Juniperus procera

espècie de planta

Juniperus procera és una espècie de ginebre i planta nativa de la regió afromontana i d'Aràbia.

Infotaula d'ésser viuJuniperus procera Modifica el valor a Wikidata
Juniperus procera 2.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN33217 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
ClassePinopsida
OrdrePinales
FamíliaCupressaceae
GènereJuniperus
EspècieJuniperus procera Modifica el valor a Wikidata
Hochst. ex Endl.[1]
Nomenclatura
Sinònims
  • Juniperus abyssinica K.Koch
  • J. hochstetteri Antoine
  • Sabina procera (Hochst. ex Endl.) Antoine[2]
ExautorHochst. Modifica el valor a Wikidata

És un arbre que pot arribar a fer de 20–25 m (rarament 40 m) d'alt és una planta generalment dioca. Les seves pinyes femenines són similars a baies i fan 4–8 mm de diàmetre, amb 2-5 llavors.[3]

És natiu de la Península Aràbiga, i parts d'Àfrica tropical Congo; Djibouti; Eritrea; Etiòpia; Kenya; Malawi; Moçambic; Somàlia; Sudan; Tanzània; Uganda; Zàmbia; i Zimbàbue)[4]

És l'únic ginebre que apareix al sud de l'equador.[5] Està estretament emparentat amb Juniperus excelsa del sud-oest d'Àsia.

Per la seva fusta, per construir cases, per pals, per fer mobles; l'ecorça esfaservir en ruscs d'abelles.[6]

Galeria d'imatgesModifica

ReferènciesModifica

  1. «Name - Juniperus procera Hochst. ex Endl.». Tropicos. Saint Louis, Missouri: Missouri Botanical Garden. [Consulta: 1r març 2013]. «Type-Protologue: Locality: ETHIOPIA: Semen, Adda Mariam near Enschedcap: Collector: Schimper»
  2. «TPL, treatment of Juniperus procera». The Plant List; Version 1. (published on the internet). Royal Botanic Gardens, Kew and Missouri Botanical Garden, 2010. [Consulta: 1r març 2013].
  3. (Page archived by the Wayback Machine). Christopher J. Earle. «The Gymnosperm Database – Juniperus procera», 14-04-2009. [Consulta: 1r març 2013].
  4. GRIN. «Juniperus procera information from NPGS/GRIN». Taxonomy for Plants. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland: USDA, ARS, National Genetic Resources Program, 12-08-2010. [Consulta: 6 agost 2015].
  5. Farjon, A.. Monograph of Cupressaceae and Sciadopitys. Royal Botanic Gardens, Kew, 2005. ISBN 1-84246-068-4. 
  6. «Data base. Juniperus procera». Arxivat de l'original el 2014-12-10. [Consulta: 5 maig 2021].

BibliografiaModifica

  • Adams, R. P. (2004). Junipers of the World: The genus Juniperus. Victoria: Trafford. ISBN 1-4120-4250-X
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Juniperus procera