Karelianita

mineral òxid

La karelianita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de l'hematites. Rep el seu nom del cinturó d'esquists de Carèlia, la regió de Finlàndia on es va trobar el mineral.

Infotaula de mineralKarelianita
Karelianite.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaV23+O3
Localitat tipusDipòsit de coure i zinc d'Outokumpu, jaciment de Cu-Co-Zn-Ni-Ag-Au d'Outokumpu, Carèlia Septentrional, Finlàndia
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.CB.05
Nickel-Strunz 9a ed.4.CB.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.IV/C.04 Modifica el valor a Wikidata
Dana4.3.1.4
Heys7.12.18
Propietats
Sistema cristal·lítrigonal
Estructura cristal·linaa = 4,95Å; c = 14Å;
Grup espacialspace group R-3c (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Colornegre
Duresa8 a 9
Lluïssormetàl·lica
Color de la ratllanegre
Impureses comunesFe, Cr
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1967 s.p. Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1963
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

La karelianita és un òxid de fórmula química V23+O3. És l'anàleg amb vanadi del corindó, de l'eskolaïta i l'hematites. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 8 i 9.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la karelianita pertany a "04.CB: Òxids amb proporció metall:oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitja" juntament amb els següents minerals: brizziïta, corindó, ecandrewsita, eskolaïta, geikielita, hematites, ilmenita, melanostibita, pirofanita, akimotoïta, auroantimonita, romanita, tistarita, avicennita, bixbyita, armalcolita, pseudobrookita, mongshanita, zincohögbomita-2N2S, zincohögbomita-2N6S, magnesiohögbomita-6N6S, magnesiohögbomita-2N3S, magnesiohögbomita-2N2S, ferrohögbomita-6N12S, pseudorútil, kleberita, berdesinskiita, oxivanita, olkhonskita, schreyerita, kamiokita, nolanita, rinmanita, iseïta, majindeïta, claudetita, estibioclaudetita, arsenolita, senarmontita, valentinita, bismita, esferobismoïta, sil·lenita, kyzylkumita i tietaiyangita.

Formació i jacimentsModifica

Va ser descoberta l'any 1963 al dipòsit de coure i zinc d'Outokumpu, al jaciment de Cu-Co-Zn-Ni-Ag-Au de la mateixa localitat, a Carèlia Septentrional, Finlàndia. Aquesta espècie també a estat descrita a les illes Fiji, Gabon, Alemanya, Itàlia, Madagascar, Rússia i Tanzània.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Karelianita
  1. «Karelianite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 abril 2017].