Judeoamazic és el nom donat a les varietats de la llengua amaziga parlades tradicionalment per les comunitats jueves de certes parts del centre i del sud del Marroc. Són unes varietats enteses per la majoria dels habitants de la zona que parlen tamazight (Galant-Pernet i cols. 1970:14) i es distingeixen per l'ús de manlleus de l'hebreu i per la pronuncicació de š com s (com a molts de dialectes judeoaràbics del Marroc).

Infotaula de llenguaJudeoamazic
Tamazight Tudayt, ברברית יהודית
Tipusgrup de llengües i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadiusCap[1]
Altres750[2]
Autòcton deSus al-Aksa, Atles Mitjà i Districte de Haifa Modifica el valor a Wikidata
EstatMarroc Marroc, Israel Israel
Classificació lingüística
llengua humana
llengües afroasiàtiques
amazic
llengües amazigues septentrionals
llengües amazigues de l'Atles Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet basat en escriptura hebrea Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3jbe Modifica el valor a Wikidata
Glottologjude1262 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuejbe Modifica el valor a Wikidata
UNESCO696 Modifica el valor a Wikidata
IETFjbe Modifica el valor a Wikidata

Distribució modifica

Les poblacions on els jueus parlaven judeoamazic eren Tinghir, Ouijjane, Asaka, Imini, vall del Draa, Demnate i Ait Bou Oulli (a l'àrea de parla tamazigh de l'Atles Mitjà), i a Oufrane, Tiznit i Illigh (a la zona de parla tasheliyt del Souss) (Galant-Pernet i cols. 1970:2). El judeoamazic no sols s'emprava en la vida quotidiana, sinó també en l'explicació dels texts religiosos i, ocasionalment, en l'escriptura, en alfabet hebreu (s'ha reeditat una Haggadà de Péssah escrita en judeoamazic; Galand-Pernet i cols. 1970). Unes poques oracions, com les benediccions sobre la Torà, van ser recitades en amazic.[3]

Gairebé tots els qui parlaven judeoamazic se n'anaren del Marroc els anys que seguiren la independència i la majoria dels seus fills s'han criat parlant altres llengües. En 1992 en quedaven uns 2000 parlants, la major part a Israel, tots bilingües en judeoaràbic, almenys.

Mostra modifica

Procedent de Galand-Pernet i cols. 1970:121, que el prenen d'un manuscrit de Tinghir:

יִכְדַמְן אַיְיִנַגָא יפּרעו גְמַצָר. יִשוֹפִגַג רבי נּג דְיְנָג שוֹפוֹש נִדְרע שוֹפוֹש יִכיווֹאַנ

ixəddamn ay n-ga i pər3u g° maṣər. i-ss-ufġ aġ əṛbbi ənnəġ dinnaġ s ufus ən ddr3, s ufus ikuwan.

Traducció literal: criats que nosaltres-fórem del Farao a Egipte. ell-provocà-partir a nosaltres Déu nostre allí amb braç de força, amb braç fort. Criats del Faraó és el que érem a Egipte. El nostre Déu ens emportà amb un braç poderós, amb un braç fort.

Referències modifica

  1. Chetrit (2016) "Jewish Berber", in Kahn & Rubin (eds.) Handbook of Jewish Languages, Brill
  2. Judeoamazic referència a Ethnologue (16th ed., 2009)
  3. «Jews and Berbers». Arxivat de l'original el 2008-12-19. [Consulta: 4 juny 2017]. (72.8 KB)

Vegeu a més modifica

Bibliografia modifica

  • P. Galand-Pernet - Haim Zafrani (1970). 'Une version berbère de la Haggadah de Pesah: Texte de Tinrhir du Todrha (Maroc)', Comptes rendus du GLECS suplement I, 1970.
  • Joseph Chetrit. "Jewish Berber," Handbook of Jewish Languages, ed. Lily Kahn & Aaron D. Rubin. Leiden: Brill. 2016. Pages 118-129.

Enllaços externs modifica