Keplerita

La keplerita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany al grup de la merrillita. Rep el nom en honor de Johannes Kepler, un destacat naturalista alemany, per les seves contribucions a l'astronomia i la cristal·lografia. Va construir nous telescopis refractaris i és conegut sobretot per les seves lleis del moviment planetari, descrivint les òrbites com a el·lipses per primera vegada.

Keplerita
Fórmula química	Ca9(Ca0.5◻0.5)Mg(PO₄)₇
Epònim	Johannes Kepler
Localitat tipus	meteorit Marjalahti, Viipuri, Regió de Ladoga, República de Carèlia, Rússia
Classificació
Categoria	fosfats
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Estructura cristal·lina	a = 10,3330(4) Å; c = 37,0668(24) Å
Grup puntual	3m - ditrigonal piramidal
Grup espacial	r3c
Color	incolor
Exfoliació	no observada
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Densitat	3,122 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1,622(1) nε = 1,619(1)
Birefringència	δ = 0,003
Pleocroisme	no pleocroica
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2019-108
Any d'aprovació	2020
Símbol	Kep
Referències

Característiques

La keplerita és un fosfat de fórmula química Ca₉(Ca_0.5◻_0.5)Mg(PO₄)₇. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2020, sent publicada per primera vegada el 2021. Cristal·litza en el sistema trigonal.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del museu mineralògic de la Universitat Estatal de Sant Petersburg (Rússia), amb el número de catàleg: mm74/2-1.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al meteorit Marjalahti, recollit a la localitat de Viipuri, dins la regió de Ladoga (República de Carèlia, Rússia). També ha estat descrita a la conca de l'Hatrurim, a Israel, i al meteorit Angra dos Reis, trobat a Ilha Grande (Rio de Janeiro, Brasil). Aquests tres indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.