Kateřina Emingerová

compositora, pianista i educadora musical txeca

Kateřina Emingerová (Praga, 13 de juliol de 1856 - Praga, 9 de setembre de 1934) va ser una compositora, pianista i educadora musical txeca. També va ser una prolífica escriptora musicai i periodista, i publicà un gran nombre de llibres, assajos, ressenyes i articles sobre música.[1]

Infotaula de personaKateřina Emingerová
Kateřina Emingerová (ČS 1911).png
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 juliol 1856 Modifica el valor a Wikidata
Praga Modifica el valor a Wikidata
Mort9 setembre 1934 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Praga Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Olšany (Praga) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatori de Praga Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositora, professora de música, pianista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatori de Praga Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsGustav Walter, Zdeněk Fibich i Vítězslav Novák Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansHelena Emingerová Modifica el valor a Wikidata

IMSLP: Category:Emingerová,_Kateřina Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Emingerová va néixer a Praga, filla de l'advocat John Eminger i la seva esposa Julie Emingerová. La seva germana, Helen Emingerová (1858 - 1943), va convertir-se en una coneguda pintora i artista gràfica. Kateřina va estudiar amb els mestres Frank Skroup, Bedřich Smetana, Adolf Čech, František Skuherský, Ludevít Walk, Adalbert i John Thundered, Josef Palecek i el tenor vienés Gustav Walter.

També va estudiar amb Josef Jiránek, Charles Slavkovských, Ludevít Walks, Henry Kaan a Berlin, i amb Karl-Heinrich Barth al Hochschule für Musik (1882–1883). Va fer classes particulars amb Zdenek Fibich i Vitezslav Novak començant a compondre a l'edat de 13 anys. Emingerová va estrenar el seu primer concert per a piano solista a l'edat de 19 anys a la sala de concerts de Konvikt.[2]

Durant els anys vuitanta del segle XIX Emingerová va compondre danses, sobretot polques, que eren molt populars a les sales de ball de Praga. També va compondre per a orquestra, grups de cambra, cor i veu solista. L'any 1890 va començar a treballar al Conservatori de Praga, primer com a acompanyant i més tard, a partir de 1911, com a professora de piano i grups de cambra. Va continuar treballant al Conservatori durant 38 anys fins que es va retirar el 1928.[3]

Encara més importants que les seves activitats com a compositora i docent destaquen els seus treballs com a conferenciant –dictà més d'un centenar de conferències– i com a escriptora d'articles i assajos sobre música. A principis del segle xx, va començar a contribuir a la premsa, en revistes com Dalibor, Hudební revue, Ženský svět (editat per Tereza Nováková), Ženský obzor, després Škola a rodina, Eva, Nová žena o Český ćtenář o diaris com Prager Presse, Národních listů i Národní politiky.[4][1] En els seus articles i conferències va promoure intèrprets i compositores, com ara Fanny Mendelssohn, Augusta Mary, Cecile Chaminade, Johanna Müller-Herrman, Lisa Maria Mayer, Ethel Smyth, Lola Stárková, Florentina Mallá, Josefina Dušková, Clara Schumann, Eleonora Ehrenbergová, Teresa Carreño, Wanda Landovská, o actrius com Otilie Sklenářová-Malá i Fanny Janauschek. També va escriure sobre personalitats de la música universal i txeca, com ara Chopin, Beethoven, Berlioz, Weber, Liszt, Smetana, Mozart, Txaikovski, i dels autors txecs Georg Benda, Josef Mysliveček, Václav Tomášek i Antonín Dvořák. Durant anys, ha escrit les crítiques i ressenyes d’actuacions operístiques al Teatre Nacional, el Teatre Vinohrady, els concerts de la Filharmònica Txeca, l’Associació de Música de Cambra, el Conservatori de Praga, la Song Growing Association, etc.[1]

També va publicar obres sobre pedagogia musical, l'herència dels dons musicals i el desenvolupament de l'oïda, i també sobre el patrimoni musical. Els seu fons documentals es conserven a la Biblioteca i Arxius del Conservatori de Praga, al Museu Nacional i al Museu Txec de la Música.

ObresModifica

Piano a dues mansModifica

  • Inventions
  • Concert Etude
  • Reminders (1872)
  • Neighborhood
  • Mignonette-Polka (1875)
  • Ni-Polka (1877–1878)
  • Sychrovská Galop (1879)
  • Tarantella, Op. 4 (approx. 1882)
  • Polka melancholic
  • Valse mignonne

Piano a quatre mansModifica

  • Marxa Festiva (1899)
  • Cançó de bressol

Piano i violíModifica

  • Polonaise
  • Sonata (1881)

Piano i veuModifica

  • An Dich (lyrics Maria Janitschek)
  • Weiss das sie ja schon lange
  • Frühlingslied (1880)
  • Star of Hope (1880)
  • Gute Nacht (1889)
  • It seemed to me that you 'died (1890)
  • Two songs for high voice
  • Old-songs (1930)
  • Two songs for high voice with piano accompaniment
  • Believe me, the bloom on the wings of a butterfly
  • How Gem (1883)
  • Just watch
  • Werners Jung Lied
  • People were talking
  • Liebeszauber
  • The thickness of the eye (1880)
  • Prayer (1880)
  • In heaven and on earth
  • Piper (1896)
  • Pilgrim
  • Kovařovic Andula (1896)
  • You as a dreamy sky
  • Evening Song
  • Princess Dandelion (1901)

Piano i dues veusModifica

  • Three Czech Folksongs (1880)
  • I would like
  • Duets for Female Voices
  • Star and hope (lyrics by Elizabeth Krásnohorská)

Cor femeníModifica

  • Four songs for women's voices (1900)
  • Duets for Female Voices
  • Svatvečer

Cor masculíModifica

  • Torches here!
  • Spouses
  • Funny Chorus for four male voices (1901)

Cor mixtModifica

  • O salutaris Away (1901)

OrquestraModifica

  • Reminders (polka, 1872)
  • Rusalka (polka, 1873)
  • Sparks (gallop)
  • Off (gallop, 1874)
  • Zefyri (gallop, 1875)
  • Mignonette (Polka, 1875)
  • Josephine (gallop, 1878)
  • Sychrovská (gallop, 1879)
  • Slavic bouquet (Quadrille, 1879)
  • Forest Legend (Quadrille, 1880)
  • Waltz (1882)
  • Memories of the castle Eisenberg (Quadrille, 1882)
  • Tarantella (1882)[3]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Emingerova, Katerina» (en txec). Český hudební slovník osob a institucí (Diccionari musical txec de persones i institucions). Centre de lexicografia musical. Departament de Musicologia, Facultat de Lletres, Universitat de Masaryk. [Consulta: 12 maig 2021].
  2. Národní, Knihovna Praze. Národní knihovna v Praze (1967). České hudebniny a gramofonové desky. Retrieved 11 November 2010.. 11 de Novembre de 2010. 
  3. 3,0 3,1 Hallová, Markéta «Emingerová, Kateřina». stav hudební vědy Filozofické fakulty Masarykovy Univerzity, 14-09-2010.
  4. «Emingerová, Kateřina | Grove Music» (en anglès). DOI: 10.1093/gmo/9781561592630.001.0001/omo-9781561592630-e-0000045494. [Consulta: 4 abril 2018].