Juliane Plambeck
Juliane Plambeck (Friburg de Brisgòvia, 16 de juliol de 1952 - Unterriexingen, Markgröningen, Baden-Württemberg, 25 de juliol de 1980) va ser una activista política alemanya, militant del Moviment 2 de Juny i de la Fracció de l'Exèrcit Roig (RAF). Va morir en un accident de trànsit l'any 1980, amb el company de militància Wolfgang Beer.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 juliol 1952  Friburg de Brisgòvia (Alemanya) |
| Mort | 25 juliol 1980 (28 anys) Unterriexingen (Alemanya) |
| Causa de mort | Mort accidental (Accident de trànsit ) |
| Activitat | |
| Ocupació | activista política |
| Membre de | |
Trajectòria modifica
El 9 de setembre de 1975 va ser arrestada en una botiga de Berlín, juntament amb Inge Viett i Ralf Reinders.[1] Va ser acusada de participar, com a militant del Moviment 2 de Juny, en el segrest del dirigent democratacristià Peter Lorenz.[2] El 7 de juliol de 1976 va aconseguir fugir del centre de detenció de dones de Lehrter Strasse, a Berlín, amb Inge Viett, Gabriele Rollnik i Monika Berberich.[2][3]
Posteriorment, va ingressar a les files de la Fracció de l'Exèrcit Roig i el 25 de juliol de 1980 va morir en un accident de trànsit, juntament amb Wolfgang Beer.[4][5][6] El sinistre va passar a l'estat de Baden-Württemberg, prop del poble d'Unterriexingen, al municipi de Markgröningen, concretament a la carretera que l'uneix amb el poble d'Untermberg, al municipi de Bietigheim-Bissingen quan, al voltant de les 7:15 hores, el cotxe Volkswagen Golf de color vermell fosc i matrícula de París que havien robat va acabar al marge esquerre de la carretera per causes desconegudes i va acabar xocant amb un camió de grava que s'acostava.[5] A més de documents d'identitat i matrícules falsificats, en el vehicle implicat també s'hi van trobar diverses armes, de les quals es diu que una d'elles, una metralleta polonesa PM-63, es va utilitzar el 1977 durant el segrest i execució de l'empresari i exoficial nazi Hanns Martin Schleyer.
Durant la investigació ulterior a l'apartament que tenia llogat a Heidelberg, es van trobar documents estratègics assignats als companys de militància Brigitte Mohnhaupt i Christian Klar.[7] Inicialment, va ser enterrada al cementiri de Dornhalden, situat al districte de Degerloch de Stuttgart,[8][9] però després es va traslladar la tomba al districte de Rüppurr, al sud de Karlsruhe. La inscripció de la làpida reprodueix una frase manllevada de Friedrich Wilhelm Nietzsche que diu: «Desesperats! Quanta valentia doneu als qui us miren!».
Referències modifica
- ↑ Schulz, Jan-Hendrik. «Zur Geschichte der Roten Armee Fraktion (RAF) und ihrer Kontexte: Eine Chronik» (en alemany). Zeitgeschichte-Online.de, 01-05-2007. [Consulta: 24 abril 2021].
- ↑ 2,0 2,1 «Ausbruch in Berlin: »Das ist eine Riesensache«» (en alemany). Spiegel.de, 11-07-1976. [Consulta: 24 abril 2021].
- ↑ AADD, 1997, p. 517.
- ↑ AADD, 1997, p. 285 i 520.
- ↑ 5,0 5,1 Henkel, Peter. «Juliane Plambeck bei Unfall getötet» (en alemany). Frankfurter Rundschau, 26-07-1980. Arxivat de l'original el 15 maig 2014. [Consulta: 14 juliol 2022].
- ↑ Augustin, Ron. «Rote Armee Fraktion - Chronology of events» (en anglès). SocialHistoryPortal.org. [Consulta: 20 juliol 2022].
- ↑ «»The Fasching Ball« am Sonnabend, 28. Februar» (en alemany). Spiegel.de, 22-02-1981. [Consulta: 12 juliol 2022].
- ↑ «Dornhaldenfriedhof in Stuttgart» (en alemany). Bestattungen-Meister.de. [Consulta: 25 juliol 2023].
- ↑ «Auf den Spuren der Geschichte: Dornhaldenfriedhof (Stuttgart)» (en alemany). BeLichtErstatter.de, 27-10-2017. [Consulta: 25 juliol 2023].
Bibliografia modifica
- AADD. Rote Armee Fraktion. Texte und Materialien zur Geschichte der RAF (en alemany). Berlín: ID-Verlag, 1997. ISBN 3-89408-065-5.