Kanat de Khivà

(S'ha redirigit des de: Khanat de Khwarizm)

El Kanat de Khivà (txagatai: خیوه خانلیگی , Khivâ Khânligi; persa: خانات خیوه , Khânât-e Khiveh; uzbek: Xiva Xonligien) fou un estat de l'Àsia central que existí en la regió històrica de Coràsmia de 1510 a 1920. Fou governada per la dinastia Kungrad, una branca del Kanat d'Astracan, que es consideraven descendents de Genguis Khan. La ciutat de Khivà n'era la captial.

Plantilla:Infotaula geografia políticaKanat de Khivà
Xorazm davlati / Хоразм давлати / خورزم دولتی (uz)
دولت خورزم (fa) Modifica el valor a Wikidata

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 22′ 42″ N, 60° 21′ 50″ E / 41.3783°N,60.3639°E / 41.3783; 60.3639
Estat desaparegutImperi Rus Modifica el valor a Wikidata
CapitalKhivà
Köneürgenç Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població800.000 (1920) Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialllengua txagatai
persa Modifica el valor a Wikidata
Religiósunnisme Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Creació1511 Modifica el valor a Wikidata
Dissolució1920 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Forma de governmonarquia absoluta Modifica el valor a Wikidata
Monedatenga de Coràsmia Modifica el valor a Wikidata

El 1873, Khivà esdevingué un protectorat de l'Imperi Rus i, el 1920, el Kanat fou abolit i substituït per la República Popular Soviètica de Coràsmia. El 1924, el territori fou incorporat a la Unió Soviètica i després de l'esfondrament de la Unió Soviètica forma part de Karakalpakistan i la Província de Xorazm a l'Uzbekistan.

Història modifica

 
Bandera del Kanat de Khiva abans del 1917

Fou un estat de majoria ètnica usbec i turcman, fundat per Ilbars el 1512-1525 en l'antiga capital de Coràsmia.(Khwarizm). Estava compost per diversos begliks (dominis feudals) units per lligams laxos i els seus hakims (senyors) reconegueren l'autoritat del kan, però el seu poder unitari depenia de la seva puixança personal.

Els principals monarques foren, d'antuvi l'arabxàhida Arab Muhàmmad Khan I (1603-1626), qui dessecà el marge dret de l'amudarià per Urgenj (actual Konya-Urgenj) i instal·là la capital a Khivà. Els monarques Muhàmmad Isfendiar Khan (1623-1643), Abu l-Ghazi Bahadur Khan (1644-1663) i Abu l-Muzaffar Anuixa Khan (1663-1674) van viure una època d'esplendor en la que s'aliaren amb el kanat de Bukharà per a combatre els expansionistes perses. Fins i tot, Anuixa va conquerir Mashad i prengué el títol de Xa, adoptat també per Arang Muhammad Khan (1687-1691).

Però del 1686 al 1763 el kanat fou dominat primer pel kanat de Bukharà i després per Pèrsia; fou atacat el 1700 per Pere I de Rússia i el 1740 per Nàdir-Xah i entre el 1740-1770 pels turcmans yomuts. Finalment el inak Muhammad Amin (1755-1772) va recuperar un cert poder per l'estat. Després del 1691 la dinastia arabxàhida perd la seva posició dominant. Encara que els kans que van seguir a Niyaz tornaren a ser de la dinastia (o almenys eren genguiskhànides), van perdre poder i en temps de Nàdir-Xah apareix el primer Inak, un cap tribal dels uzbeks que exercia com un primer ministre. El darrer kan genguiskhànida, Abu l-Ghazi Khan III (1791-1804), fou deposat per l'Inak Iltazar que es va proclamar kan. Com que pertanyia a la tribu uzbek dels kungrats (o kongrat o kunkurat), aquest nom es va donar a la nova dinastia.

Iltazar Khan (1804-1806) fou doncs el primer inak que es proclamà kan. Va dominar la desembocadura del Sirdarià fins Kala-i-Mawr, i va evitar que Bukharà dominés l'oasi de Merv. Muhammad Rahim Bahadur Khan I (1806-1825) va fer incursions a territori kazakh, va sotmetre els karakalpaks i va assolar Khurasan.

Però Allah Kuli Bahadur Khan (1825-1842) hagué de defensar-se dels atacs del kanat de Kokand i del de Bukharà, així com dels primers intents de penetració russa el 1839 que l'obligaren a acceptar les primers condicions econòmiques i diplomàtiques. D'aquesta manera es van veure obligats a acceptar el vassallatge i protectorat rus el 1873,[1] afeblits pels atacs de Bukharà i dels turcmans, i els deixaren governar a la riba dreta del Sirdarià. Els russos van obtenir el dret de residència, exempció fiscal dels mercaders i una indemnització de 202 milions de rubles a pagar en 20 anys.

El kan Isfandiyar Jurji Bahadur Khan (1910-1918) intentà recuperar el poder perdut i fou assassinat pel capitost turcman de nom Junaid Khan,[2] qui va tenir al successor, Sayyid Abdullah Khan II (1918-1920) com un titella fins que fou deposat el 26 d'abril del 1920 pels bolxevics, que aboliren el feudalisme i l'esclavatge. Els mladobukartsy declararen aleshores la República Popular Soviètica de Coràsmia, que s'incorporaria posteriorment a la República Socialista Soviètica de l'Uzbekistan.

Càrrecs de la cort, l'exèrcit i el clergat modifica

Càrrecs de la cort
  • Inaks, dels que cal distingir l'inak original, fins al 1804, i els inaks posteriors, governadors i consellers del kan
  • Ataliks, consellers del kan per afers locals
  • Kushbegi, primer ministre
  • Mekhter, ministre de finances i interior
  • Yesaulbaixis (yazaulbaixis/yazulbashi), guàrdies de la cambra, introductors d'estrangers a la cort; n'hi havia dos
  • Diwanbaixi/divanbashi (diwanbegi), secretari del kan o comptable
  • Mekhrema, camarlencs; n'hi havia dos
Càrrecs militars
  • Mingbaixi (mingbashi), comandant de 1.000 guerrers a cavall
  • Yuzbaixi/yuzbachi, comandant de 100 guerrers a cavall
  • Onbaixi/onbashi, comandant de 10 guerrers a cavall
Càrrecs religiosos
  • Kazi kelan, jutge suprem
  • Kazi ordu, jutge militar
  • Alem, cap de cinc muftís
  • Reis, inspector d'escoles i supervisor general
  • Muftí, cap religiós; un a cada ciutat
  • Akhond, mestre que ensenyava l'Alcorà

Kans de Khivà (Khwarizm fins inicis del segle XVII) modifica

Dinastia Arabxàhida

Kans titelles dels inaks modifica

  • Abd Allah Qarabay Khan 1760 - 1763 ?
  • Sultan Timur Ghazi Khan 1763 - 1774 ?
  • Ghaip Khan 1774 - 1791 (segona vegada) ?
  • Abu l-Ghazi Khan III ibn Ghaip 1791 – 1804
Dinastia Kongrat

Referències modifica

  1. Aberigh-Mackay, George. Notes on Western Turkistan (en anglès). Thacker, Spink & Company, 1875, p. 49. 
  2. Gibb, H. A. R.. «Khiwa». A: The Encyclopaedia of Islam (en anglès). V. Brill, 1960, p. 24. 

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kanat de Khivà