Julieta (satèl·lit)

Julieta és un satèl·lit interior d'Urà. Va ser descobert gràcies a les imatges de la sonda Voyager 2 el 3 de gener de 1986, i se li va assignar la designació temporal S/1986 U 2.[4] El seu nom es deu a l'heroïna de l'obra de teatre Romeo i Julieta de William Shakespeare. També se'l coneix amb el nom d'Urà XI.[5]

Infotaula d'objecte astronòmicJulieta
Uranus-Juliet-NASA.gif
Designació provisionalS/1986 U 2 Modifica el valor a Wikidata
Tipussatèl·lit natural i satèl·lit d'Urà Modifica el valor a Wikidata
Descobert perStephen P. Synnott
Voyager 2 Modifica el valor a Wikidata
Data descobriment3 gener 1986 Modifica el valor a Wikidata
EpònimJulieta Modifica el valor a Wikidata
Cos pareUrà Modifica el valor a Wikidata
Dades orbitals
Semieix major a64.358,222 km Modifica el valor a Wikidata
Excentricitat e0,00066[1] Modifica el valor a Wikidata
Període orbital P0,49306549 d Modifica el valor a Wikidata
Inclinació i0,06546 ° Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Radi53 km[2] Modifica el valor a Wikidata
Massa560 Eg[3] Modifica el valor a Wikidata
Volum632.000 km³[2] Modifica el valor a Wikidata
Densitat mitjana1,33 g/cm³ Modifica el valor a Wikidata
Albedo0,075 [2] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura de superfície
mitjana
64 K Modifica el valor a Wikidata
Part degrup de Pòrcia Modifica el valor a Wikidata

Julieta pertany al grup de satèl·lits de Pòrcia, que inclou també Bianca, Crèssida, Desdèmona, Pòrcia, Rosalina, Cupid, Belinda i Perdita.[6] Aquests satèl·lits presenten òrbites i propietats fotomètriques similars.[6] Desgraciadament es coneix poca cosa més que la seva òrbita,[7] radi de 32 km[8] i albedo geomètric de 0,08.[6]

A les imatges de la Voyager 2 Julieta es mostra com un objecte allargat, amb l'eix major apuntant cap a Urà. La ràtio dels eixos de l'esferoide prolat de Julieta és 0,5 ± 0,3.[8] la seva superfície presenta un color grisós.[8]

Julieta podria col·lidir amb Desdèmona en els propers 100 milions d'anys.[9]

ReferènciesModifica

  1. URL de la referència: http://adsabs.harvard.edu/abs/1998AJ....115.1195J.
  2. 2,0 2,1 2,2 «NASA FACTS».
  3. URL de la referència: https://ssd.jpl.nasa.gov/?sat_phys_par. Data de consulta: 5 setembre 2020.
  4. Smith, B. A. «IAU Circular No. 4164», 16-01-1986. [Consulta: 6 agost 2006].
  5. «Planet and Satellite Names and Discoverers». Gazetteer of Planetary Nomenclature. USGS Astrogeology, 21-07-2006. [Consulta: 6 agost 2006].
  6. 6,0 6,1 6,2 Karkoschka, Erich «Comprehensive Photometry of the Rings and 16 Satellites of Uranus with the Hubble Space Telescope». Icarus, 151, 2001, pàg. 51–68. DOI: 10.1006/icar.2001.6596.
  7. Jacobson, R.A. «The Orbits of the Inner Uranian Satellites From Hubble Space Telescope and Voyager2 Observations». The Astronomical Journal, 115, 1998, pàg. 1195–1199. DOI: 10.1086/300263.
  8. 8,0 8,1 8,2 Karkoschka, Erich «Voyager's Eleventh Discovery of a Satellite of Uranus and Photometry and the First Size Measurements of Nine Satellites». Icarus, 151, 2001, pàg. 69–77. DOI: 10.1006/icar.2001.6597.
  9. Duncan, Martin J.; Jack J. Lissauer «Orbital Stability of the Uranian Satellite System». Icarus, 125, 1, 1997, pàg. 1–12. DOI: 10.1006/icar.1996.5568 [Consulta: 30 abril 2008].

Enllaços externsModifica