Obre el menú principal

Julius Caesar (pel·lícula)

pel·lícula de 1953 dirigida per Joseph L. Mankiewicz

Julius Caesar és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Joseph Leo Mankiewicz, adaptació de l'obra homònima de William Shakespeare, i estrenada el 1953.

Infotaula de pel·lículaJulius Caesar
Marlon Brando in Julius Caesar trailer.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa
Direcció Joseph L. Mankiewicz
Protagonistes
Director artístic Edward C. Carfagno
Cedric Gibbons
Producció John Houseman
Dissenyador de producció Cedric Gibbons
Guió Joseph Leo Mankiewicz, adaptació de Juli Cesar (Shakespeare) de William Shakespeare
Música Miklós Rózsa
Fotografia Joseph Ruttenberg
Muntatge John D. Dunning
Vestuari Herschel McCoy
Efectes especials Warren Newcombe
Productora Metro-Goldwyn-Mayer
Distribuïdor Metro-Goldwyn-Mayer
Característiques
País d'origen Estats Units
Data d'estrena 1953
Durada 120 min
Idioma original anglès
Color en blanc i negre
Descripció
Gènere històric, pèplum
Lloc de la narració Roma
Premis i nominacions
Nominat per a
Premis
Altres dades
Identificador IMDb Fitxa 7.4/10 stars
Identificador Filmaffinity Fitxa
Identificador Rotten Tomatoes Fitxa
Identificador Box Office Mojo de pel·lícula Fitxa
Identificador AllMovie de pel·lícula Fitxa
Identificador Turner Classic Movies de pel·lícula Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

Argument [1]Modifica

Juli Cèsar, ambiciós líder polític, està determinat a esdevenir dictador. És acollit triomfalment a Roma en la celebració dels Lupercales. Els senadors (i en particular Cassius), per la reacció de la multitud, arriben a considerar-ho com una amenaça per a Roma. Però la popularitat de la qual gaudeix Cèsar posa difícil tot complot contra ell.
Per assegurar-se el suport dels partidaris de Cèsar, Cassi confia en Marcus Brutus, un noble reputat per la seva integritat i el seu idealisme. Si Brutus dóna suport a la conspiració, semblaria més legítima pels ciutadans romans. Brutus és igualment un amic proper de Cèsar, cosa que s’afegeix al dilema moral de l’obra.

Com a metàfora de l'acció que s'anuncia, una forta tempesta s'abat sobre Roma. Brutus reflexiona sobre la seva conducta, adonant-se que la conspiració podria realment fer d'ell un assassí. Finalment, gràcies a Cassius i als altres, Brutus aconsegueix considerar aquest acte com benèfic. Tanmateix, Brutus dissuadeix els conspiradors de matar també Marc Antoni. Cèsar, ja posat en guàrdia per un endeví i Calpúrnia, la seva dona, ignora els seus consells i torna al Senat. És apunyalat per Cassi, Brutus i els altres.

Marc Antoni acorda una treva amb els conspiradors i demana acompanyar el cos de Cèsar i parlar al seu funeral. Brutus hi consent i lliura un discurs al poble per explicar les raons de l'assassinat. Marc Antoni segueix amb el famós monòleg i per la seva brillant ironia aconsegueix atreure els favors de la multitud anteriorment girada a la causa dels conspiradors.

Els porta a reclamar venjança envers Cassi, Brutus i tots aquells associats a la mort de Cèsar. Marc Antoni maquina llavors amb Octavi (el nebot de César) i Lepidus per aconseguir el control de Roma per la força de les armes. Eliminen així un bon nombre dels conspiradors i d'altres percebuts com a enemics.

Mentrestant, Brutus i Cassi aixequen un exèrcit contra ells. En l'última batalla, Brutus té avantatge sobre Octavi, però Cassi sucumbeix en un atac de Marc Antoni.
Enfrontant-se a Marc Antoni i Octavi, l'exèrcit de Brutus és desfet i Brutus escull suïcidar-se abans de caure.
Descobrint el cos, Marc Antoni es lamenta de la fi tràgica de Brutus, declarant que era el més noble d'entre tots.

RepartimentModifica

GaleriaModifica

Premis i nominacionsModifica

PremisModifica

NominacionsModifica

ReferènciesModifica

  1. «Julius Caesar». The New York Times.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Julius Caesar