Karlovy Vary

ciutat de la República Txeca

Karlovy Vary (alemany: Karlsbad) és una ciutat de l'oest de la República Txeca amb 53.708 habitants (2008), ubicada a la confluència de l'afluent Teplá amb el riu Ohře (anomenat també Eger al seu pas per Alemanya). Karlovy Vary és una de les ciutats-balneari més famoses i amb més llarga tradició de tot el món.

Plantilla:Infotaula geografia políticaKarlovy Vary
Imatge

EpònimCarles IV del Sacre Imperi Romanogermànic Modifica el valor a Wikidata
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 50° 13′ 50″ N, 12° 52′ 21″ E / 50.2306°N,12.8725°E / 50.2306; 12.8725
PaísTxèquia
RegióRegió de Karlovy Vary
Districtesdistricte de Karlovy Vary Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Conté la subdivisió
Bohatice (en) Tradueix
Cihelny (en) Tradueix
Doubí (en) Tradueix
Drahovice (en) Tradueix
Dvory (en) Tradueix
Hůrky (en) Tradueix
Karlovy Vary
Olšová Vrata (en) Tradueix
Počerny (en) Tradueix
Rosnice (en) Tradueix
Rybáře (en) Tradueix
Sedlec (en) Tradueix
Stará Role (en) Tradueix
Tašovice (en) Tradueix
Čankov (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població49.043 (2023) Modifica el valor a Wikidata (830,09 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície59,081798 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perEger i Teplá (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altitud447 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creació1350 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Cap de governAndrea Pfeffer Ferklová (en) Tradueix (2018–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal360 01–364 64 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Altres
Agermanament amb
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data2021 (44a Sessió)

Lloc webmmkv.cz Modifica el valor a Wikidata

Geografia modifica

Karlovy Vary és una ciutat ubicada al punt de confluència del riu Ohře (alemany: Eger) amb l'afluent Teplá. El centre de la ciutat, juntament amb la seu de l'administració, l'estació de tren (dolní nádraží) i altres complexos industrials, s'estén al llarg de la vall del riu Ohře. Els balnearis, per altra part, se situen al llarg de l'estreta la vall del riu Teplá.

A l'oest de la ciutat s'hi troba la conca de Sokolov (txec: Sokolovská pánev, alemany: Falkenauer Becken), la segona regió més important de Txèquia pel que fa a pedreres d'extracció de lignit, amb diverses centrals tèrmiques.

Divisió de Karlovy Vary modifica

Les regions dintre de Karlovy Vary són:

  • Bohatice (alemany: Weheditz)
  • Cihelny (alemany: Ziegelhütten)
  • Čankov (alemany: Schankau)
  • Doubí (alemany: Aich)
  • Drahovice (alemany: Drahowitz)
  • Dvory (alemany: Meierhöfen)
  • Hůrky (alemany: Berghäuseln)
  • Karlovy Vary (alemany: Karlsbad) - Ciutat
  • Olšová Vrata (alemany: Espenthor)
  • Počerny (alemany: Putschirn)
  • Rosnice (alemany: Roßnitz)
  • Rybáře (alemany: Fischern)
  • Sedlec (alemany: Zettlitz o Zedtlitz)
  • Stará Role (alemany: Alt Rohlau)
  • Tašovice (alemany: Taschwitz)

Història modifica

És incert quan la regió de Karlovy Vary va ser inicialment poblada, però en tot cas s'han trobat restes d'assentaments prehistòrics, de l'edat del bronze tardana i dels primers assentaments eslaus. El poder curatiu de les aigües termals de Karlovy Vary ja era conegut el s. XIV, prova d'això n'és el fet que el 14 d'agost de 1370 el rei bohemi i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic Carles IV de Luxemburg va atorgar el títol de ciutat reial a Karlovy Vary, indret que aleshores s'anomenava tot just Vary (en eslau bany càlid) i que en alemany posteriorment va passar a denominar-se Karlsbad (el bany de Karl), en honor del rei Carles IV.

Inicialment, les fonts d'aigua eren només usades per a banyar-se, però a partir del s.XVI l'aigua va passar a també ser utilitzada com a teràpia curativa. El 1522 es va publicar la primera dissertació escrita sobre les propietats curatives de les fonts.

El 9 de maig de 1582 la ciutat va quedar inundada pels rius i el 13 d'agost un incendi la destruí quasi totalment. D'altra banda, la Guerra dels Trenta Anys va deixar també les seves seqüeles i només a poc a poc la ciutat es va anar recuperant. El 1707 l'emperador Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic va atorgar tots els privilegis a Karlovy Vary, que ara va passar a gaudir del títol de Ciutat Reial.

L'explotació de les aigües termals es va anar desenvolupant sobretot gràcies a les visites del tsar Pere I de Rússia els anys 1711 i 1712. Precisament el 1711 va ser també l'any en què es va construir el primer balneari de la ciutat. El 1759 es va introduir una taxa sobre l'ús de les aigües termals, contribució que havia de servir per ajudar a reconstruir la ciutat.

Agermanaments de la ciutat modifica

Karlovy Vary és ciutat agermanada amb Baden-Baden i Bernkastel-Kues a Alemanya, Carlsbad als Estats Units d'Amèrica així com Kusatsu al Japó.

Banys modifica

  • Elisabethbad, Becher-Bad (Alžbětiny Lázně, Lázně 5)
  • Schlossbad (Zámecké Lazně)
  • Lázně III

Industria modifica

Personalitats modifica

Ciutadans honorífics modifica

Bibliografia modifica

  • Stanislav Burachovič: Karlovy Vary a jejich vlastivědné písemnictví. Karlovy Vary: Státní okresní archiv, 2000. ISBN 80-238-5363-5.
  • Harald Salfellner: LeseReise Karlsbad. Praga: Vitalis Verlag, 2005. ISBN 3-89919-038-6.

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Karlovy Vary