Obre el menú principal

La kinoshitalita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la mica. S'anomenà així en honor a Kameki Kinoshita, mineralogista, professor a la Universitat de Kyushu i investigador de dipòsits minerals del Japó. És l'anàleg d'hidroxil de la fluorokinoshitalita.

Infotaula de mineralKinoshitalita
Kinoshitalite-337761.jpg
Kinoshitalita amb fredrickssonita (de color negre) i calcita (de color blanc); mostra procedent de Långban, Filipstad, Värmland, Suècia.
Fórmula química (Ba,K)(Mg,Mn2+,Al)3(Al2Si2O10)(OH)2
Epònim Kameki Kinoshita Tradueix
Localitat tipus Mina Noda-Tamagawa, Noda-mura, Kunohe-gun, Prefectura d'Iwate, Regió de Tohoku, Honshū, Japó
Classificació
Categoria silicats
Nickel-Strunz 10a ed. 9.EC.35
Nickel-Strunz 9a ed. 9.EC.35
Nickel-Strunz 8a ed. VIII/H.12
Dana 71.2.2c.5
Propietats
Sistema cristal·lí monoclínic
Estructura cristal·lina a = 5,34Å; b = 9,25Å; c = 10,25Å; β = 99,99°
Duresa 2,5 a 3
Propietats òptiques biaxial (-)
Índex de refracció nα = 1,619 nβ = 1,628 a 1,633 nγ = 1,635
Birefringència δ = 0,016
Angle 2V mesurat: 23°, calculat: 40° to 82°
Dispersió òptica r < v forta
Impureses comunes Ti, Fe, Ca, Na, F, H
Més informació
Estatus IMA aprovat
Codi IMA IMA1973-011
Any d'aprovació 1973
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

CaracterístiquesModifica

La kinoshitalita és un silicat de fórmula química (Ba,K)(Mg,Mn2+,Al)3(Al2Si2O10)(OH)2. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5 a 3.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kinoshitalita pertany a "09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques" juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, willemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, chernykhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, ephesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilitionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilitionita, fluorannita, shirokshinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, bityita, clintonita, anandita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmorillonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, bileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïita, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyita, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.

Formació i jacimentsModifica

S'ha descrit en dipòsits de hausmannita-tefroïta (al Japó)[2] i en roques riques en manganès envaïdes per pegmatites silíciques i vetes de carbonat (a l'Índia).[3] S'ha descrit associada a hausmannita, tefroïta, celsiana, quars, espessartina, rodonita, calcopirita, pirrotita, rodocrosita, hübnerita, sonolita (al Japó); i a braunita, hausmannita, bixbyita, feldespat alcalí, hematites, calcita, dolomita, quars (a l'Índia).[3]

S'ha descrit a: la mina Noda-Tamagawa, Prefectura d'Iwate, i a Hokkejino, Prefectura de Kyoto, Japó. A Netra, Districte de Balaghat, Madhya Pradesh, Índia. Al Mont Trumbull, prop d'Incline, Comtat de Mariposa, Califòrnia, EUA. I també a Långban, Värmland, Suècia.[3]

ReferènciesModifica

  1. «Kinoshitalite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. Barthelmy, Dave. «Kinoshitalite Mineral Data». [Consulta: 3 abril 2018].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Kinoshitalite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 3 abril 2018].