Ave verum corpus

(S'ha redirigit des de: K. 618)


Ave verum corpus és un himne eucarístic curt que data del segle xiv que ha estat musicat per diversos compositors; la seva creació s'atribueix al papa Innocenci VI, mort el 1362. Durant l'edat mitjana es cantava en l'elevació de l'hòstia durant la consagració. També es feia servir sovint durant la benedicció eucarística.

Infotaula obra musicalAve verum corpus
Forma musicallletra Modifica el valor a Wikidata
Àudio Modifica el valor a Wikidata
Llenguallatí Modifica el valor a Wikidata
Gènerehymn text (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

El títol de l'himne vol dir "Salut, cos veritable", i està basat en un poema que deriva d'un manuscrit de segle xiv de l'Abadia de Reichenau, al costat del llac Constança. El poema és una meditació sobre la creença catòlica de la presència real de Jesús en el sagrament de l'eucaristia, i està relacionat amb les idees catòliques sobre el significat redemptor del sofriment en la vida de tots els creients.

Text modifica

Latin  

Ave verum corpus, natum
de Maria Virgine,[1]
vere passum, immolatum
in cruce pro homine
cuius latus perforatum
fluxit aqua et sanguine:[2]
esto nobis praegustatum
in mortis examine.[3]

O Iesu dulcis, O Iesu pie,
O Iesu, fili Mariae.
Miserere mei. Amen.[4]

Salut, cos veritable,
nascut de la verge Maria;
el mateix que patí i fou immolat
a la Creu, per a salvar els homes.
El seu costat perforat
vessà sang i aigua.
Sigueu de nosaltres tastat,
en les angoixes de la mort.

Oh dolç Jesús, Oh devot Jesús,
Oh Jesús, fill de Maria,
tingueu pietat de mi. Amén.

Adaptacions musicals modifica

Ave verum corpus, de Mozart modifica

Wolfgang Amadeus Mozart va compondre el motet Ave verum corpus (K. 618) a petició d'Anton Stoll, un amic seu i de Haydn, que era coordinador musical a la parròquia de Baden bei Wien. El va compondre per celebrar la festa del Corpus Christi i l'autògraf porta la data del 17 de juny de 1791, i és per a cor, instruments de corda, i orgue; té només quaranta-sis compassos. El manuscrit de Mozart mateix conté unes mínimes indicacions, amb només un senzill sotto voce al començament.[5]

Mozart el va compondre mentre escrivia la seva darrera òpera, Die Zauberflöte –moriria mig any després–, mentre visitava a la seva muller Constanze, que estava embarassada amb el seu sisè fill, que passava uns dies en el balneari de Baden.

Altres versions modifica

Hi ha moltes altres adaptacions musicals del poema com, per exemple, la de William Byrd[6] o la d'Edward Elgar.[7] El text es fa servir també en l'òpera Diàlegs de Carmelites de Francis Poulenc. La versió de Mozart va ser adaptada, només per a instruments, en la Mozartiana de Piotr Ilitx Txaikovski, un homenatge del músic rus a Mozart.

Notes i referències modifica

  1. Altres versions recullen ex Maria Virgine.
  2. Altres versions recullen unda fluxit et sanguine.
  3. Altres versions recullen mortis in examine.
  4. Altres versions recullen Miserere nobis.
  5. John Rosselli. Vida de Mozart. Ediciones AKAL, 25 maig 2000, p. 161–. ISBN 978-84-8323-085-5. 
  6. Ave verum corpus de William Byrd a Choral Wiki.
  7. Ave Verum Arxivat 2006-04-07 a Wayback Machine. d'Elgar a Choral Wiki.

Enllaços externs modifica