Khmer (llengua)
La llengua khmer[1] o cambodjà[1] és una de les llengües austroasiàtiques més parlades, amb 16 milions de parlants nadius, la majoria d'ells a Cambodja, on és llengua oficial. El khmer és una llengua analítica que té com a ordre canònic de la frase la seqüència subjecte-verb-objecte.
| ភាសាខ្មែរ i ខ្មែរ (Khmer) | |
|---|---|
 | |
| Tipus | subjecte verb objecte, llengua aïllant i Nivells de parla |
| Parlants | |
| Parlants nadius | 14.224.500 (2008) |
| Parlat a | Cambodja i Vietnam |
| Autòcton de |
Cambodja, Long An  , An Giang , Đồng Tháp , Kiên Giang , Bạc Liêu , Cà Mau , Hậu Giang , Cần Thơ i Ciutat Ho Chi Minh |
| Classificació lingüística | |
|
llengües humanes llengües austroasiàtiques llengües mon-khmer llengües mon-khmer orientals | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet khmer |
| Codis | |
| ISO 639-1 | km |
| ISO 639-2 | khm |
| ISO 639-3 | khm |
| Glottolog | khme1253 |
| Ethnologue.com | khm |
| IETF | km |
 | |
La història del khmer es pot dividir en quatre etapes:[2] el protokhmer, parlat abans de l'any 600; el khmer antic I, del 600 al 800; el khmer antic II o angkorià, fins al segle xiv; el khmer mitjà, del 1300 fins al 1700 aproximadament i el khmer contemporani.
Fonològicament, destaca per un inventori reduït de consonants, moltes d'elles apareixen com a al·lòfons aspirats, i un sistema vocàlic complex, amb vocals obertes i tancades, llargues o breus que difereixen segons el dialecte analitzat. El nom no es flexiona en gènere ni en nombre gramatical, igual que el verb, amb una conjugació gairebé inexistent. Els accidents verbals es marquen amb partícules o adverbis, com en altres llengües de la mateixa família.
