Julià de Mèdici

Per a altres significats, vegeu «Julià de Mèdici (1479-1516)».

Julià I de MèdiciGiuliano de'Medici (italià)— (Florència, República de Florència, 1453 - íd. 1478) fou un polític i mecenes del Renaixement que va esdevenir senyor de Florència entre 1469 i 1478.

Infotaula de personaJulià de Mèdici
Giuliano de' Medici by Sandro Botticelli.jpeg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 octubre 1453 Modifica el valor a Wikidata
Florència (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 abril 1478 Modifica el valor a Wikidata (24 anys)
Santa Maria del Fiore (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata (Ferida d'arma blanca Modifica el valor a Wikidata)
Lloc d'enterramentBasílica de San Lorenzo Modifica el valor a Wikidata
  Senyor de Florència
1469 – 1478
Activitat
OcupacióPolític Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaMèdici
CònjugeFioretta Gorini; del Cittadino (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParellaSimonetta Vespucci Modifica el valor a Wikidata
FillsCliment VII Modifica el valor a Wikidata
ParesPere I de Mèdici Modifica el valor a WikidataLucrècia Tornabuoni Modifica el valor a Wikidata
GermansMaria di Piero de Mèdici, Nannina de Mèdici, Blanca de Mèdici, Giovanni de' Medici (en) Tradueix i Lorenzo de Mèdici Modifica el valor a Wikidata

Coat of arms of the House of de' Medici.png

Orígens familiarsModifica

Va néixer el 1453 a la ciutat de Florència sent fill de Pere I de Mèdici i Lucrezia Tornabuoni. Per línia paterna fou nét de Cosme de Mèdici el Vell i Contessina de Bardi, i per línia materna de Francesc Tornabuoni. Fou germà, així mateix, de Maria, Blanca, Nannina i Llorenç el Magnífic.

Ascens al poderModifica

A la mort del seu pare, ocorreguda el desembre de 1469, fou nomenat, juntament amb el seu germà Llorenç, director de l'activitat bancària de la família i el govern de Florència. Amb Llorenç simbolitzaren els ideals de l'home humanista del Renaixement, cultes i amant de les arts.

L'any 1478 es va trobar involucrat en la Conjura dels Pazzi, un complot ordit per la família rival dels Pazzi amb el suport pel papa Sixt IV, els quals s'oposaven a l'expansió de Florència a la Toscana. Així doncs, el matí del 26 d'abril un grup de conjurats van assaltar al sortir de l'església de Santa Maria del Fiore als dos germans: Llorenç el Magnífic va resultar ferit, mentre que Julià va caure mort per mà de Francesco di Pazzi i Bernardo Bandini sent apunyalat 19 vegades.

Està enterrat amb el seu germà Llorenç a la Capella Medicea de la Basílica de Sant Llorenç de Florència, estant la seva tomba adornada per la Verge amb el Nen de Miquel Àngel.

Relacions amoroses i descendentsModifica

Va ser amant de Simonetta Vespucci, la qual havia mort abans que ell i d'una tal Fioretta, potser filla d'Antonio Gorini. D'aquesta última va tenir un fill natural, Giulio di Medici que esdevindria el futur papa Climent VII. Aquest fou legitimat a partir d'un suposat matrimoni clandestí pel seu cosí el papa Lleó X l'any 1513.

Enllaços externsModifica



Precedit per:
Pere I de Mèdici
Senyor de Florència
juntament amb Llorenç el Magnífic

14691478
Succeït per:
Llorenç el Magnífic