Karl I de Liechtenstein
Karl I de Liechtenstein (nascut probablement a Valtice el 1569 i mort a Praga)[1] el 1627), fou el primer príncep de Liechtenstein entre (1608-1627).
 retrat de Karl I de Liechtenstein  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 juliol 1569 Valtice |
| Mort | 12 febrer 1627 (57 anys) Praga |
| Sepultura | cripta de la família Liechtenstein |
 1r Prince de Liechtenstein (oc)  | |
| 1608 – 1627 – Karl Eusebius de Liechtenstein → | |
| Stadhouder | |
| | |
| Dades personals | |
| Altres noms | ' |
| Es coneix per | El primer posseïdor del títol de Príncep de Liechtenstein |
| Activitat | |
| Ocupació | virrei, aristòcrata |
| Altres | |
| Títol | Príncep de Liechtenstein, comte d'Ortenburg |
| Família | Casa de Liechtenstein |
| Cònjuge | Baroness Anna Marie von Boskowicz und Schwarzenberg |
| Fills | Karl Eusebius de Liechtenstein, Anna Marie, Prinzessin von und zu Liechtenstein (en) |
| Pares | Hartmann de Liechtenstein i Anna Maria, Gräfin von Ortenburg (en) |
| Germans | Gundaker de Liechtenstein i Maximilià de Liechtenstein |
Premis | |
 | |
Orígens modifica
Era fill del baró Hartmann II de Liechtenstein (1544 - 1585) i de la comtessa Ana Maria d'Ortenburg (1547 - 1601), que era neta del comte Ulrich II d'Ortenburg.[2] Per ser d'una família noble de Moràvia el 1592 va ser nomenat tresorer de l'Arxiduc Mathias d'Habsburg. Va ser educat a Basilea i a Ginebra dins la fe luterana. El 1599 però, ell i els seus germans Maximillià i Gundaker es van convertir al catolicisme.[3] Amb aquest canvi, el Karl va aconseguir que a l'any següent l'emperador Rudolf II del Sacre Imperi Romanogermànic el nomenés Obersthofmeister càrrec de gran importància que va mantenir fins al 1607.
Príncep modifica
Durant la disputa territorial entre els germans de la casa d'Habsburg, l'emperador Rudolf i l'hereu al tron Mattias, Karl es va posicionar a favor de Mattias, el qual el va recompensar el 1608 nomenant-lo príncep.
El 1613 va comprar el ducat de Troppau (Opava) a Silesia. Durant la rebel·lió dels protestants a Bohèmia la seva actuació va ser decisiva i com agraïment el l'emperador Ferran II d'Habsburg el va nomenar procónsul i viceregent de Bohemia el 1622 i li va concedir la condecoració de l'Orde del Toisó d'Or. Per haver recuperat moltes de les terres confiscades pels rebels, se li va lliurar el ducat de Jägerndorf
Matrimoni i descendència modifica
El 1592 es va casar amb la baronesa Ana María Šemberová de Boskovic i Černá Hora (1577-1625). Van tenir quatre fills:
- Enric († 1612), mort en la infantesa.
- Ana Maria (1597 - 1640), casada amb Maximilià II de Dietrichstein-Nikolsburg.
- Francesca Bàrbara (1604 - 1655), casada amb Venceslav de T'Serclaes de Tilly.
- Karl Eusebius de Liechtenstein (1611 - 1684).
Mort modifica
Va morir als 67 anys i va ser sepultat a l'església de la Nativitat a Vranov U Brna (Moràvia). El 1606 havia fet testament llegant les terres heretades mes les que havia comprat a la seva descendència i, Com que el títol de príncep que li havien atorgat tenia caràcter hereditari, va nomenar successor al seu fill Karl.
Ancestres modifica
| 16. Baró Jordi de Liechtenstein | ||||||||||||||||
| 8. Baró Hartmann de Liechtenstein, Senyor de Valtice | ||||||||||||||||
| 17. Agnès d'Eckartsau | ||||||||||||||||
| 4. Baró Jordi Hartmann de Liechtenstein, Senyor de Valtice | ||||||||||||||||
| 18. Senyor Bernard de Mainburg | ||||||||||||||||
| 9. Joana de Mainburg | ||||||||||||||||
| 19. Cunegunda de Pottendorff | ||||||||||||||||
| 2. Baró Hartmann II de Liechtenstein, Senyor de Valtice, Lednice i Steyregg | ||||||||||||||||
| 20. Enric de Liechtenstein | ||||||||||||||||
| 10. Jordi VI de Liechtenstein, Senyor de Steyregg | ||||||||||||||||
| 21. Comtessa Agnés de Starhemberg | ||||||||||||||||
| 5. Susanna de Liechtenstein | ||||||||||||||||
| 22. Baró Wolfgang IV de Polheim | ||||||||||||||||
| 11. Baronessa Magdalena de Polheim | ||||||||||||||||
| 23. Joana de Borsselen | ||||||||||||||||
| 1. Príncep Karl I de Liechtenstein | ||||||||||||||||
| 24. Comte Sebastià I d'Ortenburg | ||||||||||||||||
| 12. Comte Ulric II d'Ortenburg | ||||||||||||||||
| 25. Baronessa Maria de Rohrbach-Neuburg | ||||||||||||||||
| 6. Comte Karls I de Ortenburg | ||||||||||||||||
| 26. Baró Joan d' Aichberg-Laberweinting-Söldenau-Reichsdorf | ||||||||||||||||
| 13. Baronessa Verònica d'Aichberg | ||||||||||||||||
| 27. Baronessa Siguna de Kraigk | ||||||||||||||||
| 3. Comtessa Ana María de Ortenburg | ||||||||||||||||
| 28. Comte Segismon de Fraunberg-Haag | ||||||||||||||||
| 14. Leonard II de Fraunberg, Comte de Haag | ||||||||||||||||
| 29. Baronessa Margarida d'Aichberg | ||||||||||||||||
| 7. Comtessa Maximiliana de Fraunberg-Haag | ||||||||||||||||
| 30. Landgrave Federic IV de Leuchtenberg | ||||||||||||||||
| 15. Landgravina Amalia de Leuchtenberg | ||||||||||||||||
| 31. Comtessa Dorotea de Rieneck | ||||||||||||||||
Referències modifica
- ↑ «Deutsche Biographie».
- ↑ arbre genealògic
- ↑ «Geschichte des Hauses Liechtenstein». Arxivat de l'original el 2009-09-05. [Consulta: 1r gener 2014].
Bibliografia modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Karl I de Liechtenstein |
- Rupert Ritter: Kurze Geschichte und Stammbaum des fürstlichen Hauses Liechtenstein; Die Publikation als PDF-Dokument
- Biographisches Lexikon zur Geschichte der böhmischen Länder, Band II, herausgegeben im Auftrag des Collegium Carolinum (Institut) von Heribert Sturm, R.Oldenbourg Verlag München 1984, Karl Fürst (seit 1608) von und zu, Herzog von Troppau (seit 1613) und Jägerndorf (seit 1623)
- Karel Stloukal: Karel z Lichtenštejna a jeho účast na vládě Rudolfa II. (1596-1607). Prag 1912
- Golo Mann: Wallenstein - Sein Leben, S. Fischer Verlag GmbH Frankfurt am Main. 2. Auflage, 1971, Liechtenstein, Karl Fürst von, Textstellen im Register Seite 1329, ISBN 3 10047903 3
- Anton Ernstberger: Hans de Witte - Finanzmann Wallensteins, Steiner Verlag, Wiesbaden 1954, Textstellen zu Karl Fürst von Liechtenstein und Jacob Bassevi.
- Pragensia 5, 1922, Seite 13 ff.