Karol Szymanowski

Karol Maciej Szymanowski (Tymoszówka, 3 d'octubre de 1882 - Lausana, 29 de març de 1937) fou un compositor i pianista polonès.

Infotaula de personaKarol Szymanowski
Karol Szymanowski.jpg
modifica
Biografia
Naixement(en) Karol Maciej Szymanowski modifica
6 octubre 1882 modifica
Tymoshivka (en) Tradueix modifica
Mort29 març 1937 modifica (54 anys)
Lausana (Suïssa) modifica
Causa de mortCauses naturals modifica (Tuberculosi modifica)
Dades personals
FormacióQ12073297 Tradueix modifica
Activitat
OcupacióCompositor, pedagog musical, professor d'universitat i pianista modifica
Activitat1899 modifica –
OcupadorUniversitat de Música Fryderyk Chopin modifica
GènereÒpera, simfonia i música clàssica modifica
ProfessorsZygmunt Noskowski modifica
InstrumentPiano modifica
Obra
Obres destacables
Família
FamíliaQ63531369 Tradueix modifica
ParellaBoris Kochno modifica
Premis

IMDB: nm0844385 Spotify: 3WLh1Qe8WgEBbb2QJWYYal Musicbrainz: e04ef24e-b64e-4ca5-a479-b6bc79042ff5 Songkick: 162719 Discogs: 737925 IMSLP: Category:Szymanowski,_Karol Allmusic: mn0001191556 Find a Grave: 9352698 Modifica els identificadors a Wikidata

BiografiaModifica

Va nàixer a Tymoszówka, llavors part de Polònia, ara en l'actual Ucraïna. Va estudiar privadament música amb son pare abans d'anar a l'Escola de Música de Gustav Neuhaus a Elizawetgrad a partir de 1892, i des de 1901, al Conservatori Estatal de Varsòvia, (del qual després en va ser director a partir de 1926 i fins al seu retir el 1930), i en el que va tenir alumnes com Michal Kondracki.[1] En aquell temps, les oportunitats musicals a Polònia eren prou limitades, per la qual cosa va viatjar àmpliament per Europa, Àfrica del nord, l'Orient Mitjà i els Estats Units. Aquests viatges, especialment els que va fer per la ribera del Mediterrani, van proporcionar-li molta inspiració.

Entre els fruits d'aquests viatges no només s'hi troba obra musical, sinó poesia i la seua novel·la Efebs, part de la qual es va perdre en un incendi el 1939, encara que no la part principal, que va ser traduïda per ell al rus i regalada el 1919 a Borís Kochno, el seu amant de 15 anys. Escrivint sobre aquesta, Szymanowski va dir: "En ella vaig expressar molt, potser tot el que he de dir sobre aquesta matèria, que és per a mi molt important i molt bella." Continua estant disponible en una traducció alemanya com Des Gastmahl. Ein Kapitel aus dem verlorenen Roman Ephebos, Berlín, 1993; [El Simposi. Un capítol de la novel·la perduda Ephebos.] Va morir en un sanatori a Lausana, Suïssa de tuberculosi.

ObraModifica

 
Casa de Karol Szymanowski a Zakopane.

Szymanowski fou membre del grup Młoda Polska (Polònia Jove), juntament amb altres artistes com ara Grzegorz Fitelberg, Ludomir Różycki i Mieczysław Karłowicz. Va estar influenciat per la música de Richard Strauss, Max Reger, Aleksandr Skriabin i l'impressionisme de Claude Debussy i Maurice Ravel. També va rebre la influència del seu paisà Frédéric Chopin i de la música folklòrica polonesa, i com Chopin va escriure diverses masurques per a piano (la masurca és una dansa popular polonesa). Específicament s'hi troben a Szymanowski influències de la música tradicional muntanyesa polonesa, que va descobrir a Zakopane en les muntanyes meridionals de Tatra. En un article titulat Sobre la música de Górale va dir: "El meu descobriment de l'essencial bellesa de la música, dansa i arquitectura de Górale és molt personal; molta d'aquesta bellesa l'he absorbit íntimament en la meua ànima." (p.97) Segons Jim Samson (1977, p. 200), aquesta música "es toca amb dos violins i un baix de corda" i "té característiques 'exòtiques' úniques, altament dissonants i amb fascinants efectes heterofònics."

Les obres orquestrals més conegudes de Szymanowski són les seues quatre simfonies (sobretot la núm. 3, Cançó de la Nit per a cor i solistes i la núm. 4, Simfonia Concertant, amb piano solista, estrenada per Jan Smeterlin el 1933, amb l'orquestra de la Royal Philarmonic Society), i els seus dos concerts per a violí. Entre les seues obres escèniques s'hi troba el ballet Harnasie i les òperes Hagith i Król Roger, aquesta darrera va arribar a Catalunya el 7 de novembre de 2009 al Gran Teatre del Liceu, amb la direcció musical de Josep Pons. Va escriure molta música per a piano, entre ella els quatre estudis, op. 4 (dels que el núm. 3 potser serà la seua obra més popular), moltes masurques i els Métopes. Altres obres són Tres Mites per a violí i piano, diverses cançons (algunes amb textos de James Joyce) i un Stabat Mater. Segons Samson (p. 131), «Szymanowski no va adoptar cap alternativa minuciosa a l'organització tonal... les tensions harmòniques i les distensions i el fraseig melòdic tenen clars orígens en procediments tonals, però... el marc de base tonal està gairebé o totalment dissolt».

ÒperesModifica

ReferènciesModifica

  1. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 669. (ISBN 84-7291-255-8)

BibliografiaModifica

  • Hubert Kennedy (1994). Karol Szymanowski, His Boy-love Novell, and the Boy he Loved. En Paidika 3.3 Amsterdam. (anglès)
  • Boguslaw Maciejewski and Felix Aprahamian, eds. (). Karol Szymanowski and Jan Smeterlin: Correspondence and Essays. Londres. (anglès)
  • Jim Samson (1977). Music in Transition: A Study of Tonal Expansió and Atonality, 1900-1920. Nova York: W.W. Norton & Company. ISBN 0393021939. (anglès)

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Karol Szymanowski