Obre el menú principal

Juan Zapatero y Navas

Juan Zapatero y Navas fou un militar espanyol destacat a Catalunya.[1]

Infotaula de personaJuan Zapatero y Navas
Biografia
Naixement 12 juliol 1810
Ceuta (Espanya)
Mort 9 maig 1881 (70 anys)
Madrid
Coat of Arms of the Former 4th Spanish Military Region (Until 1984).svg  Capità general de Catalunya
1855 – 1858
Escudo del Senado de España.svg  Senador vitalici
8 de novembre de 1863 – 21 de desembre de 1868

2 de febrer de 1876 – 1881
Activitat
Ocupació Militar i polític
Rang militar coronel (1837–)
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Juan Zapatero y Navas (Ceuta 1810 - Madrid 1881) fou un militar de professió que a la guerra contra els carlins obtingué al País Basc el grau de coronel (1837). Posteriorment fou destinat a Catalunya on participà en l'assetjament de Barcelona de 1843. L'any següent, participà en els assetjaments de Figueres, Alacant i Cartagena aconseguint el grau de brigadier. Amb l'alçament del juliol del 1854 el govern el nomenà governador militar de Catalunya. Al març del 1855 li fou encomenada interinament la capitania general de Catalunya, i pel juny n'esdevingué titular en propietat.[2]

Governador militar de CatalunyaModifica

En l'exercici d'aquest càrrec es caracteritzà com a home dur i cruel, simplista i arbitrari. Darrere la formalitat d'un judici militar, protagonitzà l'eliminació de Josep Barceló, líder obrer, amb l'execució del qual pensava acabar amb la qüestió obrera. Sota la seva direcció es portà a terme, després de la vaga general del 1855, la repressió contra les associacions obreres, contra els dirigents demòcrates i contra la milícia nacional. En produir-se a Barcelona l'aixecament contra la caiguda d'Espartero, esclafà la revolta amb una gran bany de sang. Arribà a suprimir, fins i tot, les societats de socors mutus. Com a recompensa per la seva activitat repressiva fou promogut a tinent general l'agost del 1856. Popularment fou conegut com el Tigre de Catalunya.[2]

Altres DestinacionsModifica

Un cop relevat de Catalunya, fou capità general d'Andalusia (1858-1859), Galícia (1862-1865) i Aragó (1865-1866), conseller d'Estat (1866-1867). Es retira del 1868 al 1874, i amb la Restauració se li concedí el títol del marquès de Santa Marina (1875).[2] Fou, encara, director general dels cossos d'estat major (1875) i director general del cos i quarter d'invàlids (1877-1881).[3] Fou també senador vitalici per la província de Zamora. Moriria a Madrid l'any 1881.[4]

ReferènciesModifica

  1. «Juan Zapatero y Navas». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 «JUAN ZAPATERO Y NAVAS (1810-1981)( Marqués de Santa Marina)». Xtec. [Consulta: 8 setembre 2011].
  3. «CAPITANS GENERALS A CATALUNYA (1800-2003)». Xtec. [Consulta: 8 setembre 2011].
  4. «ZAPATERO Y NAVAS, Juan. Marqués de Santa Marina». Senado de España. [Consulta: 8 setembre 2011].