Obre el menú principal

Juan Hidalgo Codorniu

compositor espanyol

Juan Hidalgo Codorniu (Las Palmas de Gran Canaria, 14 d'octubre de 1927 - Las Palmas de Gran Canaria, 26 de febrer de 2018)[1] fou un artista multidisciplinari avantguardista espanyol, destacant en els camps de la composició, la fotografia, la pintura, l'escultura i la poesia, així com experimentat amb les performances.

Infotaula de personaJuan Hidalgo Codorniu
Biografia
Naixement 14 octubre 1927
Las Palmas de Gran Canaria
Mort 26 febrer 2018 (90 anys)
Las Palmas de Gran Canaria
Activitat
Ocupació Compositor, pintor, escriptor, fotògraf i escultor
Moviment Avantguardisme
Premis

Lloc web Lloc web
Musicbrainz: e460363f-60fc-4d89-b436-45290ce475d3 Discogs: 308384 Allmusic: mn0001358488
Modifica les dades a Wikidata

El 1942 inicià els seus estudis de piano amb Luis Prieto i d'aquest període ja daten els primers intents de composició. Tres anys més tard es traslladà a Barcelona i ingressà en l'Acadèmia Marshall on a més de piano i música de cambra, estudià harmonia, contrapunt i fuga, sota la direcció de Xavier Montsalvatge. Viatja a Madrid el 1950 per a estudiar piano amb Gabriel Abreu i és en la capital d'Espanya on el compositor Pablo Garrido l'inicia en la dodecafonia. El 1953 resta a París estudiant composició amb Nadia Boulanger, piano amb Pierre Lucas i Santiago Riera després, i direcció d'orquestra amb Gaston Poulet. Dos anys després es trasllada a Ginebra per ampliar estudis d'instrumentació i piano en el Conservatori d'aquella ciutat sota la direcció aquesta vegada de Marescotti i Louis Hiltbrand respectivament.

El 1957 fixa la seva residència a Milà i allà treballa amb Bruno Maderna. A aquest període correspon l'estrena de la seva obra serial-estructural, per a cinc grups de cambra, Ukanga durant la celebració del XII Internationale de Ferienkurse für de Neue Musik de Darmstadt. Ukanga fou estrenada tretze anys després a Madrid pel grup Koan i Arturo Tamayo. Un any més tard, Hidalgo acut novament a Darmstadt amb Caruga i allà es trobà amb John Cage del que el jove compositor canari rebrà la seva definitiva formació. El 1960 organitza a Barcelona la societat de concerts de música contemporània Música Abierta en col·laboració amb Marchetti. Un any més tard es trasllada novament a París i allà, sota la direcció de Pierre Schaeffer realitza Etude de satge per a cinta magnètica, el primer treball espanyol de música concreta.

Amb Walter Marchetti també crea a Madrid (1964) una nova societat de concerts i activitats musicals, <Zaj>, que suposa un vigorós estímul per als ambients musicals avantguardistes ensems que aconsegueix les més airades repulses d'un altra grup de compositors i aficionats. El crític Tomás Marco resumiria molt bé la posició amb aquest judici:

« <Poc importa saber si el que <Zaj> ha fet és o no música en el sentit estret de la paraula. Probablement <Zaj> ha creat quelcom nou que surt dels estrets marges de la música> »

Juan Hidalgo ha tingut sempre una gran capacitat de captació mercès a la seva personalitat inquieta i dinàmica.

En les seves partitures de música oberta, Offenes Trio i Ciu-Quartett Music, els instrumentistes es reparteixen entre el públic. El compositor canari concep la música com un procés en el que incideixen transcendentalment tant l'intèrpret com el públic. Així, l'escriptura de les seves partitures es basa inclús en estímuls gràfics davant els que l'intèrpret tenen de reaccionar: el seu Armadias, per a piano, s'empara en interpretacions visuals i partitura abstracta que ha de ser prèviament elaborada pels intèrprets. Rebé el Premi Nacional d'Arts Plàstiques en 2016.[2] Des de 1973 Juan Hidalgo viu a Milà.

ReferènciesModifica

  1. «Fallece el artista Juan Hidalgo, premio nacional de Artes Plásticas en 2016». Público.es, 26-02-2018. [Consulta: 28 febrer 2018].
  2. Avero, Rafa «El arte de acción de Juan Hidalgo gana el Premio Nacional de Artes Plásticas». El País, 19-09-2016 [Consulta: 13 març 2017].

BibliografiaModifica