Juniperus procera
Juniperus procera és una espècie de conífera de la família de les cupressàcies nativa de la regió afromontana i d'Aràbia. Per la seva fusta, per construir cases, per pals, per fer mobles; l'escorça es fa servir en ruscs d'abelles.[3]
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 33217 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Classe | Pinopsida |
| Ordre | Pinales |
| Família | Cupressaceae |
| Gènere | Juniperus |
| Espècie | Juniperus procera Hochst. ex Endl.[1] |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
| Exautor | Hochst. |
CaracterístiquesModifica
És un arbre que pot arribar a fer de 20–25 m (rarament 40 m) d'alt és una planta generalment dioica. Les seves pinyes femenines són similars a baies i fan 4–8 mm de diàmetre, amb 2-5 llavors.[4]
DistribucióModifica
És natiu de la Península Aràbiga, i parts d'Àfrica tropical Congo; Djibouti; Eritrea; Etiòpia; Kenya; Malawi; Moçambic; Somàlia; Sudan; Tanzània; Uganda; Zàmbia; i Zimbàbue)[5]
És l'únic ginebre que apareix al sud de l'equador.[6] Està estretament emparentat amb Juniperus excelsa del sud-oest d'Àsia.
Galeria d'imatgesModifica
-
A Tanzània
-
A Tanzània
-
Usat com tanca resistent als tèrmits
ReferènciesModifica
- ↑ «Name - Juniperus procera Hochst. ex Endl.». Tropicos. Saint Louis, Missouri: Missouri Botanical Garden. [Consulta: 1r març 2013]. «Type-Protologue: Locality: ETHIOPIA: Semen, Adda Mariam near Enschedcap: Collector: Schimper»
- ↑ «TPL, treatment of Juniperus procera». The Plant List; Version 1. (published on the internet). Royal Botanic Gardens, Kew and Missouri Botanical Garden, 2010. [Consulta: 1r març 2013].
- ↑ «Data base. Juniperus procera». Arxivat de l'original el 2014-12-10. [Consulta: 5 maig 2021].
- ↑ (Page archived by the Wayback Machine). Christopher J. Earle. «The Gymnosperm Database – Juniperus procera», 14-04-2009. Arxivat de l'original el 3 de setembre 2010. [Consulta: 1r març 2013].
- ↑ GRIN. «Juniperus procera information from NPGS/GRIN». Taxonomy for Plants. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland: USDA, ARS, National Genetic Resources Program, 12-08-2010. Arxivat de l'original el 10 d’octubre 2014. [Consulta: 6 agost 2015].
- ↑ Farjon, A.. Monograph of Cupressaceae and Sciadopitys. Royal Botanic Gardens, Kew, 2005. ISBN 1-84246-068-4.
BibliografiaModifica
- Adams, R. P. (2004). Junipers of the World: The genus Juniperus. Victoria: Trafford. ISBN 1-4120-4250-X
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Juniperus procera |