Jucef Ravaia
Jucef Ravaya (o Ravaia) (Catalunya, ? — Sicília, 1282) fou un funcionari jueu al servei del rei Pere el Gran, batlle reial a Besalú (1268) i a Girona (1276)[1] i administrador del patrimoni reial (1272-76). Fou director general d'emprèstits, conseller reial i, de facto, tresorer (1276-82).[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Mort | 1282 (Gregorià)  |
Fill d'Astruc Ravaia, membre d'una de les família Ravaya, una de les famílies jueves més poderoses de la història de Girona, els quals van exercir alts càrrecs en l'administració reial i local a les darreries del segle xiii. Van ser molt poderosos tant en de la comunitat jueva com en l'administració general del regne.[2]
El seu pare, Astruc Ravaya, fou batlle de Girona (1276-86), i el seu germà Mossé, de facto batlle general de Catalunya (1276-83), col·lector del bovatge (1277-82) i venedor de rendes reials del 1277 al 1289.