Jules Massenet

compositor francès

Jules Massenet, de nom complet Jules Émile Frédéric Massenet (Montaud, prop de Saint-Étienne, 12 de maig de 1842París, 13 d'agost de 1912) fou un compositor francès de l'època romàntica sobretot conegut per les seves òperes, de les quals en va escriure més de trenta. Les dues més representades són Manon (1884) i Werther (1892). També va compondre oratoris, ballets, obres orquestrals, música incidental, peces per a piano, cançons i altres músiques.

Infotaula de personaJules Massenet

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Jules Émile Frédéric Massenet Modifica el valor a Wikidata
12 maig 1842 Modifica el valor a Wikidata
Montaud (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 agost 1912 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer Modifica el valor a Wikidata)
Sepulturacemetery in Égreville (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
President Académie des Beaux-Arts de l'Institut de France
1910 – 1910
President Institut de França
1910 – 1910 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatoire de Paris
Lycée Saint-Louis Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, pianista, llibretista, professor d'universitat, musicòleg, pedagog musical, organista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereÒpera, música clàssica, oratori, opereta, música incidental i ballet Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsNapoléon Henri Reber, Ambroise Thomas, Françoise Benoist, Auguste Savard i François Bazin Modifica el valor a Wikidata
AlumnesCharles Koechlin, Spirídon Samaras, Mon Schjelderup, Rose-Lucille Meuniez de Caron, Eugène-Philippe Bellenot i George Enescu Modifica el valor a Wikidata
InstrumentOrgue Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
FamíliaMassenet family (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeNinon de Gressy (1866–valor desconegut) Modifica el valor a Wikidata
FillsJuliette Massenet Modifica el valor a Wikidata
PareAlexis Massenet Modifica el valor a Wikidata
GermansAuguste Massenet Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0557238 IBDB: 87555
Spotify: 1AoIc5YFH0aSFc4mKqBEeB Musicbrainz: 85d783d6-6795-4726-b817-9d83095ad7be Lieder.net: 5000Songkick: 436633 Discogs: 95536 IMSLP: Category:Massenet,_Jules Allmusic: mn0000049695 Find a Grave: 7134 Modifica el valor a Wikidata

Encara en edat escolar, Massenet va ser admès al Conservatori Superior de Música de París, on va estudiar amb Ambroise Thomas, a qui admirava molt. Després de guanyar el primer premi musical del país, el Prix de Rome, el 1863, va compondre prolíficament en molts gèneres, però ràpidament es va fer conegut per les seves òperes. Entre 1867 i la seva mort, quaranta-cinc anys més tard, va escriure més de quaranta obres escèniques en una àmplia varietat d'estils, des de l'opéra-comique fins a representacions a gran escala de mites clàssics, comèdies romàntiques, drames lírics, així com oratoris, cantates i ballets. Massenet tenia un bon sentit del teatre i del que tindria èxit amb el públic parisenc. Malgrat alguns errors de càlcul, va produir una sèrie d'èxits que en van fer el principal compositor d'òpera a França del fin de siècle.

Com molts compositors francesos destacats del període, Massenet va ser professor al Conservatori Superior. Hi va ensenyar composició des de 1878 fins a 1896, quan va renunciar després de la mort del director, Ambroise Thomas. Entre els seus estudiants hi havia el grec Dionysios Lavrangas[1] i Gustave Charpentier, Ernest Chausson, Reynaldo Hahn i Gabriel Pierné.

En el moment de la seva mort, molts crítics consideraven que Massenet era antiquat i poc arriscat, encara que les seves dues òperes més conegudes van romandre populars a França i a l'estranger. Després d'algunes dècades d'oblit, les seves obres van començar a ser reavaluades favorablement durant la segona meitat del segle xx, i moltes d'elles han estat escenificades i enregistrades. Els crítics el consideren l'autor d'unes òperes àmpliament acceptades com a productes ben dissenyats i intel·ligents de la Belle Époque.

Biografia modifica

Era el menor de dotze fills d'Alexis Massenet, industrial fabricant de fulles de dalla a Pont-Salomon, prop de Saint-Étienne. La seva mare li va donar les primeres lliçons de piano fins que va entrar al conservatori de París amb onze anys (1853).[2] Cinc anys després va donar el seu primer concert públic. Va obtenir un primer premi de piano en 1859 i després va guanyar el Prix de Rome el 1863 gràcies a la seua cantata David Rizzio. Per aquest motiu s'entrevistà amb Franz Liszt que li va demanar que l'ajudara en les seues tasques d'ensenyament. Tres anys més tard, va tornar a París on gaudí dels seus primers èxits amb les òperes La grand' Tante, Don César de Bazán, Marie-Magdeleine i Le Roi de Lahore. El 1878, va ser nomenat professor del Conservatori. En aquesta institució comptà amb molts alumnes.

El 1884 es va estrenar la seua popularíssima Manon, òpera segons la novel·la Manon Lescaut de l'Abat Prévost. Les seues òperes més famoses són Don Quichotte, Hérodiade, Le Cid, Le jongleur de Notre Dame i, sobretot, Werther - segons Les penes del jove Werther de Goethe. Thaïs, amb el seu magnífic solo de violí del segon acte, conegut amb el nom de Meditació de Thaïs, només va conèixer l'èxit una dècada després de la seua estrena. La influència de Massenet sobre els compositors d'òperes es detecta per exemple en Ruggero Leoncavallo, en Pietro Mascagni, Giacomo Puccini o en el Pelléas et Mélisande de Claude Debussy.

La seua capacitat de treball era impressionant: capaç de compondre durant llargues hores, la seua jornada començava a les quatre del matí, alternant la composició, l'ensenyament i les audicions. Va deixar una obra essencialment lírica (vint-i-cinc òperes), però també pianística i simfònica. Sovint va ser influït pels temes religiosos i se li ha considerat com l'hereu de Charles Gounod. El seu estil va influir molt en el compositor anglès Isidore de Lara.

Obres principals modifica

 
Jules Massenet per Jules-Clément Chaplain

Òpera modifica

Oratoris i Cantates modifica

Ballet modifica

Obres orquestrals modifica

Llista d'alumnes modifica

Referències modifica

  1. [enllaç sense format] https://peoplepill.com/people/dionysios-lavragkas/
  2. «Biographie de Jules Massenet». Association Jules Massenet. [Consulta: 3 gener 2016].
  3. Enciclopèdia Espasa. Apèndix núm. 9, pàg. 159 (ISBN 84-239-4579-0)
  4. Edita SARPE Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 39 (ISBN 84-7291-226-4)
  5. * Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 960. (ISBN 84-7291-226-4)
  6. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, volum nº. II, pàg. 599. (ISBN 84-7291-255-8)
  7. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàgs. 427. (ISBN 84-7291-226-4)
  8. Enciclopèdia Espasa. Apèndix núm. II, pàg. 178 (ISBN 84-239-4572-3)
  9. Enciclopèdia Espasa. Apèndix núm. VI, pàg. 1185 (ISBN 84-239-4576-6)
  10. Enciclopèdia Espasa. Apèndix núm. II, pàg. 983 (ISBN 84-239-4572-3)
  11. Enciclopèdia Espasa. Apèndix núm. IV, pàg. 602 (ISBN 84-239-4574-X)
  12. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 35, pàg. 1004 (ISBN 84 239-4535-9)
  13. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 56, pàg. 399 (ISBN 84 239-4556-1)
  14. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 29, pàg. 763 (ISBN 84 239-4529-4)
  15. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 57, pàg. 1201 (ISBN 84 239-4557-X)
  16. *Enciclopèdia Espasa v. 27, pàg. 1762, (ISBN 84-239-4527-8)
  17. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 686. (ISBN 84-7291-255-8)
  18. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, tom nº. II, pàg. 701. (ISBN 84-7291-255-8)
  19. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. IV, pàg. 1280. (ISBN|84-7291-226-4)

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jules Massenet