Kal·lithea

(S'ha redirigit des de: Kallithea)

Kal·lithea (grec: Καλλιθέα, literalment bona vista) és el 8è municipi més gran a Grècia (115.150 habitants segons el cens del 2001) i el 4t més gran en l'àrea urbana d'Atenes (després d'Atenes, El Pireu i Peristeri). A més, és el segon municipi amb més densitat de població a Grècia (després de Neapoli), amb més de 24.000 habitants per km².

Infotaula de geografia políticaKal·lithea
Καλλιθέα (el) modifica
Kallithea-collage-c.jpg
modifica

Localització
2011 Dimos Kallitheas.png modifica
 37° 57′ N, 23° 42′ E / 37.95°N,23.7°E / 37.95; 23.7
EstatGrècia
RegióÀtica
MunicipiKallithea Municipality (en) Tradueix modifica
Població
Total100.641 (2011) modifica
• Densitat21.187,58 hab/km²
Geografia
Superfície4,75 km² modifica
Altitud25 m modifica
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal176 xx modifica
Fus horari
Prefix telefònic210 modifica
Altres

Lloc webkallithea.gr modifica

LocalitzacióModifica

 
Esquema que mostra la ubicació de les muralles (vermell) que protegien la ciutat antiga. La Kal·lithea actual apareix en verd.

El centre de Kal·lithea (Plaça Davaki) es troba a 3 km al sud del centre de la ciutat d'Atenes (Plaça Síndagma) i 3 km al cap al nord-est del centre del Pireu. Kal·lithea s'estén des del mont Filopappos i els tossals Sikelia al nord, fins a la Badia de Fàliro al sud; els seus dos altres costats estan delimitats per l'Avinguda Singrou a l'est (límit amb les ciutats de Nea Smirni i Palaió Fàliro), i el riu Ilisos a l'oest (límit amb Tavros i Moskhato).

El lloc en el qual es va desenvolupar la ciutat cobreix la part més gran de l'àrea al sud d'Atenes, protegida en temps antics (segle V aC) per muralles a l'oest i la muralla de Fàliro a l'est. La ciutat de Xipete es trobava en algun lloc entre aquestes muralles; Plató parla d'ella i dels seus habitants als seus diàlegs.

El creixement de la ciutatModifica

Entre els primers Jocs Olímpics de 1896 i els Jocs Olímpics de 2004, la ciutat va créixer de manera significativa. El taller i la fàbrica de tramvies es van construir a Kal·lithea el 1910, seguits de la Universitat de Harokópios (1925) i la Universitat de Ciències Polítiques de Pantios (1928).

Durant els anys 1920, la ciutat va acollir milers de refugiats després de la Guerra Greco-Turca (1919-1922) en el marc de l'intercanvi de poblacions entre Grècia i Turquia signat al Tractat de Lausana (1923). Aquests refugiats van arribar a Kal·lithea principalment del sud del Mar Negre (Regió del Pont), i des de ciutats de l'Antiga Grècia com Sinope, Amisos, Giresun, Trebisonda Tirebolu, Gümüşhane i d'altres de l'últim període de l'Imperi Romà d'Orient.

En la dècada dels 90, després de la dissolució de la Unió Soviètica, una onada nova d'immigrants grecs arribaren a Kal·lithea des de la costa est del Mar Negre, des de les terres altes de Caucas a Geòrgia, així com des d'assentaments grecs llunyans al Kazakhstan i Uzbekistan, on els seus avantpassats grecs de Mar Negres van ser expulsats durant el règim de Stalin durant els anys 1930.

Alguns esdeveniments dels Joncs Olímpics d'Atenes 2004 van tenir lloc a Kal·lithea, notablement l'handbol i el Taekwondo al pavelló d'esports de l'avinguda Singrou, i vòlei platja en el Centre Olímpic de Vòlei Platja a la badia de Kal·lithea (Tzitzifies).

Kal·lithea té dues universitats (Harokópios i Pantíos), nombroses associacions culturals i uns quants clubs d'esport, el més conegut dels quals és el Kallithea FC (futbol) i l'Esperos (bàsquet, voleibol i handbol).

TransportModifica

L'avinguda Singrou arriba a Kal·lithea per l'est, des del sud s'hi pot accedir per l'avinguda Posidonos, des del nord i l'oest per l'Avinguda Kifissias, i des del centre d'Atenes per l'avinguda Thisseos (per Síndagma, Amalias, Singrou). La línia 1 del metro (estacions de Kal·lithea i Tavros), el tram (estacions de Kal·lithea i Tzitzifies) i nombrosos línies d'autobusos i troleibusos que passen per les avingudes Thieos, Singrou i Posidonos connecten Kal·lithea amb la resta de l'àrea urbana d'Atenes.

Llocs d'interèsModifica

  • Universitat de Harokópios
  • Universitat de Ciències Polítiques de Pantios
  • Església Aghia Eleousa, de l'últim període bizantí.
  • "Monument de Kal·lithea", una tomba familiar del segle IV aC, una de les peces més impressionants del Museu Arqueològic del Pireu.
  • Complex Olímpic de la Zona Costanera de Faliro en platja de Kal·lithea.
  • Monument en memòria dels grecs de la Regió del Pont en el centre de la ciutat (Plaça Davaki i Jardins).
  • Estadi Municipal Gregoris Lambrakis, del Kallithea FC des de 1972.

DemografiaModifica

Any Població
1981 117,319
1991 116.731[1]
2001 115.150[1]

Persones conegudesModifica

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kal·lithea
  1. 1,0 1,1 Autoritat Estadística Grega, www.statistics.gr [Consulta:7 de novembre del 2010](grec) (anglès)

Enllaços ExternsModifica

Nord: Atenes, Tavros
Oest: Tavros, Moskhato
Kal·lithea Est: Atenes, Nea Smirni, Palaió Fàliro
Sud: Badia de Fàliro