El riu Kerulen, també Kerülen o Kherlen (mongol: Хэрлэн гол, Kherlen gol; xinès: 克鲁伦河, Kèlǔlún Hé), és un riu de Mongòlia i la Xina. Té una llargada de 1.254 km.[1]

Infotaula de geografia físicaKerulen
(mn) Хэрлэн гол
(zh-hans) 克鲁伦河
(mn) ᠬᠡᠷᠦᠯᠡᠨ ᠭᠣᠣᠯ Modifica el valor a Wikidata
Imatge
TipusRiu Modifica el valor a Wikidata
Inici
ContinentÀsia Modifica el valor a Wikidata
País de la concaMongòlia i República Popular de la Xina Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaProvíncia de Dornod (Mongòlia) Modifica el valor a Wikidata
Final
Entitat territorial administrativaMongòlia Interior (RP Xina) Modifica el valor a Wikidata
Localitzacióllac Hulun Modifica el valor a Wikidata
48° 39′ 21″ N, 109° 13′ 19″ E / 48.655706°N,109.221941°E / 48.655706; 109.221941
48° 46′ 04″ N, 117° 03′ 06″ E / 48.767773°N,117.051568°E / 48.767773; 117.051568
Conca hidràulicaconca del riu Amur Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Mida1.254 (longitud) km
Superfície de conca hidrogràfica116.400 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures i indicadors
Cabal54 m³/s Modifica el valor a Wikidata

El seu origen és a les muntanyes Khentei prop de la muntanya Burkhan Khaldun a l'Àrea Estrictament Protegida de Khan Khentii, a uns 180 km al nord-oest d'Ulan Bator. Aquesta àrea separa el riu Tuul de la conca àrtica, de la conca de l'oceà Pacífic.[2]

El Kerulen corre en direcció a l'est per la província de Khentii. Creua l'estepa oriental mongola, passant per Ulaan Ereg i Txoibalsan, i entra a territori de la Xina desaiguant al llac Hulun després de 164 km per aquest país.[3]

En anys de fortes pluges el llac Hulun es desborda per la seva riba septentrional i l'aigua arriba al riu Argun a uns 20 km.[4][5]L'Argun marca el límit entre Rússia i la Xina durant 944 km fins que forma el riu Amur. El sistema Kerulen-Argun-Amur té un recorregut total de 5.025 km.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kerulen

ReferènciesModifica

  1. «Río Kerulen» (en castellà). mapcarta.com. [Consulta: 8 gener 2023].
  2. «Archaeological Site at Khuduu Aral and Surrounding Cultural Landscape» (en anglès). UNESCO World Heritage Center, 19-12-2014. [Consulta: 8 gener 2023].
  3. McGinley, Mark. «Daurian forest steppe». Encyclopedia of Earth, 16-05-2014. [Consulta: 8 gener 2023].
  4. Mao, Pingping; Zhang, Jing; Li, Ming; Liu, Yiliang; Wang, Xu «Spatial and temporal variations in fractional vegetation cover and its driving factors in the Hulun Lake region» (en anglès). Ecological Indicators, 135, 01-02-2022, pàg. 108490. DOI: 10.1016/j.ecolind.2021.108490. ISSN: 1470-160X.
  5. Zhang, Hongzhou; Li, Mingjiang. China and Transboundary Water Politics in Asia (en anglès). Routledge, 2017-12-14. ISBN 978-1-351-66980-1.