Juan Zapatero y Navas

Juan Zapatero y Navas fou un militar espanyol destacat a Catalunya.

Juan Zapatero y Navas

Biografia
Naixement	12 juliol 1810 Ceuta (Espanya)
Mort	9 maig 1881 (70 anys) Madrid
Senador al Senat espanyol
10 agost 1877 – 9 maig 1881 Circumscripció electoral: senador vitalici
Senador al Senat espanyol
2 febrer 1876 – 10 agost 1877 Circumscripció electoral: província de Zamora
Capità general d'Aragó
28 maig 1865 – 5 gener 1866 ← Joaquín del Manzano y Manzano
Senador al Senat espanyol
8 novembre 1863 – 21 desembre 1868 Circumscripció electoral: senador vitalici
Capità general de Galícia
13 agost 1862 – 28 maig 1865 ← Atanasio Alesón y Cobos – José María Laviña y Prats →
Governador civil de Barcelona
11 febrer 1857 – 21 juliol 1857 ← Melchor Ordóñez y Viana – Agustín Torres Valderrama →
Capità general de Catalunya
10 octubre 1854 – 3 juliol 1858 ← Domingo Dulce i Garay – Domingo Dulce i Garay →
Activitat
Ocupació	militar, polític
Carrera militar
Rang militar	coronel (1837–)
Premis
(1880)  Gran Creu del Mèrit Militar amb distintiu blau (1875)  Gran Creu de l'Orde de Sant Hermenegild (1860)  Gentilhome de cambra amb exercici (1856)  Gran Creu Llorejada de Sant Ferran (1855)  Gran Creu de l'Orde de Carles III (1849)  comanador de l'Orde de Carles III  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica

Biografia

Juan Zapatero y Navas (Ceuta 1810 - Madrid 1881) fou un militar de professió que a la guerra contra els carlins obtingué al País Basc el grau de coronel (1837). Posteriorment fou destinat a Catalunya on participà en l'assetjament de Barcelona de 1843. L'any següent, participà en els assetjaments de Figueres, Alacant i Cartagena aconseguint el grau de brigadier. Amb l'alçament del juliol del 1854 el govern el nomenà governador militar de Catalunya. Al març del 1855 li fou encomenada interinament la capitania general de Catalunya, i pel juny n'esdevingué titular en propietat.

Governador militar de Catalunya

En l'exercici d'aquest càrrec es caracteritzà com a home dur i cruel, simplista i arbitrari. Darrere la formalitat d'un judici militar, protagonitzà l'eliminació de Josep Barceló, líder obrer, amb l'execució del qual pensava acabar amb la qüestió obrera. Sota la seva direcció es portà a terme, després de la vaga general del 1855, la repressió contra les associacions obreres, contra els dirigents demòcrates i contra la milícia nacional. En produir-se a Barcelona l'aixecament contra la caiguda d'Espartero, esclafà la revolta amb una gran bany de sang. Arribà a suprimir, fins i tot, les societats de socors mutus. Com a recompensa per la seva activitat repressiva fou promogut a tinent general l'agost del 1856. Popularment fou conegut com el Tigre de Catalunya.

Altres Destinacions

Un cop relevat de Catalunya, fou capità general d'Andalusia (1858-1859), Galícia (1862-1865) i Aragó (1865-1866), conseller d'Estat (1866-1867). Es retira del 1868 al 1874, i amb la Restauració se li concedí el títol del marquès de Santa Marina (1875). Fou, encara, director general dels cossos d'estat major (1875) i director general del cos i quarter d'invàlids (1877-1881). Fou també senador vitalici per la província de Zamora. Moriria a Madrid l'any 1881.