Juan Villalonga y Escalada

Juan Villalonga y Escalada (Palma, 14 de gener de 1794 - Madrid, 20 de març de 1880), primer marquès del Maestrazgo, fou un militar mallorquí del segle xix, tres cops capità general de València durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.[1]

Infotaula de personaJuan Villalonga y Escalada

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 gener 1794 Modifica el valor a Wikidata
Palma (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 març 1880 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Capità general de València
26 desembre 1864 – 15 juny 1865
← Juan de LaraJosé Ramón Mackenna Muñoz →
Cap de l'Estat Major de l'Exèrcit de Terra
1863 – 1864
Capità general d'Andalusia
1859 – 1863
Senador al Senat espanyol vitalici
9 novembre 1858 – novembre 1868
Capità general de València
2 novembre 1854 – 10 abril 1856
← Josep Grases SaquiJuan Zavala de la Puente →
Capità general de València
29 agost 1848 – 1r març 1851
← José Luciano Campuzano y HerreraValentín Cañedo Miranda →
Capità General de Navarra
abril 1848 – agost 1848
Capità general de Galícia
3 març 1846 – abril 1847
← Francisco Puig SamperValentín Cañedo Miranda → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar, polític Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militartinent general Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolMarquesat del Maestrat Modifica el valor a Wikidata
Premis

En 1808 va ingressar al Regiment d'Infanteria de Mallorca. En 1811 va ascendir a subtinent i anà al País Valencià i a Catalunya per lluitar en la guerra del francès. Va combatre a Castalla, Ibi, Cocentaina i Alcoi. En 1812 va ascendir a tinent i en 1815 a capità. Ingressà a les guàrdies valones i a la fi del trienni liberal hagué d'exiliar-se a França. Va tornar el 1828, però en 1832 hagué de marxar un altre cop. En 1833 fou ascendit a capità de la Guàrdia Reial i va combatre al País Basc durant la primera guerra carlina. Per les seves accions en 1834 va rebre la Creu Llorejada de Sant Ferran. En 1838 va ascendir a coronel i fou destinat a Catalunya, on fou novament condecorat. En 1840 va ascendir a brigadier i en 1843 a mariscal de camp.

En 1844 va combatre els guerrillers carlins del Maestrat i organitzà les fortificacions de Ceuta. Fou nomenat capità general de Burgos després del pronunciament de Martín Zurbano. En 1846 fou destinat a Galícia a combatre el pronunciament de Miguel Solís Cuetos, després de la qual fou ascendit a tinent general. Després d'una breu estada a Navarra, en 1848 fou nomenat Capità general de València, càrrec que va ocupar fins 1851. Allí va combatre les partides carlines de Forcadell i Arnau i des de Tortosa va impedir els moviments de Ramon Cabrera per creuar l'Ebre. Per aquest motiu la reina el va nomenar marquès del Maestrazgo.[2]

Fou novament Capità general de València en 1854-1856 i 1864-1865. En 1859 fou nomenat Capità general d'Andalusia i el 1863 director general dels Cossos d'Estat Major de l'Exèrcit i de Places. En 1858 també fou nomenat senador vitalici.[3]

Referències modifica