Juli Pòl·lux

gramàtic i sofista de la Grècia Romana
Per a altres significats, vegeu «Juli Pòl·lux (desambiguació)».

Juli Pòl·lux (grec antic: Ἰούλιος Πολυδεύκης, Iūlios Polydéukēs, llatí: Julius Pollux) fou un gramàtic i sofista grec del segle ii nadiu de Nàucratis, la colònia grega d'Egipte.[1][2] És autor d'un lexicó de llengua grega en deu llibres, la seva única obra que s'ha conservat.

Infotaula de personaJuli Pòl·lux
Biografia
Naixementsegle II Modifica el valor a Wikidata
Nàucratis Modifica el valor a Wikidata
Mort238 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Atenes (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLexicografia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciólexicògraf, escriptor, sofista, orador, filòsof Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: segle II Modifica el valor a Wikidata)

VidaModifica

Educat pel seu pare, va anar a Atenes, on va estudiar retòrica amb el sofista Adrià i va obrir una escola privada de gramàtica i retòrica. L'emperador Còmmode el va nomenar cap de retòrica a Atenes. Va morir en el regnat d'aquest emperador a 58 anys, i va deixar un fill petit. L'any de floriment se situa al 183, segons la Suïda.[3]

ObraModifica

Fou l'autor de diverses obres, de les quals se'n conserva una, i de les altres només es coneix el títol gràcies a la Suïda:[3]

  • Ονομαστικὸν ἐν βιβλίοις ί, un lexicó en deu llibres, cadascun dels quals tracta d'un tema diferent on explica breument el significat de les paraules i el seu ús en els autors antics. És la seva única obra conservada.
  • Διαλέξεις ἤτοι λαλιαί, Dissertationes.
  • Μελέται, Declamationes.
  • Εἰς Κόμοδον Καίσαρα ἐπιθαλάμιος. Un text sobre el casament de Còmmode.
  • Ρωμαϊκὸς λόγος. Un panegíric sobre Roma.
  • Σαλπιγκτὴς ἢ ἀγὼν μουσικός. Un concurs sobre música
  • Κατὰ Σωκράτους. Un discurs contra Sòcrates.
  • Κατὰ Σινωπέων.
  • Πανελλήνιος. Un discurs pronunciat davant d'uns grecs reunits.
  • Ἀρκαδικός. Un discurs dirigit als arcadis o en elogi dels arcadis.

L'OnomasticonModifica

L'Onomasticon és un diccionari del dialecte àtic amb sinònims i frases, escrits no per ordre alfabètic sinó per matèries. És una obra que forneix informació sobre aspectes poc coneguts de l'antiguitat clàssica, objectes de la vida diària, sobre el teatre, la política. A més, conté nombroses citacions i fragments d'obres perdudes. William Smith en va extreure molta d'informació pel seu Dictionary of Greek and Roman Antiquities (Diccionari de les cultures antigues de Grècia i Roma). Però no tots els autors han valorat Pòl·lux igual com William Smith. Llucià de Samòsata el va satiritzar, tot dient que era una persona sense valor, que s'havia guanyat fama com a orador per pur desvergonyiment, i el va deixar molt malparat en el seu Lexiphanes, una sàtira sobre la tendència a usar paraules fosques i obsoletes.[3]

L'editio princeps de l'Onomasticon aparegué 1502 a Venècia, obra d'Aldo Manuzio. No fou fins a 1541 que aparegué, per primera vegada, la primera traducció al llatí,[4] que va fer Juli Pòl·lux més assequible als lectors del Renaixement i va servir perquè a les universitats adoptessin vocabulari grec per anomenar algunes parts del cos.[3]

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Juli Pòl·lux
  • Cinzia Bearzot; Franca Landucci; Giuseppe Zecchini. L'Onomasticon di Giulio Polluce. Tra lessicografia e antiquaria. Milano: Vita e Pensiero, 2007. VIII, 173 p.