Obre el menú principal

Joan Gisbert i Ortiga

tennista professional espanyol
(S'ha redirigit des de: Juan Gisbert)

Joan Gisbert i Ortiga (Barcelona, 5 d'abril de 1942) fou un tennista català de la dècada de 1960.[1]

Infotaula de personaJoan Gisbert i Ortiga
Biografia
Naixement Joan Gisbert i Ortiga
5 d'abril de 1942 (1942-04-05) (77 anys)
Barcelona, Catalunya
Residència Barcelona, Catalunya
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Lateralitat Dretà
Activitat
Ocupació Tennista
Activitat 1968 (amateur des de 1962) – 1976
Nacionalitat esportiva Espanya
Esport tennis
Mà de joc dretà
Modalitat Partit de tennis Feather-core-thumbs-up.svgFeather-core-thumbs-down.svg Simple gold cup.svg Rècord personal
Tennis individual 177–140
Tennis dobles 221–72
ATP Info ATP
Individuals
Grand Slams
Open d'Austràlia F (1968)
Roland Garros 4R (1966)
Wimbledon 2R (1963, 1972)
US Open 2R (1974)
Altres torneigs
Jocs Olímpics QF (1968)
Dobles
Grand Slams
Open d'Austràlia SF (1968)
Roland Garros SF (1975, 1976)
Wimbledon QF (1972)
US Open 3R (1975)
Altres torneigs
Copa Masters W (1975)
Jocs Olímpics F (1968)
Modifica les dades a Wikidata

TrajectòriaModifica

El seu germà Josep Maria Gisbert i Ortiga també fou tennista, així com el seu fill Joan Gisbert Schultze.[2]

Va pertànyer al Club Tennis Barcino.[1]

L'any 1959 guanyà l'Orange Bowl, considerat el Campionat del Món en categoria júnior.[1] Fou tres cops campió de Catalunya (1962, 1969 i 1971), campió del Trofeu Comte de Godó l'any 1965, i medalla d'or als Jocs Universitaris de 1967.[1][3] El seu èxit més important fou arribar a la final de l'obert d'Austràlia l'any 1968, en la qual fou derrotat per William Bowrey.[1][4]

Durant la dècada de 1970 guanyà un títol d'ATP a Shreveport, el 1975, i fou finalista de cinc torneigs més, com ara Cincinnati (1971). També guanyà 21 trofeus de dobles entre 1971 i 1976, la majoria formant parella amb Manuel Orantes.[1][5]

També fou un habitual a la Copa Davis amb 69 partits jugats entre 1965 i el 1976, essent finalista en dues edicions (1965, 1967).[1]

Finals majorsModifica

Finals de Grand SlamModifica

Individual: 1 (0–1)Modifica

Posició Any Campionat Superfície Oponent a la final Marcador a la final
Finalista 1968 Open d'Austràlia Herba   William Bowrey 7–5, 2–6, 9–7, 6–4

Principals èxitsModifica

Títols individuals en era Open (1)Modifica

Posició No. Data Campionat' Superfície Oponent a la final Marcador a la final
Finalista 1. 1968 Open d'Austràlia Herba   Bill Bowrey 5–7, 6–2, 7–9, 4–6
Finalista 2. 1971 Màsters de Cincinnati Terra batuda   Stan Smith 6–7, 3–6
Finalista 3. 1972 New York City Indoor   Stan Smith 6–4, 5–7, 4–6, 1–6
Finalista 4. 1974 Tokyo WCT   Rod Laver 7–5, 2–6, 0–6
Finalista 5. 1974 Cedar Grove Open   Ilie Năstase 4–6, 6–7
Campió 1. 1975 Shreveport   Wojtek Fibak 6–3, 5–7, 6–1
Finalista 6. 1975 Torneig Comte de Godó Terra batuda   Ilie Năstase 1–6, 5–7, 2–6

Títols dobles en era Open (21)Modifica

Posició No. Data Campionat Superfície Company Oponents a la final Marcador a la final
Campió 1. 1971 New York Indoor   Manuel Orantes   Jimmy Connors
  Haroon Rahim
7–6, 6–2
Campió 2. 1971 ATP Memphis Dura (i)   Manuel Orantes   Clark Graebner
  Thomaz Koch
6–3, 4–6, 7–6
Campió 3. 1971 Torneig Comte de Godó Terra batuda   Željko Franulović   Cliff Drysdale
  Andrés Gimeno
7–6, 6–2, 7–6
Finalista 1. 1972 ATP Memphis Dura (i)   Vladimír Zedník   Andrés Gimeno
  Manuel Orantes
4–6, 3–6
Campió 4. 1972 Brussels Outdoor Terra batuda   Manuel Orantes   Patricio Cornejo
  Jaime Fillol
9–7, 6–3
Campió 5. 1972 Eastbourne Herba   Manuel Orantes   Nicholas Kalogeropoulos
  Andrew Pattison
8–6, 6–2
Campió 6. 1972 Torneig Comte de Godó Terra batuda   Manuel Orantes   Frew McMillan
  Ilie Năstase
6–3, 3–6, 6–4
Finalista 2. 1972 Paris Indoor Dura (i)   Andrés Gimeno   Pierre Barthès
  François Jauffret
3–6, 2–6
Campió 7. 1973 T.I. Roanoke Hard   Jimmy Connors   Ian Fletcher
  Butch Seewagen
6–0, 7–6
Finalista 3. 1973 Omaha Open Dura (i)   Jimmy Connors   William Brown
  Mike Estep
Derrota
Finalista 4. 1973 Des Moines Open Dura (i)   Ion Ţiriac   Jiří Hřebec
  Jan Kukal
6–4, 6–7, 1–6
Finalista 5. 1973 ATP Memphis Dura (i)   Jürgen Fassbender   Clark Graebner
  Ilie Năstase
6–2, 4–6, 3–6
Campió 8. 1973 Torneig Comte de Godó Terra batuda   Manuel Orantes   Mike Estep
  Ion Ţiriac
6–4, 7–6
Campió 9. 1973 Monte Carlo Masters Terra batuda   Ilie Năstase   Georges Goven
  Patrick Proisy
6–2, 6–2, 6–2
Finalista 6. 1973 ATP Florència Terra batuda   Ilie Năstase   Paolo Bertolucci
  Adriano Panatta
3–6, 4–6
Campió 10. 1973 Paris Masters Dura (i)   Ilie Năstase   Arthur Ashe
  Roscoe Tanner
6–2, 4–6, 7–5
Finalista 7. 1974 Tokyo   Roger Taylor   Raymond Moore
  Onny Parun
6–4, 2–6, 4–6
Campió 11. 1974 Bournemouth Terra batuda   Ilie Năstase   Corrado Barazzutti
  Paolo Bertolucci
6–4, 6–2, 6–0
Finalista 8. 1974 Màsters de Roma Terra batuda   Ilie Năstase   Brian Gottfried
  Raúl Ramírez
3–6, 2–6, 3–6
Campió 12. 1974 Torneig Comte de Godó Terra batuda   Ilie Năstase   Manuel Orantes
  Guillermo Vilas
3–6, 6–0, 6–2
Finalista 9. 1975 T.I. Roanoke Dura (i)   Ion Ţiriac   Vitas Gerulaitis
  Sandy Mayer
6–7, 6–1, 3–6
Campió 13. 1975 Boca West International Hard   Clark Graebner   Jürgen Fassbender
  Ion Ţiriac
6–2, 6–1
Campió 14. 1975 Shreveport   William Brown   János Benyik
  Róbert Machán
6–4, 6–4
Campió 15. 1975 Bournemouth Terra batuda   Manuel Orantes   Syd Ball
  Dick Crealy
8–6, 6–3
Campió 16. 1975 Màsters d'Hamburg Terra batuda   Manuel Orantes   Wojtek Fibak
  Jan Kodeš
6–3, 7–6
Finalista 10. 1975 Båstad Terra batuda   Manuel Orantes   Björn Borg
  Ove Nils Bengtson
6–7, 5–7
Campió 17. 1975 Indianapolis Terra batuda   Manuel Orantes   Wojtek Fibak
  Hans-Jürgen Pohmann
7–5, 6–0
Finalista 11. 1975 Madrid Terra batuda   Manuel Orantes   Jan Kodeš
  Ilie Năstase
6–7, 6–4, 7–9
Campió 18. 1975 Tehran Terra batuda   Manuel Orantes   Bob Hewitt
  Frew McMillan
7–5, 6–7, 6–1, 6–4
Finalista 12. 1975 Tokyo Terra batuda   Manuel Orantes   Brian Gottfried
  Raúl Ramírez
6–7, 4–6
Campió 19. 1975 Calcutta Dura   Manuel Orantes   Anand Amritraj
  Vijay Amritraj
1–6, 6–4, 6–3
Campió 20. 1976 València Terra batuda   Manuel Orantes   Corrado Barazzutti
  Antonio Zugarelli
Campió 21. 1976 BMW Open Terra batuda   Manuel Orantes   Jürgen Fassbender
  Hans-Jürgen Pohmann
1–6, 6–3, 6–2, 2–3, ret.
Finalista 13. 1976 Bournemouth Terra batuda   Manuel Orantes   Wojtek Fibak
  Fred McNair
6–4, 5–7, 5–7
Finalista 14. 1976 Båstad Terra batuda   Wojtek Fibak   Fred McNair
  Sherwood Stewart
3–6, 4–6
Finalista 15. 1976 Masters del Canadà Hard   Manuel Orantes   Bob Hewitt
  Raúl Ramírez
2–6, 1–6
Finalista 16. 1976 Tehran Terra batuda   Manuel Orantes   Wojtek Fibak
  Raúl Ramírez
5–7, 1–6
Finalista 17. 1976 Johannesburg WCT Hard   Stan Smith   Brian Gottfried
  Sherwood Stewart
6–1, 1–6, 2–6, 6–7

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Joan Gisbert i Ortiga». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 17 gener 2016].
  2. «Los hechos concretos del llamado caso Gisbert». Mundo Deportivo, 10-11-1977. [Consulta: 17 gener 2016].
  3. «El torneo homenajeará a Juan Gisbert por los 50 años de su victoria». barcelonaopenbancsabadell.com, 14-01-2015. [Consulta: 17 gener 2016].
  4. «Tengo dos Grand Slams: la carrera de abogado y la de director de empresas». Diari El País, 25-04-2015. [Consulta: 17 gener 2016].
  5. «Juan Gisbert Sr». ATP World Tour. [Consulta: 20 juliol 2010].