Obre el menú principal

Terqa fou una ciutat-estat situada a uns 60 km al nord-oest de Mari, a l'Eufrates central, al lloc de la moderna Tell Ashara a Síria a 80 km de la frontera amb Iraq. Els seus habitants apareixen esmentat com terquites.

Infotaula de geografia políticaTerqa

Localització
 34° 54′ 12″ N, 40° 31′ 50″ E / 34.9032°N,40.530445°E / 34.9032; 40.530445
PaísSíria
Governaciógovernació de Deir ez-Zor
Capital de
Modifica les dades a Wikidata
Terqa vers el 1770 aC

HistòriaModifica

L'arqueologia postula que ja existia vers el 3000 aC, però molt poc se'n sap fins al següent mil·lenni. L'hegemonia hauria passat a Mari des de Adab, en una data discutida però que podria ser vers la meitat del segle xxiv aC. No és clar que tota la dinastia exercís l'hegemonia i potser només la va tenir el rei Carrum-Iter (Sharrum-Iter vers 2373-2364 aC) després del qual l'hegemonia va passar a Kish. Vers el 2334 aC hauria passat a Sargon I d'Accad. En els anys següents, per diverses causes, la població va declinar fins a esdevenir un poble menor; els shakkanakkus de Mari hi haurien imposat el seu domini; el darrer, Ibit-Lim, apareix també per una altra font (els arxius d'Ebla) i hauria controlat Terqa, Tuttul i Ebla a més de Mari. Vers el 1900 aC la dinastia dels shakkananus es va acabar per causes desconegudes però amb seguretat hauria patit els efectes del retrocés general de vers el 2200 al 1900 aC constatat en molts llocs; Mari fou abandonada; una tribu amorrita, els bensimalites, estava establerta a Terqa feia un o dos segles, i dirigits per Yagid-Lim es van poder apoderar de la ciutat de Mari i la van repoblar.

Cap al 1830 aC el regne de Mari i Terqa tenia ja un cert poder i havia estès el seu territori. Llavors regnava Yagid-Lim (Iaggidlim) i després Iakhdunlim o Yakhdun-Lim i Sumu-Yaman. El regne hurrita d'Urkish va esdevenir el seu vassall. Potser Ilakabkabuhu d'Ekallatum hi hauria imposat el seu domini en algun moment, però fou el seu fill Shamsiadad d'Ekallatum el que la va conquerir i la va governar després, vers el 1790 aC, i al cap d'uns anys la va cedir al seu fill Yashmakhadad (vers 1782 aC-1775 aC) com a vassall, però a la mort de Shamsiadad el 1775 aC va caure en mans de Zimrilim de Mari, fill de Yakhdun-Lim. Llavors Terqa fou la capital d'una de les quatre gran províncies del regne; la deïtat principal era Dagan. El regne de Mari era de similar importància a Babilònia. Una sèrie de tauletes del segle xviii aC i posteriors, principalment de tipus jurídic (contractes de compres de terres i cases) han permès conèixer als reis locals amb algunes llacunes i dubtes.

A la caiguda de Mari davant els babilonis (vers 1761 o 1759 aC), Terqa va quedar com una llunyana dependència menor de l'imperi babiloni. Quan els cassites van envair la baixa Mesopotània foren expulsats pel rei Iluma-Ilum de la dinastia del País de la Mar, i sota direcció de Gandash es van dirigir cap a la vall de l'Eufrates establint un regne a la zona (conegut com a regne de Khana o Hana) amb capital a Terqa que incloïa també Mari, però sense la importància que abans havia tingut. A la mort de Kashtiliashu o Kashtilias, rei de Terqa i de Mari, vers el 1670 aC, s'esmenten reis separats de Terqa i de Mari, però no és clar si Terqa era un vassall de la branca de Mari, o a l'inrevés o eren els dos independents un de l'altra. Sunuhru-Ammu apareix vers el 1670 aC i a mitjan segle Ammi-Madar. És llavors quan s'assenyalen soldats professionals de Terqa servint al regne de Yamkhad (Alep) per compte del rei Irkabtum. Després d'aquest regnat no se sap que va passar; se suposa que es va fundar una nova dinastia que va tenir quatre reis: Iddinkaka, el seu fill Isar-Lim, Iggid-Lim (fill d'Isar-Lim) i Isih-Dagan, el fill d'Iggid-Lim. Sota un d'ells els hitites van creuar per Terqa quan baixaven per l'Eufrates per saquejar Babilònia vers el 1594 aC i van rebre el suport del rei de Khana (amb capital a Mari), que probablement Tiptazki; el successor d'aquest, Agum II (un nebot, fill d'Ur Zigurumash) va portar els títols de "Rei de Khana i dels cassites, rei d'Alman (l'actual Kholwab al naixement del riu Diyala), rei de Gutium o dels guti, rei d'Accàdia, i rei de Babilònia". Finalment els cassites van acabar dominant Babilònia vers el 1570 aC.

A la primera meitat del segle xv aC Hammurapih, fill d'Azilia, segurament un usurpador, va ocupar el tron. La independència es va acabar a la meitat del segle quan Parsatatar o Parshatatar de Mitanni vers 1460 aC va conquerir el territori. Mitanni es va enfonsar després davantels hitites i Assíria i foren els primers els que van dominar l'Eufrates a la segona meitat del segle xiii aC sota Subiluliuma I (1344-1320 aC) i el seu fill Piyasilis I de Karkemish i Ashtata (vers 1330-1300 aC).

Apareix més tard (segle ix aC), en l'imperi ne-assiri, amb el nom de Sirqu. A la ciutat es va trobar una estela de basalt de Tukultininurta II amb una inscripció cuneïforme i un parell de tombes.

ArqueologiaModifica

 
Hana o Khana (Terqa) vers 1760-1750 aC

El lloc arqueològic té unes vuit hectàrees amb una altura d'uns 18 metres. La ciutat moderna d'Ashara cobreix parcialment el lloc i limita les possibilitats d'excavació. Fou explorada per primer cop per E. Herzfeld el 1910.[1] El 1923, es van fer cinc dies de prospeccions dirigides per François Thureau-Dangin i P. Dhorrne.[2] Fou excavada altre cop del 1974 al 1986, en deu campanyes, per un equip de l'International Institute for Mesopotamian Area Studies (format per l'Institute of Archaeology de la Universitat de Califòrnia de Los Angeles; California State University de Los Angeles, Universitat Johns Hopkins, Universitat d'Arizona, i Universitat de Poitiers a França) dirigit per Giorgio Buccellati i Marilyn Kelly-Buccellati.[3][4][5] Després de 1987 un equip francès dirigit pel professor O. Rouault va continuar les investigacions.

Entre les coses principals trobades a Terqa hi ha:

  • Una muralla formada per tres muralles concèntriques de rajola de més de 6 metres d'altura i 18 metres d'amplada que cobreix una superfície de 24 hectàrees, i està datada vers el 3000 aC. Estava en ús encara vers el 2000 aC.
  • Un temple dedicat a Ninkarrak, també del tercer mil·lenni amb alguns escarabats egipcis[6]
  • La Casa de Puzurum, on es va trobar un gran i important arxiu de tauletes.

Llista de reisModifica

  • Iaggidlim (Yagid-Lim) vers 1825 aC
  • Iakhdunlim (Yakhdun-Lim) vers 1800 aC
  • Sumu-Yaman 1793-1791 aC
  • Shamsiadad d'Ekallatum vers 1791 aC-1782 aC
  • Yashmakhadad vers 1782 aC-1775 aC
  • Zimrilim (Zimri-Lim) 1775-1759 aC (fill de Yakhdun-Lim)
  • Kibri-Dagan, governador de Terqa vers 1759 aC
  • Yapakh-Sumu-? (nom parcialment perdut, posició incerta)
  • Isi-Sumu-Abu ? esmentat cers la meitat del segle xviii aC
  • Yadikh Abu (Yadih-Abum), vers el 1721 aC (governa almenys 7 anys), enemic de Babilònia
  • Conquesta cassita vers 1720 aC
  • Gandash (rei a Mari i a Terqa), primer rei cassita vers 1720 aC
  • Agum I (rei a Mari i a Terqa) vers el 1700 aC
  • Kashtiliashu o Kashtiliash I (Kashtilias I rei de Mari i Terqa) fins vers 1670 aC
  • Shunuhru-Ammu vers 1660 aC
  • Ammi-Madar vers 1650 aC
  • Iddin-Kaka vers 1600 aC
  • Isar-Lim
  • Iggid-Lim
  • Isih-Dagan
  • Hammurapih vers 1475 aC
  • Parsatatar o Parshatatar de Mitanni vers 1460 aC.

Vegeu tambéModifica

NotesModifica

  1. E. Herzfeld, Hana et Mari, RA, vol. 11, pp. 131-39, 1910
  2. François Thureau-Dangin and P. Dhorrne, Cinq jours de fouilles à 'Ashârah (7-11 Septembre 1923), Syria, vol. 5, pp. 265-93, 1924
  3. G. Buccellati and M. Kelly-Buccellati, Terqa Preliminary Reports 1: General Introduction and the Stratigraphic Record of the First Two Seasons, Syro-Mesopotamian Studies, vol 1, no.3, pp. 73-133, 1977
  4. G. Buccellati and M. Kelly-Buccellati, Terqa Preliminary Reports 6: The Third Season: Introduction and the Stratigraphic Record, Syro-Mesopotamian Studies, vol 2, pp. 115-164, 1978
  5. Giorgio Buccellati, Terqa Preliminary Reports 10: The Fourth Season: Introduction and Stratigraphic Record, Undena, 1979, ISBN 0890030421
  6. R. M. Liggett, Ancient Terqa and its Temple of Ninkarrak: the Excavations of the Fifth and Sixth Seasons, Near East Archaeological Society Bulletin, NS 19, pp. 5-25, 1982

BibliografiaModifica

  • Giorgio Buccellati, The Kingdom and Period of Khana, Bulletin of the American Schools of Oriental Research, no. 270, pp. 43–61, 1977
  • M. Chavalas, Terqa and the Kingdom of Khana, Biblical Archaeology, vol. 59, pp. 90–103, 1996

Enllaços externsModifica