Juan de Mella

cardenal castellà

Juan de Mella (Zamora, 1397 - Roma, 1467) fou un cardenal castellà, fill de Fernando de Mella i Catalina de Alfonso.

Infotaula de personaJuan de Mella
Biografia
Naixement1397 Modifica el valor a Wikidata
Zamora Modifica el valor a Wikidata
Mort1467 Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Bisbe de Sigüenza
20 maig 1465 – 12 octubre 1467
← Fernando LujanPedro González de Mendoza →
External Ornaments of a Cardinal (not a bishop).svg Cardenal prevere San Lorenzo in Damaso
7 gener 1465 – 12 octubre 1467
← Ludovico TrevisanoRafaele Galeotto Riario →
Camarlenc del Col·legi Cardenalici
1459 (Gregorià) – 1460
← Giacomo TebaldiPau II →
External Ornaments of a Cardinal (not a bishop).svg Cardenal prevere Santa Prisca
18 desembre 1456 – 12 octubre 1467
← Zbigniew OleśnickiJoan de Castre-Pinós i de So →
Bisbe de Zamora
6 abril 1440 – 20 maig 1465
← Pedro MartínezRodrigo Sánchez de Arévalo →
Escudo de la Diócesis de León.svg Bisbe de Lleó
26 agost 1437 – 6 abril 1440
← Alonso de CusanzaPedro Cabeza de Vaca →
Diòcesi: bisbat de Lleó
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Salamanca Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Salamanca Modifica el valor a Wikidata
Participà en
28 agost 1464conclave de 1464
16 agost 1458conclave de 1458 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Va estudiar a la Universitat de Salamanca, llicenciant-se en teologia i dret canònic, assignatura que va impartir a la mateixa universitat.

El 12 d'abril de 1434 va ser nomenat bisbe de Lleó en substitució del bisbe Alfonso de Cusanca que havia estat traslladat a Osma; tanmateix, va renunciar a la nova seu, per la qual cosa el nomenament de de Mella no va tenir efecte. A la mort de Cusanca, va ser novament nomenat a Lleó, el 26 d'agost de 1437. Posteriorment va ser traslladat a la seu de Zamora el 6 d'abril de 1440.

Va participar en el concili de Florència i va ser membre de la comissió que va redactar la Laetentur coeli, la butlla d'unió de les esglésies llatina i grega, que va ser proclamada a la catedral de Florència el 6 de juliol de 1439.

Va ser nomenat cardenal prevere pel papa Calixt III al consistori del 17 de desembre de 1456 amb el títol de cardenal de Santa Prisca.

Va participar en el conclave de 1458, que va triar el papa Pius II i en el conclave de 1464, que va escollir el papa Pau II. El 20 de maig de 1465 fou traslladat a la seu de Sigüenza, ocupant-la fins a la seva mort.

Va morir a Roma, víctima de la pesta, el 12 d'octubre de 1467. Va ser enterrat a l'església de San Giacomo degli Spagnoli; més tard les seves cendres van ser traslladades a l'església de Santa Maria in Monserrato degli Spagnoli.

BibliografiaModifica