Julián de Muris
Julián de Muris (Fou un tractadista musical francès també anomenat Muris de París).
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | París |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  França |
| Activitat | |
| Ocupació | Musicòleg |
El 1350 fou elegit rector de La Sorbona, on ja era professor des de 1321. Era íntim amic del cèlebre compositor Philippe de Vitry, i es convertí en fervent defensor del seu ars nova (contrapunt), diferenciant-se en això del seu contemporani i homònim Johannes de Muris que sustentava idees conservadores ben diferents.
Se li deu:
- Música practica (1321),
- Música speculativa (1323),
- Quaestiones super partes musicae,
- De Discantu et consonantiis.
Quant als altres tractats, Ars contrapuncti secundum J. de M., Ars discantus per J. de M.., i Libellus practicae cantus mensurabilis, si no són de Muris de París, almenys pertanyen a la mateixa escola. Fétis, que no coneixia més que l'existència de Johannes de Muris i per tant, el confon, amb el de París, li atribueix gran nombre d'obres que estudiosos moderns no mencionen perquè no s'ha pogut comprovar si eren d'un o altre; però el més probable és que no siguin de cap d'ells i si d'autors més moderns, raó per la qual no es transcriuen només que els títols comprovats o, almenys, els d'aquelles que pel seu contingut se li poden atribuir amb fonament.
BibliografiaModifica
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 12, pàg. 527. (ISBN 84-239-4537-5)