament de la seva doctrina del decisionisme polític.[6]

La seva obra, com per exemple el seu Discurso sobre la dictadura, va ser presa pel franquisme per a legitimar el règim dictatorial.[7]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Cortés González, Daniel «Aportes genealógicos de una familia dombenitense, los Donoso-Cortés». Revista de Historia de las Vegas Altas, 4, junio 2013, pàg. 3-26 [Consulta: 16 gener 2015].
  2. «Juan Donoso Cortés». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Rino Cammilleri, Juan Donoso Cortés: il padre del Sillabo (italià), Marietti, 1998
  4. Fitxa del Congrés dels Diputats
  5. Obras de Don Juan Donoso Cortés, Marqués de Valdegamas. (Pàg. 165).
  6. González, Gabriel Moreno «Donoso Cortés en Carl Schmitt. La influencia del filósofo extremeño en el decisionismo político del jurista alemán». Anuario de la Facultad de Derecho. Universidad de Extremadura, 31, 2014, pàg. 263–284. ISSN: 2695-7728.
  7. Bañuelos, Luis Palacios. Historia del Franquismo: España 1936-1975 (en castellà). Editorial Almuzara, 2020-03-28. ISBN 978-84-18205-92-7. 

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Juan Donoso Cortés
  A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Juan Donoso Cortés
Vegeu texts en català sobre Juan Donoso Cortés a Viquitexts, la biblioteca lliure.


Premis i fites
Precedit per:
Francisco Javier de Burgos y del Olmo
 
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira R

1848-1853
Succeït per:
Rafael María Baralt