Juan Luis Beigbeder Atienza
Juan Luis Beigbeder Atienza (Cartagena, Múrcia, 31 de març de 1888 - Madrid, 6 de juny de 1957) va ser un destacat militar i polític espanyol durant la Guerra Civil Espanyola i els primers anys de la Dictadura franquista. En el Protectorat del Marroc va ocupar els llocs de Delegat d'Afers Indígenes i Alt Comissari. Després del final de la contesa, va ser nomenat Ministre d'Afers exteriors del govern franquista entre el 12 d'agost de 1939 i el 16 d'octubre de 1940.
  | |
| Nom original | (es) Juan Luis Beigbeder |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (es) Juan Luis Beigbeder y Atienza 31 març 1888 Cartagena (Regió de Múrcia) |
| Mort | 5 juny 1957 (69 anys) Madrid |
 Ministre d'Afers Exteriors i de Cooperació | |
| 12 agost 1939 – 30 octubre 1940 ← Francisco Gómez-Jordana Sousa – Ramón Serrano Suñer → | |
| Alta Comissaria d'Espanya al Marroc | |
| 13 abril 1937 – 12 agost 1939 ← Luis Orgaz Yoldi – Carlos Asensio Cabanillas → | |
 Alt comissari d'Espanya al Marroc | |
| | |
| Dades personals | |
| Ideologia política | Antiliberalisme i monarquisme |
| Formació | Acadèmia d'Enginyers de Guadalajara (1902–1905) |
| Activitat | |
| Ocupació | Militar i diplomàtic |
| Activitat | 1r setembre 1902 – 20 abril 1950 |
| Partit | FE de las JONS  |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | Bàndol nacional |
| Rang militar | general de brigada |
| Conflicte | Campanya de 1909, Guerra del Rif i Guerra Civil espanyola |
Premis | |
Biografia modifica
Va prendre part en les guerres d'Àfrica de 1909-1910, participant en els combats de Aid Yedida, Benicorfet, Beni-Hosmar, Beni-Salem i en la marxa sobre Xauen. Després del seu ascens a tinent coronel, fou nomenat agregat militar a l'Ambaixada d'Espanya a Berlín.
Guerra Civil Espanyola modifica
Es va sumar a la revolta militar del 17 de juliol de 1936: com a Delegat d'Afers Indígenes, es va encarregar d'organitzar les tropes mores que en nombre d'uns 50.000, s'alinearien amb Franco al llarg de la contesa. El 18 de juliol va acudir a informar al khalifa Muley Hassan i al gran visir de Tetuan de la rebel·lió militar que estava tenint lloc, aconseguint el suport de tots dos caps.[1] Aquesta acció li va proporcionar l'amistat i col·laboració de les autoritats marroquines durant la resta de la contesa.[1]
Autoritzat per Franco, va tractar amb el general Kuhlenthal (agregat militar de l'Ambaixada alemanya a París i amic seu) de l'enviament d'avions de transport, que serien comprats per societats privades alemanyes. Va ser nomenat Alt Comissari d'Espanya al Marroc el 13 d'abril de 1937., El 2 de desembre de 1937 va tenir lloc la primera reunió del recentment creat Consell Nacional del Movimiento, Beigbeder va ser un dels cinc militars que hi va participar com a conseller.[2]
Dictadura franquista modifica
En agost de 1939 és nomenat per Franco ministre d'Afers Exteriors, càrrec que ocupà fins al 16 d'octubre de 1940.[3] Després del començament de la Segona Guerra Mundial i l'imparable avanç de les tropes alemanyes en el front europeu, Franco substitueix l'anglòfil Beigbeder per Ramón Serrano Suñer, cunyat de Franco i conegut germanòfil. Va passar a la reserva amb el grau de general. En opinió de Francisco Franco Salgado-Araujo, la seva feblesa per les dones la feia compatible amb tots els seus vicis:
| « | Jo no oblido que quan se'l va nomenar ministre, a proposta de Ramón Serrano Suñer (sens dubte per gratitud, ja que va ser nomenat interventor honorífic del Marroc espanyol, quan la visita que Serrano va efectuar a la nostra zona sent Beigbeder alt comissari), li vaig dir a Serrano: Beigbeder, amb els seus afalacs i el seu caràcter simpàtic per als moros, no ho ha fet malament d'Alt comissari; però serà un mal ministre d'Afers exteriors donada la seva feblesa per les dones, i especialment per les senyores exòtiques"[4] | » |
El mateix autor posa en boca del seu cosí el dictador Francisco Franco, en relació amb l'entrevista que va mantenir amb Adolf Hitler a la localitat fronterera d'Hendaia, les següents paraules:
| « | L'actuació del ministre de Relacions Exteriors d'aquella època, general Beigbeder, no era res imparcial i no inspirava confiança a l'ambaixador del Tercer Reich. Beigbeder era completament germanòfil, però tenia una amiga anglesa que possiblement estava fent al seu costat el paper d'espia.[5] | » |
Avançada la contesa mundial, va ser confinat sota arrest domiciliari en Ronda. L'any 1943, davant el gir que prenia la II Guerra Mundial a favor dels aliats, va conspirar amb el general Aranda a favor d'una restauració de la Monarquia, malgrat la qual cosa va ser rehabilitat i es va encarregar d'una missió davant el president Roosevelt que va contribuir a mitigar l'hostilitat cap a Franco de les potències vencedores en 1945.
Condecoracions modifica
- Orde de Sant Llàtzer de Jerusalem: Nomenat cavaller d'aquesta ordre el 1940, amb el grau de Gran Creu.
- Gran Creu de la Medahuia: El khalifa Hassan Ben el Mehedi Ben Ismael li va concedir la condecoració, a petició del llavors Alt Comissari al Marroc, Rafael García Valiño. Segons el parer del mateix Francisco Franco aquesta concessió va ser una maniobra per rehabilitar-lo, després del seu cessament com a canceller, en el mitjans indígenes marroquins, i també fruit de la gran amistat que l'unia amb l'ambaixador britànic.
Beigbeder en la cultura modifica
L'escriptora María Dueñas fa un retrat d'aquest personatge en la seva primera novel·la El tiempo entre costuras (2009), parcialment ambientada en la Ciutat internacional de Tànger i a Tetuan (capital del Protectorat Espanyol al Marroc) durant el context de la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Hugh Thomas (1976), La Guerra Civil Española, pág. 241
- ↑ Hugh Thomas (1976), La Guerra Civil Española, pág. 808
- ↑ Sir Samuel Hoare. An ambassador on special mission. Londres 1946. Editorial Collins. Pp 72-73.
- ↑ Francisco Franco Salgado-Araujo Mis conversaciones privadas con Franco , 5 d'octubre de 1954 ISBN 84-08-05978-5
- ↑ Francisco Franco Salgado-Araujo Mis conversaciones privadas con Franco , 5 de gener de 1955 ISBN 84-08-05978-5
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Luis Orgaz Yoldi |
Alt Comissari Espanyol al Marroc 1937- 1939 |
Succeït per: Carlos Asensio Cabanillas |
| Precedit per: Francisco Gómez-Jordana Sousa |
Ministre d'Afers Exteriors 1939- 1940 |
Succeït per: Ramón Serrano Suñer |