Julius Gysel
Julius Gysel (Wilchingen, 11 d'agost de 1851 - 23 d'agost de 1935) va ser un matemàtic suís, rector de la Kantonsschule (Institut de secundària) de Schaffhausen.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 agost 1851  Wilchingen (Suïssa) |
| Mort | 23 agost 1935 (84 anys) |
| Dades personals | |
| Formació | ETH Zürich |
| Tesi acadèmica | Synthetische Untersuchung eines Orthogonalflächensystems (1874 ) |
| Director de tesi | Carl Friedrich Geiser |
| Activitat | |
| Ocupació | matemàtic |
| Família | |
| Cònjuge | Barbara Carolina Bollinger |
| Pares | Johannes Gysel i Maria Verena Waldvogel |
Vida i Obra modifica
Gysel va fer els seus estudis secundaris a la Realschule de Neunkirch i al Gymnasium de Schaffhausen. De 1869 a 1872 va estudiar matemàtiques al Politècnic de Zuric[1] on va rebre la influència de Carl Friedrich Geiser.[2] El curs següent va completar estudis a la universitat de Berna sota Ludwig Schläfli i Georg Sidler. Des dels seus anys d'estudiant, va mantenir una forta amistat amb aquests professors fins a la seva mort.
El 1874 va obtenir el doctorat a la Universitat de Zúric i el 1876 va publicar el seu llibre més reeixit: Beiträge zur analytischen Geometrie der Curven und Flächen zweiten Grades (Aportacions a la geometria analítica de les corbes i superfícies de segon grau). Mentre treballava en el seu doctorat (1872-1874) va ser professor suplent a la Kantonsschule de Schaffhausen (el institut cantonal d'ensenyament secundari), així que li van oferir una plaça docent a la institució en retornar de Berna, malgrat la seva joventut. Tota la seva carrera docent es va desenvolupar a la Kantonsschule, de la qual va ser vice rector a partir de 1881 i rector a partir de 1884.[1]
Des d'aquest lloc, va promoure els ensenyaments científics, creant laboratoris[3] i aplicant mètodes innovadors en l'ensenyament, de tal forma que els seus deixebles sempre entraven molt ben preparats al Politècnic de Zuric.[4] Entre altres novetats, Gysel va ser el primer radiòleg de Schaffhausen, havent instal·lat un aparell de Raigs X a l'escola el 1897, només dos anys després de descobrir-se la radiografia i que feien servir els metges de l'hospital local.[5]
A més de les seves funcions docents, Gysel va ser membre de diferents comitès que reflectien el seu interès en l'ensenyament i l'avenç tecnològic.[6]
El 1909 va dimitir com a rector de l'escola, però va mantenir una sèrie de classes de matemàtiques fins al 1926 i encara fins més tard va continuar amb la seva feina diària al gabinet de raigs X.[7]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Kugler, 1935, p. 450.
- ↑ Eminger, 2015, p. 176.
- ↑ Dommann, 2003, p. 62 i ss.
- ↑ Eminger, 2015, p. 177.
- ↑ Uehlinger, 2003, p. 60.
- ↑ Eminger, 2015, p. 180.
- ↑ Kugler, 1935, p. 451.
Bibliografia modifica
- Dommann, Monika. Durchsicht, Einsicht, Vorsicht: eine Geschichte der Röntgenstrahlen, 1896-1963 (en alemany). Chronos, 2003. ISBN 9783034005876.
- Eminger, Stefanie Ursula. Carl Friedrich Geiser and Ferdinand Rudio: The Men Behind the First International Congress of Mathematicians (en anglès). University of St. Andrews, 2015, p. 176 i ss..
- Kugler, G. «Obituary: Gysel, Julius» (en alemany). Actes de la Société Helvétique des Sciences Naturelles, Vol. 135, 1935, pàg. 450-451.
- Uehlinger, Arthur. Schaffhauser Spitalgeschichte: 1848-2002 (en alemany). Kantonsspital, 2003.
Enllaços externs modifica
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Julius Gysel» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)