Obre el menú principal

Julio de Caro (Buenos Aires, 11 de desembre de 1899 - Mar del Plata, República Argentina, 11 de març de 1980) fou un director d'orquestra i arranjador musical bonaerenc.

Infotaula de personaJulio de Caro
Orquesta tipica julio de caro.jpg
Julio de Caro i la seva Orquestra Típica
Biografia
Naixement 11 de desembre de 1899
Buenos Aires
Mort 11 de març de 1980(1980-03-11) (als 80 anys)
Mar del Plata
Lloc d'enterrament Cementiri de la Chacarita
Nacionalitat Argentina
Activitat
Ocupació Compositor i director d'orquestra
Gènere Tango
Instrument Violí

IMDB: nm0207769 Musicbrainz: 46df9bde-2281-44aa-bfba-db13fa4a83ff Songkick: 192967 Discogs: 777496
Modifica les dades a Wikidata

Fill d'emigrants italians, s'educà al costat del seu germà Francisco, en l'escola de música que el seu pare posseïa. Rebel en certa forma, abandonà el domicili patern per a dedicar-se, mogut per la seva vocació, a la música popular argentina. En els seus principis formà part de l'orquestra d'Eduardo Arolas i, més tard, de les de Fresenedo i Cobián, on acredità sobradament el seu gran domini de la tècnica. Poc temps després, amb el seu propi conjunt, realitzava la seva primera gira per Europa (1930).

Havent-se ja imposat una nova forma de cantar el tango, Caro contribuí a la seva estructura harmònica i la seva riquesa melòdica, i va fer arranjaments sofisticats, assolint un estil i una tècnica més exigents.

  • Mala pinta,
  • Buen amigo,
  • Guardia Vieja,
  • La rayuela,
  • El monito,
  • Copacabana,
  • Moulin Rouge,
  • Boedo,
  • Tu promesa,
  • El malevo,
  • Côte d'azur,
  • Triste,
  • El arranque,
  • Tierra querida,
  • Orgullo criollo,
  • El mareo, són obres eves que pertanyen a l'època d'or de la cançó popular argentina.

A partir de llavors, es pot afirmar que acaba la improvisació i s'aconsegueix enriquir aquesta música tècnicament, sense donar l'esquena al fet social que la motiva. Malgrat tot, en el transcurs del temps anà perdent a poc a poc la seva actualitat. Caro es retirà, i, quan algú intentava persuadir-lo perquè tornés al seu anterior treball, si negava: preferia la seva nostàlgia i els seus records que topar amb una realitat ja molt diferent. El 1976 per a celebrar el Dia Nacional del Tango, s'escollí l'11 de desembre, data en què coincidien l'aniversari del naixement de Julio de Caro i el de Carlos Gardel.

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Julio de Caro