Obre el menú principal

Juan Montes Capón (Lugo, Galícia, 13 d'abril de 1840 - 24 de juny de 1899) fou un compositor gallec del Romanticisme.

Infotaula de personaJuan Montes Capón
Xoán Montes Capón.jpg
Juan Montes Capón
Biografia
Naixement 13 d'abril de 1840
Lugo, Galícia
Mort 24 de juny de 1899(1899-06-24) (als 59 anys)
Lugo
Nacionalitat Galícia Galícia
Activitat
Ocupació Compositor i director
Estil Romanticisme
Instrument Piano i orgue

Musicbrainz: f7cc4bbb-b93b-4706-b6d3-9c2249bf298a
Modifica les dades a Wikidata

S'inicià en el seu art sent alumne intern del Seminari conciliar, sense ajuda de professor especialitzat que l'instruís i servis de nord i guia. Portat, no obstant, de la seva ingènita vocació i encoratjat per un dels superiors d'aquell Centre de formació eclesiàstica, féu compatible els estudis d'aquesta carrera amb els de la música. No va tardar a revelar-se com a compositor en el gènere religiós, les quals obres primerenques donaren a conèixer els seus companys de clausura, amb els que arribà a constituir un conjunt coral i instrumental. En plena adolescència abandonà el propòsit d'abraçar la dignitat sacerdotal per a entregar-se per complet a la pràctica de l'art de la seva devoció, veient-se ben aviat envoltat de les assistències de tots els elements musicals de la capital i d'un planter infantil que es va sotmetre a les seves ensenyances. Així va poder propulsar a Lugo el culte a la música.

Aspirant ampliar a més grans horitzons el camp de la seva actuació personal i d'algunes de les organitzacions creades per ell, no dubtà en acudir a certàmens importants de composició i execució. Per això la seva labor és de les que no s'extingeixen a través del temps, i a Lugo no hi ha temple, des de la Catedral a la capella més humil, ni centre d'instrucció o esbarjo de les quals haguí desaparegut la petjada de la seva direcció artística i de les obres que els hi dedicà; copiós cabal de les múltiples varietats del gènere religiós, el mateix que en les del gènere profà i el genuïnament popular, que exalçà a lloc preeminent entre els cultivadors de la música vernacular per les seves valuoses aportacions al patrimoni regional durant l'etapa del seu encimbellament a les altures de la música culta.

Ell fou qui transformà la cançó camperola en el Lied d'origen alemany, i el primer també que l'acomodà al clàssic marc de la música pura, el quartet instrumental d'arc. En la plaça de Sant Domingo, de Lugo, enfront del solar on va transcorre la vida de l'insigne músic, s'alça un modest monument, coronat per la seva efígie, que perpetua l'admiració que li retien i l'afecte que li professaven els seus coetanis gallecs d'ací i d'allà de l'Oceà.

Catalogar la seva gran labor és poc menys que impossible, perquè ell mateix a moltes de les seves improvisacions, algunes delicades miniatures, no els hi concedí més atenció que la necessària a una decorosa interpretació en oferir-les al públic. La seva feina més copiosa, i segurament la menys divulgada, és la de caràcter religiós, doncs formen un munt les misses, himnes, motets, villancets, etc., que va escriure i que s'executaven.

En aquesta part de la seva producció destaca, com a obra de l'adolescència, Las Siete Palabras de Cristo en la Cruz, que va compondre en els seus temps de seminarista, i després com a obra ja plenament granada, el Te Deum, a veus i gran orquestra, premiat en el certamen organitzat a El Escorial per a celebrar el XV centenari de la conversió de Sant Agustí (1887). Tampoc pot ser oblidada, en aquest gènere, la Plegaria a la Virgen del Rosario, per a veus soles, i també premiada.

La seva més gran popularitat l'assolí, no obstant, en el cultiu de la música eminentment regional; va fer composicions de tot llinatge en aquest gènere, des dels cors a veus soles fins a les obres per a quartet de corda, encara que després arrangés unes i altres per a banda, piano, etc.,. En aquesta part important de la seva producció s'ha d'assenyalar l'Alborada gallega, per a banda, premiada a Vigo el 1888: obres tan acabades com la Fantasia, la Rapsodia i la Simfonia gallega; el poema coral A sega; la muiñeira O bico; un pasdoble sobre aires gallecs, per a banda, i les seves balades o melodies titulades Lonxe da terrina, Negra sombra, Doce sono, As lixeiras anduriñas, O pensar do labrego, i Unha noite na eira do trigo, algunes d'elles premiades en certàmens públics i de les que se'n han esgotat copioses edicions.

La Negra sombra, especialment, per la seva exquisida inspiració, la seva profunda melangia i el seu art insuperable, es convertí, per a glòria del seu autor, en obra universal, agradada i aplaudida per tots els públics, doncs si l'Orfeó Català la portà a Londres el 1914, els cors russos la portaren a Espanya últimament en el seu repertori. Encara abans de la seva apoteòsica divulgació, deia d'ella el mestre José Castro González alies Chané (gallec i contrincant de Montes en els certàmens orfeònics) que Negra sombra, era una obra que mereixia ser gravada en planxes d'or, formant les notes amb brillants, i ser entregat un exemplar a cada gallec. Encara avui dia, hom no pot quasi imaginar-se una audició de música gallega sense que en el seu programa i figuri l'admirada obra.

Els triomfs de Montes com a director no foren menys sorollosos. En plena joventut dirigí la música de capella de la Catedral de Lugo; el 1877 organitzà i fou el primer director de la banda municipal de Lugo; organitzà igualment orquestres, sextets, quintets, etc.,; fundà i dirigí l'Orfeòn Lucense, i després l'Orfeón Gallego, que portà en triomf de certamen en certamen, a tal punt que en l'internacional celebrat a Bilbao el 1892 assolí per unanimitat els quatre primers premis d'Harmonia, Repentització, Obra de concurs i Obra de lliure elecció.

Aclaparats de triomfs i llorers, entre els aclaparaments del treball quotidià i multiforme, encara tingué valor per a organitzar, a petició del bisbe de la diòcesi, la Schola catorum del Seminari de Lugo, amb subjecció a les normes del pontífex Lleó XIII. La vida de Montes, fou en suma, sinó gaire dilatada, una vida exemplar de laboriositat i de glòria.

BibliografiaModifica