Carl Ditters von Dittersdorf
Carl Ditters von Dittersdorf (Viena, 2 de novembre de 1739 - Neuhof, Bohèmia, 24 d'octubre de 1799) fou un compositor austríac i virtuós del violí. Va ser un fèrtil compositor del període clàssic vienès.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 2 novembre 1739 Viena (Àustria) |
Mort | 24 octubre 1799 (59 anys) Nový Dvůr (Txèquia) (en) |
Sepultura | Cemetery in Deštná (en) |
Mestre de capella | |
1769 – | |
Activitat | |
Camp de treball | Música |
Lloc de treball | Jeseník |
Ocupació | compositor, violinista, músic, líder de banda, director d'orquestra, cantant |
Gènere | Òpera i simfonia |
Professors | Giuseppe Bonno |
Alumnes | Johann Baptist Wanhal |
Instrument | Violí |
Premis | |
Descrit per la font | Diccionari Musical Riemann (1901–1904) Diccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron Allgemeine Deutsche Biographie |
Començaments artístics
modificaAtret des dels primers anys a la música, formà part, com a violí, sent nen encara, de l'orquestra de l'església dels Benedictins de Viena, i del 1751 al 1761, de la capella privada del príncep d'Hildburghausen, i després de l'abolició d'aquesta capella (1761), de l'orquestra del Hoftheater de Viena. Sense deixar aquesta plaça de mestre, va fer un viatge a Itàlia (1763) on assolí un èxit notable com a violinista.
El 1764 acabà el seu contracte amb aquest teatre, ocupà la plaça de mestre en la capella episcopal de Grosswardein, i el 1769 entrà al servei del bisbe príncep de Breslau a Johannisberg amb l'encàrrec d'organitzar una capella: allà es formà en l'art de la composició musical, i aviat es donà conèixer a Viena amb l'execució de llurs obres, fen viatges sovint a aquella ciutat. Llurs oratoris Esther i Hiob (1773 i 1786) assoliren molt bona acollida a tot Europa. Tres oratoris més i una missa.
Música instrumental
modificaTambé gaudí de gran reputació com a compositor instrumental, (Avui en dia és sobretot conegut per la seva música instrumental.) Compongué 32 òperes i singspiels, molts llibrets de les quals va escriure ell mateix. Va compondre també més de 120 simfonies i nombrosos concerts instrumentals: quartets, quintets, concerts de violí, piano, etc.,.
Composicions operistiques
modificaEn vida, el seu major èxit musical va ser l'òpera còmica singspiel, Doktor und Apotheker, (1786), la qual va obtenir un gran èxit no solament a Alemanya, sinó també a Anglaterra, creant-li una popularitat superior a la de Mozart i de Haydn. Igual èxit mereixeren moltes de les seves últimes òperes, especialment Hieronymus Knicker (1789). Junt amb el compositor txec Václav Pichl, va harmonitzar diverses operetes amb llibret d'aquest.[1]
En morí el conte Schaffgotsch, llur mecenes (1796), en el seu testament li deixà una mòdica pensió, insuficient per viure, però gràcies al baró de Stillfried, el qual el recollí en el seu castell de Bohèmia, va poder gaudir de benestar i abundància, fins a la fi dels seus dies.
A més de les òperes citades, escriví les següents:
- Amore in música (1767
- Sposo burlato (1775)
- Betrug durch Aberglauben (1786)
- Die Liebe im Narrenhausen (1786)
- Il Democrito corretto (1786)
- La contadina fedele, Orpheus der zweite (1787)
- Der Schiffspatron (1789)
- Hokus Pokus (1790)
- Das Gespentsmit der Trommel (1794)
- Gott Mars (1795)
- D. Chisciotte (1795)
- Die Guelfen (1795)
- Der Schah von Schiras (1795)
- Ugolino (1796)
- Die Lustingen Weiber von Windsor (1796)
- Der Schoene Herbsttag (1796)
- Der Trenengewinnst, Der Muedchenmarckt, Terno Secco (1797)
- Coribaldi, Il Tribunale de Gione (1798)
Escriptor
modificaEs donà conèixer igualment com a escriptor amb llurs Brief ueber die Grenzen des Komischen und Heroischen in der Musik, i Brief ueber die Behandlung italianischer Texte bei der Composition und ueber andere Gegenstaende.
Pocs dies abans de morir dictà al seu fill una interessant Autobiografia que fou publicada a Leipzig el 1801.
Media
modifica- Sonate A-Dur By Karl Ditters Von Dittersdorf (1739–1799). Published by Doblinger Music Publishers (DB.DM-01196)
- "Ouverture" from the "Hocus Pocus" comic opera (1790)
Bibliografia
modifica- Enciclopèdia Espasa Tom núm. 18 (ISBN 84-239-4518-9)
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 44, pàg. 598 (ISBN 84-239-4544-8)