Viquipèdia

Kif Tebbi

pel·lícula de 1928 dirigida per Mario Camerini

Kif Tebbi és una pel·lícula muda italiana del 1928 dirigida per Mario Camerini i rodada en gran part a la Líbia en aquella època una colònia italiana. Es considera una de les pel·lícules "colonials" més importants fetes a Itàlia, i en aquell moment es va presentar com un intent de reviure el cinema italià després de la crisi dels anys 20.

Infotaula de pel·lículaKif Tebbi

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióMario Camerini Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Piero Carnabuci
Raimondo Van Riel
Gino Viotti
Alberto Pasquali (en) Tradueix
Marcello Spada Modifica el valor a Wikidata
GuióLuciano Zuccoli i Luciano Doria Modifica el valor a Wikidata
MúsicaNuccio Fiorda Modifica el valor a Wikidata
FotografiaFerdinando Martini Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeAntonio Barrera Modifica el valor a Wikidata
ProductoraA.D.I.A. (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorCines Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenItàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1928 Modifica el valor a Wikidata
Durada100 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià
cap valor Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama i cinema mut Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióLíbia Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0019053 Letterboxd: kif-tebbi TMDB.org: 284671 Modifica el valor a Wikidata

Argument

modifica

El jove libi Ismail torna al seu país després d'estudiar durant anys a Europa i absorbir les seves idees i costums. Poc després del seu retorn, va esclatar la guerra entre Itàlia i l'Turquia i els soldats otomans es van abandonar a la violència i al saqueig. Durant un d'aquests Ismail rescata i salva la jove Mné i després la confia al seu servent Taléb. Però el ric àrab Rassim, que fa costat als turcs, intenta segrestar-la i Ismail el mata. És empresonat per això però aconsegueix escapar i retrobar-se amb Mné. Els dos joves, ara enamorats, són testimonis de la derrota dels turcs per part dels soldats italians i confien que la nova bandera serà font de felicitat i progrés.

Repartiment

modifica

Realització de la pel·lícula

modifica

Història i guió

modifica

Kif Tebbi (Com tu vulguis en àrab) està basada en una novel·la homònima de l'escriptor i periodista ticinès Luciano Zuccoli (nascut von Ingenheim), que constitueix un dels primers exemples de narrativa italiana de temàtica colonial, una tendència ja estesa a Europa en una època en què aquest plantejament amb els pobles sotmesos era normal.[1] Zuccoli, partidari convençut de les idees colonialistes italianes, havia viscut i viatjat a Tripolitània, inspirant-se en això per a la seva història, publicada el 1924 per l'editorial Treves.[2] En el guió editat per Luciano Doria, amb la participació no acreditada tant de Camerini com de Corrado D'Errico -que també va ser ajudant de direcció- afloren referències a escenaris i personatges de la pel·lícula francesa, L'Atlantide de Feyder, en particular.[3]

Producció: l’A.D.I.A

modifica

La pel·lícula de Camerini, la segona que va fer a Líbia després de Maciste contro lo Sceicco també en funció del seu desig de «viure una aventura[4]», va ser el resultat d'una iniciativa de producció cooperativa, els "Autori Direttori Italiani Associati", establerta a Roma el novembre de 1927 per un grup de cineastes.

 
foto d’escenari al desert libi
 
l'oasi

Els fundadors van ser Luciano Doria (que també n'era el director), el mateix Camerini, Aldo De Benedetti, Gabriellino D'Annunzio, Roberto Roberti i Guglielmo Zorzi),[5] amb la participació econòmica també d'Augusto Genina, encara treballant a l'estranger en aquell moment.[6]

La iniciativa s'emmarcava en els diferents intents d'implementar una recuperació ("la rinascita") de la cinematografia italiana després de la crisi que l'havia assolit als anys vint.[7] En aquest sentit va ser contemporània -però no competitiva- amb la creació semblant de l' "Augustus" (del qual va néixer Sole) del grup reunit al voltant d'Blasetti i a la revista va dirigir Cinematografo, que de fet saludarà a Kif Tebbi com a «la primera pel·lícula de la nova cinematografia italiana que donarà una lliçó als molts escèptics de cafè i experts de cantina[8]».

Per al finançament, es va subscriure els fundadors de l'A.D.I.A., cadascun dels quals va aportar 10.000 lires italianes[9] complementat amb un préstec bancari d'un advocat.[6] Kif Tebbi va ser la segona pel·lícula produïda per l'empresa (la primera va ser Brigata Firenze, que no va tenir gaire èxit) a la qual van seguir només tres més abans de tancar-se al cap d'un trienni d’activitat. D'ells és un dels dos supervivents (l'altre és La grazia)[10] i ara està disponible, després d'haver estat sotmès a una acurada restauració (vegeu requadre), a la Cineteca di Bologna, mentre que altres còpies es conserven en institucions holandeses i luxemburgueses similars.

 
Maig 1928: Camerini (a la dreta) i alguns tècnics al set de Kif Tebbi al desert libi
La restauració de Kif Tebbi

Considerada durant molts anys, com moltes altres pel·lícules mudes, una pel·lícula perduda, Kif Tebbi va ser trobada en un magatzem de Cinecittà a principis dels setanta en una còpia que li faltava l'últim rodet. Després de diversos esdeveniments, l'any 1988, el material va entrar en poder de la Cineteca di Bologna, que va decidir sotmetre'l a una restauració que va durar diversos anys, amb interrupcions freqüents. Amb aquesta finalitat, es van examinar altres còpies disponibles trobades en institucions similars a Holanda, Luxemburg i França. Tanmateix, es va comprovar que les dues últimes eren en part diferents, fet que les excloïa del seu possible ús amb finalitats de restauració. La còpia sobre la qual es va fer l'operació de recuperació va ser, doncs, la italiana. Només en el cas de la part final, totalment absent a la còpia trobada, o d'algunes parts irremeiablement degradades de la pel·lícula, es va utilitzar la còpia neerlandesa, obtenint així un exemple complet de la pel·lícula de Camerini que avui forma part de la col·lecció Cineteca.[11] El 1932 la pel·lícula va ser reeditada en versió sonora[12]

Rodatge

modifica

Kif Tebbi es va rodar a diversos llocs de Líbia, a Jeffren, Giafara, a Cufra i als afores de Trípoli.[13] En alguns casos la comparsa tenia una escorta militar per por a l'hostilitat de les poblacions locals.[14] També es van crear altres escenes externes a Sorrento i al vaixell que transportava la tripulació a Líbia, mentre que per als interiors es van utilitzar els teatres romans del "Palatino".[15] El treball va durar uns dos mesos, de maig a juny de 1928, i a finals de juliol la pel·lícula estava a punt.[8] Des del punt de vista tècnic, la fotografia va ser a càrrec de Ferdinando Martini, considerat especialista en ambients africans,[1] mentre que Camerini al plató libi va experimentar amb un sistema de rodatge que li permetia transmetre la impressió de l'ondulació. de les dunes del desert.[16]

Intèrprets

modifica

A causa del pressupost limitat disponible, Camerini va optar per actors poc coneguts o debutants per als protagonistes. Kif Tebbi va ser la primera pel·lícula de Marcello Spada, per a la qual va ser escollit gairebé a l'atzar després d'una trobada fortuïta que va tenir a Nàpols amb el director,[17] mentre que Donatella Neri només havia participat en dues pel·lícules i després de Kif Tebbi només va tenir un parell de papers més.[1] Un dels actors, Alberto Pasquali, que havia caigut malalt a Líbia durant el rodatge de la pel·lícula, va morir el febrer de 1929.[18]

Estrena

modifica

La pel·lícula va patir algunes retallades per part dels censors (l'autorització dels quals es va donar a conèixer el 30 de novembre de 1928)[12] que van demanar atenuar algunes escenes de saqueig per part dels turcs considerades massa cruesn.[19] La seva funció com a possible "pel·lícula del renaixement" va obrir les portes d'una "estrena" que va tenir lloc el 16 de novembre de 1928 en presència del ministre de Corporacions Giuseppe Bottai,[6] i la va valer. la concessió d'una contribució pública -va ser la primera vegada a Itàlia a favor d'un llargmetratge- de 50.000 lires.[20]

Crítiques contemporànies

modifica

Quan es va estrenar, Kif Tebbi va rebre elogis unànimes de la crítica, que la va apreciar no sols per la seva realització, sinó també per la seva recuperació de la producció, de la qual «aquests primers passos, com l'A.D.I.A., donen motiu a l'esperança [d'una] pel·lícula sense excessives pretensions amb la forma senzilla de la il·lustració d'una història que aconsegueix satisfer l'espectador[21]». Pel que fa a la qualitat de la pel·lícula, hi va haver qui va considerar « meravellosa la posada en escena, la tècnica molt acurada, l'elecció d'ubicacions adequades, la nitidesa fotogràfica, l'execució i la interpretació: tot està en ordre, sense falses notes ni mancances< ref name=vitacine/>", mentre que es va valorar que Camerini, "tot i haver de crear una història que transcorre en un entorn molt explotat, va poder oferir-nos una pel·lícula totalment lliure de llocs comuns embafadors[22]» o "l'acció estreta i dramàtica, la interpretació ambientada i excel·lentment interpretada per tots els actors, els estupends exteriors de la nostra propera terra d'Àfrica".[8] També es va apreciar com una «alegre traducció a la pantalla d'una obra que té en si les qualitats particulars de la nostra sensibilitat mediterrània[23]».

 
Donatella Neri e Laura Orsini

Resultat econòmic

modifica

Encara que no es disposa de dades sobre els resultats econòmics de les pel·lícules italianes de l'època,[24] molts testimonis coincideixen en el fet que Kif Tebbi va aconseguir un bon rendiment en taquilla, començant pels del mateix Camerini[9] o del protagonista Spada, que gairebé 50 anys després ho va recordar com un «gran èxit[13]». De fet, la pel·lícula de Camerini va ser una de les poques produïdes a Itàlia en aquells anys que va aconseguir exportar-se a l'estranger, projectant-se amb èxit de públic i crítica a París, al cinema "Hyppodrome" de Londres, acollida per un gran públic[25] i a la "V.th Avenue Playhouse" de Nova York,[26] rebent també, en aquella ocasió, un reconeixement a New York Times pel «magnífic paisatge [i] la vida local revifada amb fidelitat poc comuna[27]» així com al New York Herald Tribune i al Daily News, que elogiava les escenes, els paisatges i el ritme de la pel·lícula.[28] Davant l'èxit, hi va haver qui de seguida es va afanyar a crear-ne un altre de temàtica sahariana l'any següent amb La sperduta di Allah, però sense grans resultats.

Comentaris posteriors

modifica

Amb el pas del temps, els judicis sobre Kif Tebbi es van centrar principalment en dos aspectes: el seu valor propagandístic i el seu paper en el "renaixement" del cinema italià. Pel que fa a la primera, Camerini, recordant la pel·lícula, va negar decididament que tingués intencions propagandístiques,[15] tot i que quan es va estrenar a l'estranger es va jutjar de la següent manera.[29] Posteriorment, diversos comentaristes la van considerar «el prototip del cinema colonial feixista [amb] esquematisme ideològic previsible que contrasta la modernitat occidental amb l'arcaisme àrab[30]». Encara que aquest plantejament vinculat a la penetració italiana a l'Àfrica s'expressa de manera més o menys intencionada,[31] l'objectiu continua sent «crear un món en el qual els àrabs, alliberats dels malvats turcs, necessiten ser "controlats" pels italians[2]».
Pel que fa a la "rinascita", s'ha indicat Kif Tebbi, juntament amb Sole, entre les pel·lícules que marquen els intents de renovació del cinema italià: tant obres "de grup", creades gràcies a iniciatives autofinançades de joves cineastes "independents" i ambdues basades en temes de conquesta: colonials en aquest cas, de terres de la malària a l'altre.[29] Però l'esperada represa de la producció italiana que els havia inspirat no va arribar, ni l'intent d'unir-se a l'A.D.I.A. i "Augustus" de Blasetti (el consorci hauria d'haver inclòs també la productora milanesa S.A.C.I.A. de Rotaie):[32] la primera va tancar el 1930, mentre que la segona va fer fallida el juny de 1931.

Notes

modifica
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Ernesto G. Laura, Mario Camerini al tramonto del muto e all'alba del sonoro in ''La nascita della modernità, cit. in bibliografia, p.12.
  2. ↑ 2,0 2,1 De Carmine, cit. in bibliografia, p.33 - 40.
  3. ↑ Maria Pia Comand, Mario Camerini in Storia del cinema italiano, cit. in bibliografia, p.188.
  4. ↑ Camerini intervista del 13 novembre 1973 in Cinecittà anni trenta, cit. in bibliografia, p.205.
  5. ↑ Vegeu Mario Quargnolo, Un periodo oscuro del cinema italiano, 1925 - 1929 in Bianco e nero, n. 4 - 5, aprile - maggio 1964.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Sergio G. Germani, cit. in bibliografia, p.23 – 33.
  7. ↑ Chiara Caranti, I mutamenti nelle strutture produttive in Storia del cinema italiano, cit. in bibliografia, p.46.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 cinematografo, n. 15 del 22 luglio 1928.
  9. ↑ 9,0 9,1 Entrevista a Mario Camerini publicada a Materiali del cinema italiano cit. a la bibliografia, p. 257.
  10. ↑ Cfr. Le imprese di produzione...., cit. in bibliografia, p.235.
  11. ↑ Davide Pozzi e Chelu Deiana Ricostruzione e restauro del più celebre film coloniale italiano in Cinegrafie, n. 17 anno 2004, ISBN 88-8012-286-X.
  12. ↑ 12,0 12,1 Bernardini, cit. in bibliografia.
  13. ↑ 13,0 13,1 Marcello Spada, intervista del 7 novembre 1975 in Cinecittà anni trenta, cit. in bibliografia, p.816.
  14. ↑ Camerini, intervista a J.A. Gili in Archivi del 900, cit. in bibliografia, p.241.
  15. ↑ 15,0 15,1 (francès) Sergio G. Germani, Avec Mario Camerini, in Camerini, Locarno, cit. in bibliografia, p.102.
  16. ↑ Giulio Cesare Castello, intervista a Camerini pubblicata in Bianco e nero, n. 12, dicembre 1959.
  17. ↑ Cfr, Mario Baffico, Dei e semidei del 900, Milano. Gorlini, 1930, p.229.
  18. ↑ Giuseppe Bini, La parola del critico, articolo in La vita cinematografica, giugno 1929.
  19. ↑ Karianne Fiorini, La censura in Storia del cinema italiano, cit. in bibliografia, p.424.
  20. ↑ Notizia in Kinema, luglio - agosto 1930
  21. ↑ Francesco Mannelli in Cinemalia, n. 1, gennaio 1929.
  22. ↑ Articolo in Kines, n. 6, febbraio 1929.
  23. ↑ I films del giorno recensione di "Euro" in Rivista cinematografica, n.4 del 28 febbraio 1929
  24. ↑ Cfr. Barbara Corsi Con qualche dollaro in meno, Roma, Editori Riuniti, 2001, p.12 e seg. ISBN 88-359-5086-4
  25. ↑ La rivista cinematografica, n. 12 del 30 giugno 1929.
  26. ↑ Cinematografo, n. 12 dell'8 giugno 1929.
  27. ↑ L'articolo del quotidiano newyorkese è riportato in Bernardini, cit. in bibliografia.
  28. ↑ Le recensione dei quotidiani, tutte del 20 maggio 1929, sono riportate in Eco del cinema, n.68, luglio 1929.
  29. ↑ 29,0 29,1 Alberto Farassino a (FR)Camerini, Locarno, cit. in bibliografia, p.16.
  30. ↑ Barbara Grespi, Le trasformazioni del racconto in Storia del cinema italiano, cit. in bibliografia, p.78.
  31. ↑ Cfr. Gili, L'Italie de Mussolini...., cit. in bibliografia, p.112.
  32. ↑ La fusió de les tres companyies es va presentar a Cinematografo, n. 18 del 8 settembre 1929.

Bibliografia

modifica
  • Aldo Bernardini, Le aziende di produzione del cinema muto italiano, Bologna, Persiani, 2015, ISBN 978-8898874-23-1
  • Arnaldo Colasanti, Ernesto Nicosia (a cura di), Mario Camerini, la nascita della modernità, Roma, Archivi del 900, 2011, Plantilla:NoISBN
  • (anglès) Roberta De Carmine, Italy meets Africa; colonial discourses in italian cinema, New York, Peter Lang, 2011, ISBN 978-1-4331-0868-6
  • (francès) Alberto Farassino (sous la direction de), Mario Camerini, Locarno, Éditions du Festival International du film, 1992. ISBN 2-87340-083-8
  • Sergio G. Germani, Mario Camerini, Firenze, Il Castoro - La nuova Italia, 1980, Plantilla:NoISBN
  • (francès) Jean A. Gili, L'Italie de Mussolini et son cinéma, Paris. Veyrer, 1985, ISBN 2-85199-347-X
  • Vittorio Martinelli, Il cinema muto italiano. 1924 - 1931: i film degli anni venti, Roma, C.S.C. - E.R.I., 1996, ISBN 88-397-0922-3
  • Materiali del cinema italiano 1929 - 1943 - Quaderno n.63, Pesaro, Mostra Internazionale del cinema, 1975, Plantilla:NoISBN
  • Francesco Savio, Cinecittà anni Trenta. Parlano 116 protagonisti del secondo cinema italiano (3 voll.), Roma, Bulzoni, 1979, Plantilla:NoISBN
  • Storia del cinema italiano vol. IV (1924 - 1933), Roma, Edizioni di Bianco e nero - Venezia, Marsilio, 2014, ISBN 978-88-317-2113-4

Enllaços externs

modifica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Kif_Tebbi&oldid=34324647»