Julieta (satèl·lit)
Julieta és un satèl·lit interior d'Urà. Va ser descobert gràcies a les imatges del satèl·lit Voyager 2 el 3 de gener de 1986, i se li va assignar la designació temporal S/1986 U 2.[7] El seu nom es deu a l'heroïna de l'obra de teatre Romeo i Julieta de William Shakespeare. També se'l coneix amb el nom d'Urà XI.[8]
![]() |
|
Descobriment
| |
---|---|
Descobert per | Stephen P. Synnott / Voyager 2 |
Data de descobriment | 3 de gener de 1986 |
Semieix major | 64,358.222 ± 0,048 km[1] |
Excentricitat | 0,00066 ± 0,000087[1] |
Període orbital | 0,493065490 ± 0,000000012 d[1] |
Inclinació | 0,06546 ± 0,040° (a l'equador d'Urà)[1] |
Satèl·lit de | Urà |
Característiques físiques
| |
Dimensions | 150 × 74 × 74 km[2] |
Radi mitjà | 46.8 ± 4 km[2][3][4] |
Àrea de superfície | ~35,000 km²[5] |
Volum | ~632,000 km³[5] |
Massa | ~5,6×1017 kg[5] |
Densitat mitjana | ~1,3 g/cm³ suposada[3] |
Gravetat a la superfície equatorial | ~0,016 m/s2[5] |
Velocitat d'escapament | ~0,040 km/s[5] |
Període de rotació | sincrònica[2] |
Obliqüitat | zero[2] |
Albedo | 0,08 ± 0,01[6] |
Temperatura | ~64 K[5] |
Julieta pertany al grup de satèl·lits de Pòrcia, que inclou també s Bianca, Crèssida, Desdèmona, Pòrcia, Rosalina, Cupid, Belinda i Perdita.[6] Aquests satèl·lits presenten òrbites i propietats fotomètriques similars.[6] Desgraciadament es coneix poca cosa més que la seva òrbita,[1] radi de 32 km[2] i albedo geomètric de 0,08.[6]
A les imatges del Voyager 2 Julieta es mostra com un objecte allargat, amb l'eix major apuntant cap a Urà. La ràtio dels eixos de l'esferoide prolat de Julieta és 0,5 ± 0,3.[2] la seva superfície presenta un color grisós.[2]
Julieta podria col·lidir amb Desdèmona en els propers 100 milions d'anys.[9]
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Jacobson, R.A. «The Orbits of the Inner Uranian Satellites From Hubble Space Telescope and Voyager2 Observations». The Astronomical Journal, 115, 1998, pàg. 1195–1199. DOI: 10.1086/300263.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Karkoschka, Erich «Voyager's Eleventh Discovery of a Satellite of Uranus and Photometry and the First Size Measurements of Nine Satellites». Icarus, 151, 2001, pàg. 69–77. DOI: 10.1006/icar.2001.6597.
- ↑ 3,0 3,1 «Planetary Satellite Physical Parameters». JPL (Solar System Dynamics), 24-10-2008. [Consulta: 12 desembre 2008].
- ↑ Williams, Dr. David R. «Uranian Satellite Fact Sheet». NASA (National Space Science Data Center), 23-11-2007. [Consulta: 12 desembre 2008].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Calculada basant-se en altres paràmetres
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Karkoschka, Erich «Comprehensive Photometry of the Rings and 16 Satellites of Uranus with the Hubble Space Telescope». Icarus, 151, 2001, pàg. 51–68. DOI: 10.1006/icar.2001.6596.
- ↑ Smith, B. A. «IAU Circular No. 4164», 16-01-1986. [Consulta: 6 agost 2006].
- ↑ «Planet and Satellite Names and Discoverers». Gazetteer of Planetary Nomenclature. USGS Astrogeology, 21-07-2006. [Consulta: 6 agost 2006].
- ↑ Duncan, Martin J.; Jack J. Lissauer «Orbital Stability of the Uranian Satellite System». Icarus, 125, 1, 1997, pàg. 1–12. DOI: 10.1006/icar.1996.5568 [Consulta: 30 abril 2008].
Enllaços externsModifica
- Perfil de Julieta de NASA
- Julieta + diagrama d'anell (Cortesia de l'Astronomy Magazine 2005)
- Satèl·lits coneguts d'Urà (Scott S. Sheppard)