Juli Pòl·lux (sofista)

Juli Pòl·lux (Julius Pollux, ̓Ιούλιος Πολυδεύκης) fou un sofista i gramàtic grec nadiu de Naucratis a la colònia grega d'Egipte.[1][2]

Infotaula de personaJuli Pòl·lux
Biografia
Naixementsegle II Modifica el valor a Wikidata
Nàucratis Modifica el valor a Wikidata
Mort238 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Atenes (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLexicografia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióLexicògraf, orador, sofista, escriptor i filòsof Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: segle II Modifica el valor a Wikidata)

VidaModifica

Educat pel seu pare va anar a Atenes on va estudiar retòrica amb el sofista Adrià i va obrir una escola privada de gramàtica i retòrica. L'emperador Còmmode el va nomenar cap de retòrica a Atenes. Va morir en el regnat d'aquest emperador als 58 anys, deixant un fill petit. L'any de floriment se situa al 183, segons l'enciclopèdia Suides.

ObraModifica

Fou l'autor de diverses obres entre les quals Suides esmenta:

  • Ονομαστικὸν ἐν βιβλίοις ί, un Onomasticon en 10 llibres, cadascun dels quals tracta d'un tema diferent on explica breument el significat de les paraules i el seu ús en els autors antics.
  • Διαλέξεις ἤτοι λαλιαί, Dissertationes.
  • Μελέται, Declamationes.
  • Εἰς Κόμοδον Καίσαρα ἐπιθαλάμιος. Un text sobre el casament de Còmmode.
  • Ρωμαϊκὸς λόγος. Un panegíric sobre Roma.
  • Σαλπιγκτὴς ἢ ἀγὼν μουσικός. Un concurs sobre música
  • Κατὰ Σωκράτους. Un discurs contra Sòcrates.
  • Κατὰ Σινωπέων.
  • Πανελλήνιος. Un discurs pronunciat davant d'uns grecs reunits.
  • Αρκαδικός. Un discurs dirigit als arcadis o en elogi dels arcadis.

Només es conserva la primera d'aquestes obres, l'Onomasticon, que és un diccionari del dialecte àtic amb sinònims i frases, escrits no per ordre alfabètic sinó per matèries. És un llibre que subministra informació sobre aspectes poc coneguts de l'antiguitat clàssica, objectes de la vida diària, sobre el teatre, la política. A més conté nombroses cites i fragments de llibres del seu temps que no han arribat als nostres dies. Basat en aquest llibre, William Smith va poder escriure la seva obra Dictionary of Greek and Roman Antiquities (Diccionari de les cultures antigues de Grècia i Roma) el 1842.

Però no tots els autors han valorat Pòl·lux igual com William Smith. Llucià de Samosata el va satiritzar dient d'ell que era una persona sense valor, que s'havia guanyat fama com a orador per pur desvergonyiment, i el va deixar molt malparat en el seu Lexiphanes, una sàtira sobre la tendència a usar paraules fosques i obsoletes.

EdicionsModifica

Una edició de 1502 a Venècia, per primera vegada traduït al llatí, va fer Juli Pol·lux més assequible als lectors del Renaixement.[3] Va servir perquè a les universitats adoptessin vocabulari grec per a nomenar algunes parts del cos.[4]

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

  • Cinzia Bearzot; Franca Landucci; Giuseppe Zecchini. L'Onomasticon di Giulio Polluce. Tra lessicografia e antiquaria. Milano: Vita e Pensiero, 2007. VIII, 173 p.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Juli Pòl·lux