Juana García Ugalde y Alcázar
Juana Ramona García Ugalde y Alcázar (Madrid, 23 de juny de 1764–?) va ser una actriu espanyola.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 juny 1764  Madrid |
| Mort | valor desconegut |
| Activitat | |
| Ocupació | actriu |
Va néixer a Madrid el 23 de juny de 1764, batejada a la parròquia de San Sebastián.[1] Era filla dels actors i còmics valencians José García Ugalde «El redentor» i Mariana Alcázar Peña,[2][3] que van tenir altres filles també actrius o cantants.[4]
Començà a treballar el 1780 amb la companyia de Martínez i Ponce, on va estar-se fins a 1783.[5][6] En primer lloc interpretà el sainet de costums La cómica inocente, fet especialment per donar-la conèixer.[2][5] Tanmateix, el seu èxit va ser escàs o nul,[2] i això va obligar-la a marxar a Cadis durant un temps.[5] A la seva tornada el 1784,[5] va entrar a la companyia d'Eusebio Ribera, on va esdevenir primera actriu o dama el 1787 amb la jubilació de Pepa Figueras.[7][6] Des de llavors interpretà diversos papers, destacant el de doña Isabel a El viejo y la niña i el de doña Mariquita a La comedia nueva o El café, ambdues obres de Leandro Fernández de Moratín, que li van valer els elogis i aplaudiment del mateix autor.[7] A partir de 1790 i 1791 va haver de competir de forma renyida amb la segona actriu de la companyia, Rita Luna, la qual finalment va fer-se amb el lloc de García Ugalde el 1795,[8] cosa que la va obligar a marxar a províncies.[5] Traslladada de nou a Cadis, es jubilà el 1804.[2][5]
Afirma Emilio Cotarelo, malgrat els elogis de Moratín, que les qualitats artístiques de García Ugalde van ser mitjanes,[5] mentre que alhora es va afirmar que l'actriu va destacar més per la seva imatge que no pas per les habilitats.[6][7]
Referències modifica
- ↑ Fernández García, Matías. Parroquía madrileña de San Sebastián: algunos personajes de su archivo (en castellà). Madrid: Caparrós Editores, 1995, p. 318.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Román Fernández, Manuel. «Juana García Ugalde y Alcázar» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 18 abril 2021].
- ↑ Palacios Fernández, Emilio. «Noticia sobre el parnaso dramático femenino en el siglo XVIII» (en castellà). Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2008. [Consulta: 18 abril 2021].
- ↑ Segismundo (en castellà). vol. 8. Madrid: CSIC i Patronato Marcelino Menéndez Pelayo, 1972, p. 178, 181.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 Sánchez Estevan, Ismael. Rita Luna (en castellà). Madrid i Buenos Aires: Renacimiento, 1915, p. 230-231. Arxivat 2019-03-03 a Wayback Machine.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Gómez García, Manuel. Diccionario Akal de Teatro (en castellà). Madrid: Akal, 1998, p. 349.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Martín Valverde, José María. María del Rosario Fernández. La Tirana (1755-1803). Una actriz en la época de Carlos III (en castellà). Sevilla: Junta de Andalucía i Fundación José Manuel Lara, 2018, p. 396.
- ↑ Salcedo y Ruiz, Ángel. La Literatura Española (en castellà). Madrid: Casa Editorial Calleja, 1916, p. 246, 248.