Viquipèdia

Juan de Orduña y Fernández-Shaw

director de cinema espanyol

Juan de Orduña y Fernández-Shaw (Madrid, 27 de desembre de 1900 – Madrid, 3 de febrer de 1974) va ser un actor i director de cinema espanyol.

Infotaula de personaJuan de Orduña y Fernández-Shaw

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 desembre 1900 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort3 febrer 1974 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor, guionista, director de cinema, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1924 Modifica el valor a Wikidata –  1973 Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0649563 Allocine: 250616 Allmovie: p170354 TMDB.org: 1012085 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Nascut en una família d'aristòcrates cursa estudis de Dret. La seva carrera artística com a actor va començar en els anys vint, incorporant-se a la Companyia de teatre d'Emilio Thuiller. En anys successius intervé en nombrosos títols muts. Participa com a actor protagonista en la primera pel·lícula sonora del cinema espanyol, El misterio de la Puerta del Sol (1929). A partir de l'arribada del cinema sonor, la seva presència davant la càmera es va espaiar, tot i que participaria en pel·lícules amb cert renom com Nobleza baturra (1935), de Florián Rey.

La seva trajectòria com a director és especialment destacable en la dècada que va seguir per fi de la Guerra Civil Espanyola. Es converteix en un dels cineastes més prolífics del moment i també un dels favorits del públic.

En la primera meitat dels anys quaranta es consolida com un més que correcte director de comèdies al gust de l'època, com Tuvo la culpa Adán (1944) o Ella, él y sus millones (1944).

L'estètica ampulosa i el gust per la interpretació grandiloqüent de la Història d'Espanya dels primers anys del franquisme aviat s'apoderarien de l'esperit del cinema de l'època i van passar a determinar en bona part el perfil de les pel·lícules d'Orduña. Així, es va especialitzar en drames històrics que exaltaven els valors patriòtics de l'Espanya imperial i que van gaudir del favor del públic. En aquesta època va rodar Locura de amor (1948), Agustina de Aragón (1950) —ambdues amb Aurora Bautista—, La leona de Castilla (1951) o Alba de América (1951).[1]

L'evolució en els gustos del públic li portaria al llarg dels cinquanta a un nou gir en la temàtica del seu cinema i va tancar la dècada rodant El último cuplé (1957), vehicle reeixit per al lluïment de Sara Montiel.[2][3] Els seus últims anys els va dedicar a filmar sarsueles, un gènere que va viure un cert ressorgiment durant els anys seixanta.

Filmografia com a director modifica

Filmografia com a actor modifica

Premis modifica

Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[4]
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1946 Millor direcció Un drama nuevo Guanyador

Referències modifica

  1. ↑ Agustín Pérez Cipitria El cine histórico de Juan de Orduña y el franquismo, Revista de Claseshistoria, n. 66, 25 de gener de 2010
  2. ↑ 'El último cuplé', una película de récord en Albacete, La Verdad, 8 d'abril de 2013
  3. ↑ El último cuplé cumple 50 años, ABC, 6 de maig de 2007
  4. ↑ Círculo de Escritores Cinematográficos. 1945-1975. Madrid: Imprenta del MIT. 

Bibliografia modifica

  • Juan-Navarro, Santiago. "De los orígenes del Estado español al Nuevo Estado: La construcción de la ideología franquista en Alba de América, de Juan de Orduña." Anales de la Literatura Española Contemporánea 33.1 (2008): 79-104. [1]
  • Juan-Navarro, Santiago. "La Patria enajenada: Locura de Amor, de Juan de Orduña, como alegoría nacional." Hispania 88.1 (2005): 204–15. [2]
  • Juan-Navarro, Santiago. "Political Madness: Juan de Orduña's Locura de amor as a National Allegory." Juana of Castile: History and Myth of the Mad Queen. Eds. María A. Gómez et al. Lewisburg and London: Bucknell University Press, 2008. [3]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Juan_de_Orduña_y_Fernández-Shaw&oldid=32326753»