Kel Carruthers

pilot de motociclisme australià

Kelvin Carruthers, conegut com a Kel Carruthers (Sydney, 3 de gener de 1938), és un antic pilot de motociclisme i director d'equips de competició australià.[1] Va guanyar el Campionat del Món de 250cc de 1969 amb l'equip oficial de Benelli. Un cop retirat de les competicions va esdevenir director de l'equip de curses de Yamaha, pel qual hi passaren campions del món de 500cc com ara Kenny Roberts i Eddie Lawson.[2]

Infotaula de personaKel Carruthers

Kel Carruthers en un segell del Iemen de 1969 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Kelvin Carruthers Modifica el valor a Wikidata
3 gener 1938 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Sydney (Austràlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópilot de motociclisme, director d'equip Modifica el valor a Wikidata
Esportmotociclisme
motociclisme de velocitat Modifica el valor a Wikidata
Premis

MotoGP: Kel+Carruthers

El 1985, Carruthers va ser incorporat al Sport Australia Hall of Fame[3] i el 1999, al Saló de la Fama de la Motocicleta de l'AMA.[2]

Biografia

modifica
 
Carruthers amb la Yamaha 250 a Assen el 1970
Carrera esportiva
Nacionalitat  Austràlia
Temporades1966 - 1970
EquipsAermacchi, Benelli, Yamaha
Palmarès en velocitat
C. Món 250cc1 (1969)

GPs Vict. Podis Poles V.Ràp. Pts.
56 7 22 0 8 302

C. d'AustràliaDiversos (125, 250, 350 i 500cc)

Manx TT2 (1969-1970)

Fill del propietari d'una botiga de motocicletes, Carruthers va aprendre a treballar amb motocicletes des de ben petit, va començar a conduir-ne a deu anys i va participar a la seva primera cursa als dotze.[2] A començaments de la dècada del 1960 havia guanyat diversos campionats d'Austràlia en les cilindrades de 125, 250, 350 i 500cc.[2]

A començaments de 1966 es va traslladar a Europa amb la seva família per a competir a les curses britàniques de circuits curts i a les internacionals,[4] entre elles algun Gran Premi de motociclisme, amb una Drixton Aermacchi[5] i a començaments de la temporada de 1969, ja com a pilot de fàbrica d'Aermacchi.[2] A mitjan temporada de 1969, Benelli li va oferir motos de fàbrica, amb les quals va guanyar la cursa de 250cc del TT de l'Illa de Man. Després d'aquesta cursa, Aermacchi el va alliberar del seu contracte i Carruthers va continuar com a pilot de fàbrica amb Benelli. Amb aquest equip va guanyar el campionat del món de 250cc aquell mateix any després d'una dura lluita amb Santiago Herrero (OSSA) i Kent Andersson (Yamaha).[1][2]

Acabada la temporada de 1970, l'australià va acceptar una oferta de Yamaha per a córrer a Amèrica.[2] Yamaha li va demanar que fes de mentor d'un jove pilot de dirt track nord-americà anomenat Kenny Roberts.[2] El 1973, Carruthers va esdevenir director de l'equip de competició nord-americà de Yamaha. Sota la guia de Carruthers, Roberts guanyà el Campionat AMA Grand National de 1973 i 1974 per a la marca japonesa.[2] Quan es va fer palès que Yamaha no tenia una moto capaç de competir amb l'equip de Harley-Davidson, dominador de les pistes de terra, els japonesos van decidir d'enviar Carruthers i Roberts a Europa per a competir en el campionat del món de velocitat.[2][6] Mentre Carruthers li ajustava les motos i li oferia orientació, Roberts va guanyar tres campionats del món consecutius de 1978 a 1980. Carruthers també va ajudar Eddie Lawson a guanyar el títol mundial de 500cc el 1984.

Carruthers va continuar treballant per a diversos equips de Gran Premi fins a la temporada de 1995. El 1996 va treballar amb l'equip de curses de la fàbrica d'embarcacions Sea-Doo, ajudant l'empresa a guanyar diversos títols nacionals i mundials.[2] Va tornar al motociclisme el 1998 dirigint un equip de motocròs satèl·lit de Yamaha.[2]

Resultats al Mundial de motociclisme

modifica

Font:[1][7]

Barem de puntuació de 1950 a 1968:

Posició 1 2 3 4 5 6
Punts 8 6 4 3 2 1

Barem de puntuació de 1969 a 1987:

Posició 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Punts 15 12 10 8 6 5 4 3 2 1

(Ids. Grans Premis | Llegenda) (Curses en negreta indiquen pole; curses en itàlica indiquen volta ràpida)

Any Categoria Equip 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 Punts Posició Victòries
1966 125cc Honda ESP
-
GER
-
NED
-
DDR
-
CZE
-
FIN
8
ULS
8
IOM
12
NAT
7
JPN
-
0 0
350cc Norton GER
-
FRA
-
NED
-
DDR
-
CZE
-
FIN
4
ULS
-
IOM
NC
NAT
-
JPN
-
3 18è 0
500cc Norton GER
-
NED
-
BEL
-
DDR
-
CZE
-
FIN
-
ULS
-
IOM
11
NAT
-
0 0
1967 125cc Honda ESP
-
GER
-
FRA
-
IOM
5
NED
-
DDR
-
CZE
-
FIN
5
ULS
4
NAT
7
CAN
-
JPN
-
7 0
250cc Suzuki ESP
-
GER
-
FRA
-
IOM
12
NED
-
BEL
-
DDR
-
CZE
-
FIN
-
ULS
-
NAT
-
CAN
-
JPN
-
0 0
350cc Aermacchi GER
5
IOM
10
NED
6
DDR
4
CZE
-
ULS
4
NAT
-
JPN
-
9 0
500cc Norton GER
-
IOM
NC
NED
-
DDR
-
CZE
-
ULS
-
NAT
-
JPN
-
0 0
1968 125cc Honda GER
6
ESP
-
IOM
3
NED
-
DDR
-
CZE
-
FIN
-
ULS
6
NAT
-
6 10è 0
250cc Aermacchi GER
-
ESP
-
IOM
NC
NED
-
BEL
-
DDR
-
CZE
-
FIN
-
ULS
-
NAT
-
0 0
350cc Aermacchi GER
3
IOM
NC
NED
-
DDR
3
CZE
4
ULS
2
NAT
-
17 3r 0
500cc Norton GER
-
ESP
-
IOM
6
NED
5
BEL
5
DDR
-
CZE
-
FIN
-
ULS
6
NAT
6
7 11è 0
1969 125cc Aermacchi ESP
6
GER
10
FRA
-
IOM
2
NED
-
BEL
-
DDR
-
CZE
9
FIN
-
NAT
-
YUG
-
20 10è 0
250cc Benelli ESP
-
GER
-
FRA
-
IOM
1
NED
2
BEL
3
DDR
5
CZE
3
FIN
4
ULS
1
NAT
2
YUG
1
89 1r 3
350cc Aermacchi ESP
2
GER
6
IOM
NC
NED
7
DDR
7
CZE
7
FIN
-
ULS
-
NAT
-
YUG
-
29 0
500cc Aermacchi ESP
-
GER
8
FRA
-
IOM
NC
NED
-
BEL
-
DDR
-
CZE
-
FIN
-
ULS
-
NAT
-
YUG
-
3 44è 0
1970 250cc Yamaha GER
1
FRA
NC
YUG
-
IOM
1
NED
-
BEL
2
DDR
-
CZE
1
FIN
-
ULS
1
NAT
2
ESP
-
84 2n 4
350cc Yamaha GER
2
YUG
2
IOM
NC
NED
4
DDR
3
CZE
4
FIN
4
ULS
-
NAT
-
ESP
-
28 2n 0

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 «Kel Carruthers» (en anglès). motogp.com. [Consulta: 15 març 2024].
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 «Kel Carruthers at the Motorcycle Hall of Fame» (en anglès). motorcyclemuseum.org. [Consulta: 23 febrer 2022].
  3. «Kel Carruthers» (en anglès). Sport Australia Hall of Fame. [Consulta: 27 setembre 2020].
  4. «Still on form» (en anglès). Motor Cycle, 13-12-1964, pàg. 45 [Consulta: 24 maig 2014]. «As a final warm-up for his forthcoming European race debut, Australian star Kelvin Carruthers won four races on his two-fifty Honda four at the Victorian Grand Prix»
  5. (en anglès) Motor Cyclist Illustrated, maig 1968, pàg. 10, 12 [Consulta: 24 maig 2014].
  6. (en anglès) American Motorcyclist. American Motorcyclist Association, març 1979, pàg. 30. ISSN: 0277-9358.
  7. «Kel Carruthers Isle of Man TT results» (en anglès). Iomtt.com. [Consulta: 14 juliol 2014].

Enllaços externs

modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kel Carruthers