Keith Jarrett

músic estatunidenc

Keith Jarrett (Allentown, Pennsilvània, 8 de maig de 1945) és un pianista multi-instrumentista i compositor estatunidenc.

Plantilla:Infotaula personaKeith Jarrett

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 maig 1945 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Allentown (Pennsilvània) Modifica el valor a Wikidata
FormacióBerklee College of Music
Emmaus High School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Nova York Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópianista, músic de jazz, compositor, artista d'estudi Modifica el valor a Wikidata
Activitat1958 Modifica el valor a Wikidata -
Membre de
GènereJazz Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano, saxòfon i orgue Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficECM Records
Atlantic Records Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webkeithjarrett.org Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0418949 The Movie Database: 1267162 Allocine: 35259 Allmovie: p35277
Youtube: UCm3Mj3cmimqk3qMPK_UJHvw Spotify: 0F3Aew9DSd6fb6192K1K0Y iTunes: 58199076 Last fm: Keith+Jarrett Musicbrainz: 061c4920-3ea6-4835-98f6-02f3b82f5e3a Songkick: 182208 Discogs: 145273 Allmusic: mn0000066570 Modifica els identificadors a Wikidata

Pianista prodigi, als 17 anys oferia concerts de dues hores amb material propi, va debutar amb els Jazz Messengers d'Art Blakey i ràpidament va entrar a formar part del quartet de Charles Lloyd, grup punter en el panorama jazzístic de finals dels anys seixanta. Posteriorment, en la que seria una col·laboració curta, va formar part del grup de Miles Davis participant a l'enregistrament de Live / Evil (1970) i, molt puntualment, en alguna sessió de Jack Johnson. Renunciant explícitament als instruments elèctrics, a partir de l'àlbum Facing you (1971, piano sol), la seva carrera estarà íntimament lligada a la discogràfica alemanya ECM, de la qual serà tot un símbol fins a dia d'avui,[1] abarcant tot tipus de gèneres musicals, des de l'anomenada música clàssica, la música "ethno" (Spirits, 1985), l'avant-garde (Belonging, 1974) fins al ja llegendari Standards Trio (junt amb Gary Peacock i Jack DeJohnette) per esmentar-ne uns quants. L'any 1974 estrena l'obra 3/4 per a piano i orquestra de la compositora i pianista Carla Bley.

Pel que fa a l'èxit comercial, el 2008 el seu àlbum The Köln Concert (1975) és el més venut en la historia del jazz en l'apartat de piano sol, i l'àlbum de piano més venut de tots els temps, amb vendes que superen els 3.5 milions de còpies.[2]

Joventut

modifica

Jarrett va créixer amb una exposició significativa a la música i, dotat d'oïda absoluta,[3] de petit ja va mostrar un talent prodigiós. Va fer el primer concert en públic a l'edat de sis anys, i el va acabar amb dues composicions d'ell mateix. En la seva adolescència va estudiar jazz i el seu talent com a pianista va créixer, fins a convertir-se en un nen prodigi. Va rebre una oferta per estudiar composició amb la llegendària Nadia Boulanger a París, però fou amablement refusada per Jarrett i la seva mare. El seu germà més jove, Chris Jarrett, és també pianista i el seu altre germà Scott Jarrett és productor i compositor. En aquests primers anys, va desenvolupar un fort interès pel jazz contemporani: recorda un espectacle de Dave Brubeck com a primera inspiració.

Després de la seva graduació a l'institut, es va traslladar a Boston, Massachusetts, on va estudiar a la Berklee College of Music. Més tard se'n va anar a Nova York, on va tocar al famós club de jazz Village Vanguard. Art Blakey el va contractar per tocar amb la seva banda Jazz Messengers, i posteriorment va esdevenir membre del Charles Lloyd Quartet (un grup que incloïa Jack DeJohnette, un company musical assidu durant la carrera de Jarrett). L'àlbum Forest Flower del quartet de Lloyd del 1966 fou un dels enregistraments de jazz més reeixits dels últims anys 1960.

Jarrett també va començar a enregistrar com a líder d'un trio amb Charlie Haden i Paul Motian. El primer àlbum de Jarrett com a líder, Life Between The Exit Signs (1967), va aparèixer amb el segell Vortex, i fou seguit per Restoration Ruin (1968), probablement l'enregistrament més estrany del catàleg de Jarrett: hi toca el piano i tots els altres instruments que es necessiten per un àlbum de rock folklòric, i fins i tot hi canta. Aquell mateix va sortir un altre àlbum del trio, enregistrat per Atlantic Records i anomenat Somewhere Before.

Miles Davis

modifica

El quartet de Lloyd es va dissoldre, i Miles Davis el va cridar per integrar-se al seu grup. Durant aquest període, Jarrett va tocar tant l'orgue electrònic com el piano elèctric Fender Rhodes, alternant amb Chick Corea; amb la marxa de Corea, sovint va tocar els dos instruments alhora. Malgrat que no li desagrada tocar instruments de música elèctrics amplificats, es va quedar al grup pel seu respecte per Davis i el seu desig de treballar una altra vegada amb DeJohnette. Jarrett es pot sentir a quatre dels àlbums de Davis, Miles Davis at Fillmore: Live at the Fillmore East, The Cellar Door Sessions (enregistrat entre el 6 i el 9 de desembre de 1970 a un club de Washington, DC) i Live-Evil, que es componia en gran part d'enregistraments de Cellar Door. Les sessions esteses d'aquests enregistraments es poden sentir a The Complete Cellar Door Sessions.

Quartets dels anys 70

modifica

Des de 1971 a 1976, Jarrett va incorporar el saxofonista Dewey Redman al trio existent amb Haden i Motian. L'"American Quartet" era sovint complementat amb un percussionista extra, com Danny Johnson, Guilherme Franco, o Airto Moreira, i ocasionalment pel guitarrista Sam Brown. Els membres tocaven diversos instruments: Jarrett sovint el saxòfon soprano i percussió així com el piano, Redman la musette (un instrument de canya doble xinès) i Motian i Haden una varietat d'instruments de percussió. Haden també produïa una varietat de sons inusuals amb el seu baix acústic, fins i tot executant-lo a través d'un pedal de wah-wah en el tema Mortgage On My Soul, a l'àlbum Bird. El grup va enregistrar per a Atlantic Records, Columbia Records, Impulse! Records i ECM.

Els enregistraments del grup inclouen:

  • Birth, El Juicio and The Mourning of a Star (tots el 1971), enregistrat a les mateixes sessions, encara que Redman no apareix en l'últim; aquests àlbums eren publicats per Rècords Atlàntics.
  • Expectations (1972), és l'únic àlbum de Jarrett per a Columbia, una sessió ambiciosa, que inclou la guitarra de Sam Brown així com arranjaments de corda i metall
  • Fort Yawuh (1973), enregistrat en viu al Village Vanguard a Nova York; el seu primer àlbum amb Impulse! Records
  • Backhand (1974)
  • Treasure Island (1974)
  • Death and the Flower (1974)
  • Shades (1975)
  • Mysteries (1975)
  • Eyes of the Heart (1976), un enregistrament en viu originalment llençat com un LP de cares, amb la quarta cara que conté solcs en blanc.
  • The Survivor's Suite (1976)
  • Byablue (1976)
  • Bop-Be (1977)

Els dos últims àlbums, els dos enregistraven per a Impulse!, presenten principalment les composicions dels altres membres de banda, al contrari dels àlbums previs, que són de Jarrett.

Les composicions de Jarrett i les fortes identitats musicals dels membres de grup donaven un so molt distintiu a aquest grup. La música del grup era una amalgama interessant i emocionant de jazz lliure, així com post-bop, gospel, i improvisacions exòtiques.

Entre la meitat i el final del 1970, Jarrett va dirigir un "Quartet Europeu" amb el qual va enregistrar per l'ECM. A més de Jarrett el formaven el saxofonista Jan Garbarek, el baixista Palle Danielsson, i el bateria Jon Christensen. Aquest conjunt va tocar amb un estil similar al del quartet americà, però amb moltes de les avantguardes i els elements americans substituïts pel folklore europeu que caracteritza l'obra dels artistes de l'ECM en el moment.

Jarrett es va involucrar en una disputa legal després de la publicació de l'àlbum Gaucho el 1980 per la banda estatunidenca de rock Steely Dan. La pista que dona títol a l'àlbum, acreditat a Donald Fagen i Walter Becker, tenia una semblança innegable al tema de Jarrett Long As You Know You're Living Yours, de l'àlbum Belonging. Quan un entrevistador de la revista Musician va assenyalar la similitud, Becker va admetre que li agradava la composició de Jarrett i Fagen va dir que havien estat influenciats per ell. Després que els seus comentaris fossin publicats, Jarrett els va demandar, i Becker i Fagen es van veure obligats a afegir el seu nom als crèdits i incloure Jarrett en els drets d'autor.[4]

Solista de piano

modifica

El primer àlbum de Jarrett per ECM, Facing You (1971), va ser un piano solo gravat en l'estudi. Va seguir gravant discos com a solista de piano a l'estudi de manera intermitent al llarg de la seva carrera, inclòs Staircase (1976), The Moth and the Flame (1981), i The Melody at Night, With You (1999). Book of Ways (1986) són solos de clavicordi gravats en un estudi. Els àlbums d'estudi són moderadament reeixits i el 1973, Jarrett també va començar a tocar concerts en solitari totalment improvisats, que el convertiren en un dels millors artistes de jazz de la història. Alguns dels àlbums d'aquests concerts són The Köln Concert (1975), que es va convertir en l'enregistrament de piano més venut de la història,[5] i Sun Bear Concerts (1976), un conjunt de 10 LP (i més tard de 6 CD).

L'actuació en solitari número 100 de Jarrett al Japó va ser gravada en vídeo al Suntory Hall de Tòquio el 14 d'abril de 1987, i publicada el mateix any. L'enregistrament va ser titulat Solo Tribute. Es tracta d'un conjunt de gairebé totes les cançons estàndard. Una altra gravació de vídeo, titulada Last Solo, va ser publicat el 1987 d'un concert com a solista en viu a Kan-i Hoken Hall, Tòquio, Japó, enregistrat el 25 de gener de 1984. Ambdós, Solo Tribute i Last Solo, es van tornar a publicar en un DVD el 2002. En un altre dels seus concerts en solitari de Jarrett, Dark Intervals (1987, Tòquio), sona menys com una improvisació de forma lliure a causa de la brevetat de les peces, però és un conjunt de composicions curtes totalment improvisades.

A finals de 1990, Jarrett va ser diagnosticat amb la síndrome de fatiga crònica (SFC) i no va poder sortir de casa durant llargs períodes. Va ser durant aquest període que va gravar The Melody at Night, With You, un piano solo compost per estàndards de jazz que presenta molt poca de la reinterpretació que normalment empra. L'àlbum fou un regal de Nadal per la seva segona esposa, Rose Anne.

El 2000, Jarrett va tornar a viatjar, tant en solitari com amb l'Standards Trio. Els primers concerts de Jarrett com a solista després de la seva malaltia van ser dos solos del 2002 al Japó, publicats en el CD de 2005 Radiance (un concert complet a Osaka, i extractes d'un en Tòquio), i un DVD el 2006 Tokyo Solo (amb l'actuació completa de Tòquio). A diferència de concerts anteriors (que van ser en general un parell d'improvisacions contínues 30-40 minuts de durada), els concerts de 2002 consisteixen en una sèrie encadenada de curtes improvisacions (algunes tan curtes com un minut i mig, algunes de quinze o vint minuts).

Al setembre de 2005, al Carnegie Hall, Jarrett va realitzar el seu primer concert en solitari als Estats Units en més de deu anys, i que va donar a conèixer un any més tard en un doble CD (The Carnegie Hall Concert).

El 26 de novembre de 2008, va actuar en solitari a la Salle Pleyel de París, i pocs dies després, l'1 de desembre, al Royal Festival Hall de Londres, la primera vegada que Jarrett va tocar com a solista a Londres en disset anys. Aquests concerts van ser publicats l'octubre de 2009 en l'àlbum de Paris / London: Testament.

The Standards Trio

modifica

El 1983, a proposta del cap d'ECM, Eicher Manfred,[6] Jarrett va demanar al baixista Gary Peacock i al bateria Jack DeJohnette, amb qui havia treballat en l'àlbum de Peacock Tales of Another, per gravar un àlbum de standards de jazz, titulat simplement Standards, Volume 1. Dos àlbums més, Standards, Volume 1 i Changes, tots dos gravats en la mateixa sessió, el seguiren poc després. L'èxit d'aquests discos i la gira que va seguir el grup, va portar a aquest nou trio a convertir-se en un dels principals grups en el terreny del jazz, i sens dubte un dels més duradors, amb més de vint anys gravant i fent gires.

El trio va gravar nombrosos discs en viu i d'estudi que consistia principalment de material de jazz de repertori. També va produir gravacions amb material original, sobretot Changeless (1987). Diversos discos contenen un tema o dos originals, alguns atribuïts a Jarrett, però la majoria són improvisacions del grup. Els enregistraments en viu Inside Out i Always Let Me Go (ambdós publicats el 2001) va marcar un renovat interès del trio pel free jazz totalment improvisat. En aquest moment de la seva història, la comunicació musical entre aquests tres homes s'havia convertit en ni més ni menys que telepàtica, i les seves improvisacions sovint adquireixen una complexitat que sona gairebé composta. The Standards Trio realitza freqüents gires mundials en sales de concert, els únics llocs on Jarrett, un purista notori per l'acústica, tocarà en aquells dies.

Un enregistrament relacionat, At the Deer Head Inn (1992), és un àlbum en directe gravat amb Paul Motian, que va substituir DeJohnette, a Delaware Water Gap, Pennsilvània, a 40 milles de la ciutat natal de Jarrett, on va tenir el seu primer treball com a pianista de jazz. Era la primera vegada Jarrett i Motian tocaven junts des de la desaparició del quartet nord-americà setze anys abans.

La música clàssica

modifica

Des de la dècada de 1970, l'èxit de Jarrett com a músic de jazz li ha permès mantenir una carrera paral·lela com a compositor i pianista clàssic, que va registrar gairebé exclusivament per al segell ECM.

In The Light, un disc del 1973, es compon de peces curtes per a piano, cordes, i diversos conjunts de cambra, incloent un quartet de corda i un quintet de metalls, i una peça per violoncels i trombons. Aquesta col·lecció demostra l'afinitat d'un jove compositor d'una varietat d'estils clàssics, amb diversos graus d'èxit.

Discografia

modifica

La taula següent mostra els àlbums originals de Keith Jarrett com a líder i posteriorment aquells en els quals ha exercit com a acompanyant.

Com a líder o colíder

modifica
Data Album Notes Segell
1967 Life Between the Exit Signs Trio amb Charlie Haden i Paul Motian Vortex (Atlantic)
1968 Restoration Ruin Solo amb múltiple instruments Vortex (Atlantic)
1968 Somewhere Before Live - Trio amb Haden i Motian Vortex (Atlantic)
1970 Gary Burton & Keith Jarrett Quintet amb vibrafonista Gary Burton Atlantic
1971 Ruta and Daitya Duo amb Jack DeJohnette ECM
1971 The Mourning of a Star Trio amb Haden & Motian Atlantic
1971 El Juicio (The Judgement) American Quartet amb Dewey Redman, Haden & Motian Atlantic
1971 Birth American Quartet (Redman, Haden & Motian) Atlantic
1971 Expectations American Quartet (Redman, Haden & Motian) més Sam Brown i Airto Moreira Columbia
1971 Facing You Solo Piano ECM
1973 Fort Yawuh Live - American Quartet (Redman, Haden, Motian) i Danny Johnson Impulse!
1973 In the Light Amb Willi Freivogel, Ralph Towner i Orchestra ECM
1973 Solo Concerts: Bremen/Lausanne Live - Solo Piano ECM
1974 Treasure Island American Quartet (Redman, Haden, Motian) and Danny Johnson plus Sam Brown Impulse!
1974 Belonging European Quartet with Jan Garbarek, Palle Danielsson, and Jon Christensen ECM
1974 Luminessence Composed by Jarrett for String Orchestra with saxophone improvisations by Garbarek ECM
1974 Death and the Flower American Quartet (Redman, Haden, Motian) and Guilherme Franco Impulse!
1974 Backhand American Quartet (Redman, Haden, Motian) and Franco Milestone
1975 The Köln Concert Live - Solo Piano ECM
1975 Mysteries American Quartet (Redman, Haden, Motian) and Franco Impulse!
1975 Arbour Zena With Garbarek, Haden and orchestra conducted by Mladen Gutesha ECM
1975 Shades American Quartet (Redman, Haden, Motian) and Franco Impulse!
1976 The Survivors' Suite American Quartet (Redman, Haden, Motian) ECM
1976 Staircase Solo Piano ECM
1976 Eyes of the Heart Live - American Quartet (Redman, Haden, Motian) ECM
1976 Hymns/Spheres Solo Organ ECM
1976 Sun Bear Concerts Live - Solo Piano ECM
1977 Byablue American Quartet (Redman, Haden, Motian) Impulse!
1977 Bop-Be American Quartet (Redman, Haden, Motian) Impulse!
1977 Ritual Composed by Jarrett and performed by pianist Dennis Russell Davies ECM
1977 My Song European Quartet (Garbarek, Danielsson & Christensen) ECM
1979 Personal Mountains Live - European Quartet (Garbarek, Danielsson & Christensen) ECM
1979 Nude Ants Live - European Quartet (Garbarek, Danielsson & Christensen) ECM
1979 Invocations/The Moth And The Flame Solo Piano, Organ, Voice & Soprano Saxophone ECM
1980 G.I. Gurdjieff: Sacred Hymns Solo Piano ECM
1980 The Celestial Hawk Live - with Orchestra conducted by Christopher Keene ECM
1981 Concerts Live - Solo Piano ECM
1983 Standards, Vol. 1 Standards Trio with Gary Peacock & Jack DeJohnette ECM
1983 Standards, Vol. 2 Standards Trio (Peacock & DeJohnette) ECM
1983 Changes Standards Trio (Peacock & DeJohnette) ECM
1985 Spirits 1 & 2 Solo on various instruments ECM
1985 Standards Live Live - Standards Trio (Peacock & DeJohnette) ECM
1986 Still Live Live - Standards Trio (Peacock & DeJohnette) ECM
1986 Book of Ways Solo Clavichord ECM
1987 Dark Intervals Live - Solo Piano ECM
1987 Changeless Live - Standards Trio (Peacock & DeJohnette) ECM
1988 Paris Concert Live - Solo Piano ECM
1989 Standards in Norway Live - Standards Trio (Peacock & DeJohnette) ECM
1989 Tribute Live - Standards Trio (Peacock & DeJohnette) ECM
1990 The Cure Live - Standards Trio (Peacock & DeJohnette) ECM
1991 Vienna Concert Live - Solo Piano ECM
1991 Bye Bye Blackbird Standards Trio (Peacock & DeJohnette) ECM
1992 At the Deer Head Inn Live - Trio (Peacock & Motian) ECM
1993 Bridge Of Light With Orchestra conducted by Thomas Crawford ECM
1994 Keith Jarrett at the Blue Note Live - Standards Trio (Peacock & DeJohnette) ECM
1995 La Scala Live - Solo Piano ECM
1996 Tokyo '96 Live - Standards Trio (Peacock & DeJohnette) ECM
1998 The Melody at Night, With You Solo Piano ECM
1999 Whisper Not Live - Standards Trio (Peacock & DeJohnette) ECM
2000 Inside Out Live - Standards Trio (Peacock & DeJohnette) ECM
2001 Yesterdays Live - Standards Trio (Peacock & DeJohnette) ECM
2001 Always Let Me Go Live - Standards Trio (Peacock & DeJohnette) ECM
2001 My Foolish Heart Live - Standards Trio (Peacock & DeJohnette) ECM
2001 The Out-of-Towners Live - Standards Trio (Peacock & DeJohnette) ECM
2002 Up for It Live - Standards Trio (Peacock & DeJohnette) ECM
2002 Radiance Live - Solo Piano ECM
2005 The Carnegie Hall Concert Live - Solo Piano ECM
2007 Jasmine Duo with Charlie Haden ECM
2008 Paris / London: Testament Live - Solo Piano ECM

piano sol

modifica

Tots els àlbums editats per ECM [7]

Data gravació Data edició Àlbum Lloc / Estudi / Sala
1971, Novembre 10 1972, Març Facing You Arne Bendiksen Studio, Oslo (Norway)
1973, Març 20 1973, Novembre Solo Concerts: Bremen/Lausanne En concert – Salle de Spectacles d'Epalinges, Lausanne (Suïssa)
1973, Juliol 12 1973, Novembre Solo Concerts: Bremen/Lausanne En concert – Kleiner Sendesaal, Bremen (Alemanya)
1975, Gener 24 1975, Novembre The Köln Concert En concert– Köln Opera, Cologne (Alemanya)
1976, Maig 1977, Maig Staircase Davout Studio, Paris (França)
1976, Novembre 5 1978, Gener Sun Bear Concerts En concert – Kaikan Hall, Kyoto (Japó)
1976, Novembre 8 1978, Gener Sun Bear Concerts En concert – Sankei Hall, Osaka (Japó)
1976, Novembre 12 1978, Gener Sun Bear Concerts En concert – Aichi Auditorium, Nagoya (Japó)
1976, Novembre 14 1978, Gener Sun Bear Concerts En concert – Nakano Sun Plaza, Tokyo (Japó)
1976, Novembre 18 1978, Gener Sun Bear Concerts En concert – Hokkaido Kosei Nenkin Hall, Sapporo (Japó)
1979, Novembre 1981, Maig The Moth and the Flame Tonstudio Bauer, Ludwigsburg (Alemanya)
1980, Març 1980, Setembre G.I. Gurdjieff: Sacred Hymns Tonstudio Bauer, Ludwigsburg (Alemanya)
1981, Maig 28 1982, Setembre Concerts En concert – Festspielhaus, Bregenz (Austria)
1981, June 2 1982, Setembre Concerts En concert– Herkulessaal der Residenz, Múnic (Alemanya)
1987, Abril 11 1988, Octubre Dark Intervals En concert – Suntory Hall, Tokyo (Japó)
1988, Octubre 17 1990, Abril Paris Concert En concert – Salle Pleyel, Paris (França)
1991, Juliol 13 1992, Setembre Vienna Concert En concert – Vienna Staatsoper, Vienna (Àustria)
1995, February 13 1997, Maig La Scala En concert – Teatro alla Scala, Milano (Itàlia)
1996, Octubre 23 2016, Novembre A Multitude of Angels En concert – Teatro Comunale, Modena (Itàlia)
1996, Octubre 25 2016, Novembre A Multitude of Angels En concert – Teatro Comunale, Ferrara (Itàlia)
1996, Octubre 28 2016, Novembre A Multitude of Angels En concert - Teatro Regio, Torino (Itàlia)
1996, Octubre 30 2016, Novembre A Multitude of Angels En concert – Teatro Carlo Felice, Genova (Itàlia)
1998 1999, Octubre The Melody at Night, with You Cavelight Studio, New Jersey (EUA)
2002, Octubre 27 2005, Maig Radiance En concert – Osaka Festival Hall, Osaka (Japó)
2002, Octubre 30 2005, Maig Radiance En concert– Metropolitan Festival Hall, Tokyo (Japó)
2005, Setembre 26 2006, Setembre The Carnegie Hall Concert En concert – Isaac Stern Auditorium, Carnegie Hall, New York City (EUA)
2006, Juliol 19 2018, Octubre La Fenice En concert – Gran Teatro La Fenice, Venezia (Itàlia); released 2018
2008, Novembre 26 2009, Octubre Paris / London: Testament En concert – Salle Pleyel, Paris (França)
2008, Desembre 1 2009, Octubre Paris / Londres: Testament En concert – Royal Festival Hall, Londres (Gran Bretanya)
2011, Abril 9 2011, Novembre Rio En concert– Teatro Municipal, Rio de Janeiro (Brasil)
2014, Abril-Juliol 2015, Maig Creation En concert - Tokyo, Toronto, Paris, Roma
2016, Juliol 16 2019, Novembre Munich 2016 En concert – Philharmonie am Gasteig, Múnic (Alemanya)

Clàssic

modifica
Any de publicació Àlbum Notes Segell
1983 Arvo Part: Tabula Rasa Duo with Gidon Kremer ECM
1987 J.S. Bach: Das Wohltemperierte Klavier, Buch I Solo Piano ECM
1989 J.S. Bach: Goldberg Variations Solo Harpsichord ECM
1990 J.S. Bach: Das Wohltemperierte Klavier, Buch II Solo Harpsichord ECM
1991 Dmitri Shostakovich: 24 Preludes and Fugues Op. 87 Solo Piano ECM
1991 J.S. Bach: The French Suites Solo Harpsichord ECM
1991 J.S. Bach: 3 Sonaten Fur Viola Da Gamba Und Cembalo Duo with Kim Kashkashian (Jarrett plays Harpsichord) ECM
1992 J. S. Bach: 3 Sonatas with Harpsichord Obbligato. 3 Sonatas with Bassa Continuo Duo with Michala Petri on recorder RCA
1993 G.F. Handel: Suites For Keyboard Solo Piano ECM
1994 W.A. Mozart: Piano Concertos, Masonic Funeral Music, Symphony In G Minor With Orchestra conducted by Dennis Russell Davies ECM
1996 W.A. Mozart: Piano Concertos, Adagio And Fugue With Orchestra conducted by Davies ECM

Compilacions

modifica
Any de publicació Àlbum Notes Segell
1980 Keith Jarrett: Works compilation of Jarret's recordings for the ECM label from 1971-1980 ECM
1991 Foundations: The Keith Jarrett Anthology 2-CD compilation of early work, from the Jazz Messengers and Charles Lloyd to the trio with Charlie Haden and Paul Motian Rhino/ Atlantic
1992 Silence CD compilation of the àlbums Byablue and Bop-Be with three tracks omitted to fit on a single CD GRP
1996 Mysteries: The Impulse Years 1975-1976 4-CD compilation of the àlbums Shades, Mysteries, Byablue, and Bop-Be, with outtakes Impulse!
1997 The Impulse Years 1973-1974 5-CD compilation of the àlbums Fort Yawuh, Treasure Island, Death and the Flower, and Backhand, with outtakes Impulse!
2002 rarum I: Selected Recordings 2-CD compilation compilation assembled by Jarrett from his ECM catalog ECM
2006 Keith Jarrett: The Impulse Story Single CD compilation from Jarret's 1973-1976 Impulse recordings Impulse!
2008 Setting Standards: New York Sessions 3-CD compilation of the àlbums Standards, Vol. 1 Standards, Vol. 2 and Changes ECM

Com a acompanyant

modifica

With Charles Lloyd

With Miles Davis

  • At Fillmore (1970), a double LP recorded on four consecutive nights at New York's Fillmore East in June 1970
  • Live-Evil (1970)
  • Get Up With It (1974)
  • Directions (1980), a release of previously unavailable recordings
  • The Columbia Years: 1955–1985 (1990), mainly a collection of previously issued recordings, including some of the Jack Johnson outtakes cited above
  • Miles Electric: A Different Kind of Blue (2004), a 1970 performance at the Isle of Wight festival, released on DVD
  • The Cellar Door Sessions (2005), complete recordings of the live sessions that produced the live segments of Live-Evil

With others

Referències

modifica
  1. Ramon Súrio. «Discos para escuchar el silencio» (en castellà). La Vanguardia, 14-05-2008.
  2. Da Fonseca-Wollheim, Corinna. «A Jazz Night to Remember : The unique magic of Keith Jarrett's 'The Köln Concert'», 11-10-2008.
  3. «Persones amb oïda absoluta». Arxivat de l'original el 2008-01-15. [Consulta: 6 febrer 2008].
  4. Don't Mess with Steely Dan Arxivat 2016-01-05 a Wayback Machine.; Brian Sweet, Steely Dan: Reelin' in the Years (London: Omnibus Press, 1994), p. 144.
  5. Keith Jarrett Biography, All About Jazz accessed April 6, 2010
  6. Smith, Steve. "40 Years Old, a Musical House Without Walls". New York Times, Dec. 23, 2009
  7. ECM Records Keith Jarrett, accéss Maig 2020