Jules Massenet

Jules Massenet, de nom complet Jules Émile Frédéric Massenet (Montaud, prop de Saint-Étienne, 12 de maig de 1842 – París, 13 d'agost de 1912) fou un compositor francès de l'època romàntica sobretot conegut per les seves òperes, de les quals en va escriure més de trenta. Les dues més representades són Manon (1884) i Werther (1892). També va compondre oratoris, ballets, obres orquestrals, música incidental, peces per a piano, cançons i altres músiques.

Jules Massenet

Biografia
Naixement	(fr) Jules Émile Frédéric Massenet 12 maig 1842 Montaud (França)
Mort	13 agost 1912 (70 anys) París
Causa de mort	Causes naturals  (Càncer )
Sepultura	cemetery in Égreville (en)
President Académie des Beaux-Arts de l'Institut de France
1910 – 1910
President Institut de França
1910 – 1910
Dades personals
Formació	Conservatoire de Paris Lycée Saint-Louis
Activitat
Ocupació	compositor, pianista, llibretista, professor d'universitat, musicòleg, pedagog musical, organista
Ocupador	Conservatoire de Paris
Membre de	Royal Philharmonic Society (membre honorari) (1902–) Académie des Beaux-Arts de l'Institut de France (1878–) Conseil supérieur des Beaux-Arts (fr)
Gènere	Òpera, música clàssica, oratori, opereta, música incidental i ballet
Professors	Napoléon Henri Reber, Ambroise Thomas, Françoise Benoist, Auguste Savard i François Bazin
Alumnes	Charles Koechlin, Spirídon Samaras, Mon Schjelderup, Rose-Lucille Meuniez de Caron, Eugène-Philippe Bellenot i George Enescu
Instrument	Orgue
Obra
Obres destacables (segle XIX) Hérodiade (segle XIX) Cendrillon (1884) Manon (1885) Werther (1893) Thaïs (segle XX) Don Quichotte
Família
Família	Massenet family (en)
Cònjuge	Ninon de Gressy (1866–valor desconegut)
Fills	Juliette Massenet
Pare	Alexis Massenet
Germans	Auguste Massenet
Premis (14 octubre 1900)  Gran Oficial de la Legió d'Honor (1864)  resident a la Villa Medici (1863)  Premi de Roma
Signatura

Encara en edat escolar, Massenet va ser admès al Conservatori Superior de Música de París, on va estudiar amb Ambroise Thomas, a qui admirava molt. Després de guanyar el primer premi musical del país, el Prix de Rome, el 1863, va compondre prolíficament en molts gèneres, però ràpidament es va fer conegut per les seves òperes. Entre 1867 i la seva mort, quaranta-cinc anys més tard, va escriure més de quaranta obres escèniques en una àmplia varietat d'estils, des de l'opéra-comique fins a representacions a gran escala de mites clàssics, comèdies romàntiques, drames lírics, així com oratoris, cantates i ballets. Massenet tenia un bon sentit del teatre i del que tindria èxit amb el públic parisenc. Malgrat alguns errors de càlcul, va produir una sèrie d'èxits que en van fer el principal compositor d'òpera a França del fin de siècle.

Com molts compositors francesos destacats del període, Massenet va ser professor al Conservatori Superior. Hi va ensenyar composició des de 1878 fins a 1896, quan va renunciar després de la mort del director, Ambroise Thomas. Entre els seus estudiants hi havia el grec Dionysios Lavrangas i Gustave Charpentier, Ernest Chausson, Reynaldo Hahn i Gabriel Pierné.

En el moment de la seva mort, molts crítics consideraven que Massenet era antiquat i poc arriscat, encara que les seves dues òperes més conegudes van romandre populars a França i a l'estranger. Després d'algunes dècades d'oblit, les seves obres van començar a ser reavaluades favorablement durant la segona meitat del segle xx, i moltes d'elles han estat escenificades i enregistrades. Els crítics el consideren l'autor d'unes òperes àmpliament acceptades com a productes ben dissenyats i intel·ligents de la Belle Époque.

Biografia

Era el menor de dotze fills d'Alexis Massenet, industrial fabricant de fulles de dalla a Pont-Salomon, prop de Saint-Étienne. La seva mare li va donar les primeres lliçons de piano fins que va entrar al conservatori de París amb onze anys (1853). Cinc anys després va donar el seu primer concert públic. Va obtenir un primer premi de piano en 1859 i després va guanyar el Prix de Rome el 1863 gràcies a la seua cantata David Rizzio. Per aquest motiu s'entrevistà amb Franz Liszt que li va demanar que l'ajudara en les seues tasques d'ensenyament. Tres anys més tard, va tornar a París on gaudí dels seus primers èxits amb les òperes La grand' Tante, Don César de Bazán, Marie-Magdeleine i Le Roi de Lahore. El 1878, va ser nomenat professor del Conservatori. En aquesta institució comptà amb molts alumnes.

El 1884 es va estrenar la seua popularíssima Manon, òpera segons la novel·la Manon Lescaut de l'Abat Prévost. Les seues òperes més famoses són Don Quichotte, Hérodiade, Le Cid, Le jongleur de Notre Dame i, sobretot, Werther - segons Les penes del jove Werther de Goethe. Thaïs, amb el seu magnífic solo de violí del segon acte, conegut amb el nom de Meditació de Thaïs, només va conèixer l'èxit una dècada després de la seua estrena. La influència de Massenet sobre els compositors d'òperes es detecta per exemple en Ruggero Leoncavallo, en Pietro Mascagni, Giacomo Puccini o en el Pelléas et Mélisande de Claude Debussy.

La seua capacitat de treball era impressionant: capaç de compondre durant llargues hores, la seua jornada començava a les quatre del matí, alternant la composició, l'ensenyament i les audicions. Va deixar una obra essencialment lírica (vint-i-cinc òperes), però també pianística i simfònica. Sovint va ser influït pels temes religiosos i se li ha considerat com l'hereu de Charles Gounod. El seu estil va influir molt en el compositor anglès Isidore de Lara.

Obres principals

Jules Massenet per Jules-Clément Chaplain

Òpera

• Les deux boursiers - 1859
• Esmerelda - 1865
• Noureddin - 1865
• Valéria - 1865
• La Grand' Tante - 1867
• La Coupe du roi de Thulé - 1867
• Le Florentin - 1868
• Manfred - 1869
• Méduse - 1870
• Don César de Bazan -1872
• Les Templiers -1873
• L'Adorable Bel'-Boul' - 1874
• Bérangère et Anatole -1876
• Le Roi de Lahore - 1877, estrenada per la soprano Josephine de Reszke.
• Robert de France - 1880
• Hérodiade - 1881, estrenada per Joseph Dupont. En versió operística fou estrenada pels germans De Reszke Eduard-Josephine i Jean.
• Les Girondins - 1881
• Montalte - 1883
• Manon - 1884
• Le Cid - 1885
• Don César de Bazan - 1888
• Esclarmonde - 1889, escrita especialment per a la soprano dramàtica Sivyl Sanderson.
• Le Mage - 1891
• Werther - 1892
• Kassya - 1893
• Thaïs - 1894, escrita especialment per a la soprano dramàtica Sivyl Sanderson, i el Nicías interpretat el dia de l'estrena pel tenor Albert Raymond Alvarez.
• Le Portrait de Manon - 1894
• La Navarraise - 1894
• Sapho - 1897
• Cendrillon - 1899
• Grisélidis - 1901
• Le Jongleur de Notre-Dame - 1902
• Marie-Magdeleine - 1903
• Chérubin - 1905
• Ariane - 1906
• Thérèse - 1907
• Bacchus - 1909
• Don Quichotte - 1910
• Roma - 1912
• Panurge - 1913
• Cléopâtre - 1914
• Amadis - 1922

Oratoris i Cantates

• David Rizzio - 1863
• Marie-Magdeleine - 1873
• Ève - 1875
• Narcisse - 1877
• La Vierge - 1880
• Biblis - 1886
• La Terre Promise - 1900

Ballet

• Le Carillon - 1892
• Cigale - 1904
• Espada - 1908

Obres orquestrals

• Première suite d'orchestre - 1867
• Scènes hongroises - 1870
• Scènes pittoresques - 1874
• Scènes dramatiques - 1875
• Scènes napolitaines - 1876
• Scènes de féerie - 1881
• Scènes alsaciennes - 1882
• Fantaisie pour violoncelle et orchestre - 1897
• Concerto pour piano et orchestre - 1903

Llista d'alumnes

André Bloch, Max d'Ollone, Georges Louis Houdard, Henry Février, Gabriel Pierné, Gustave Charpentier, Florent Schmitt, Albéric Magnard, Ernest Chausson, Eduardo García-Mansilla, Francesco Braga, Xavier Leroux, Jean Nougués, Charles Silver, Henry Rabaud, Lucien Lambert,

Louis Hasselmans, Julien Tiersot, Vincenzo Ferroni, Ferdinand Le Borne, Henry Libert, Félix Fourdrain, Ezio Camussi Gabriel Dupont Charles Koechlin, Edmond Missa Achille Simonetti Raoul Laparra, Zygmunt Stojowski. Henri Hirschmann, Joseph Lauber, Charles-Gaston Levadé. Marie Emmanuel Augustin Savard.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jules Massenet

• Portal dedicat a Jules Massenet (francès)