Obre el menú principal

Knut Pedersen, que escriví la seva obra amb el pseudònim de Knut Hamsun (Lom, Noruega, 4 d'agost del 1859 - Grimstad, 1952), fou un escriptor noruec guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1920. És considerat una de les figures més influents de la literatura del segle XX.

Infotaula de personaKnut Hamsun
Knut Hamsun.jpeg
Knut Hamsun vers l'any 1890
Biografia
Naixement Knud Pedersen
4 d'agost de 1859
Lom, Oppland, Noruega
Mort 19 de febrer de 1952(1952-02-19) (als 92 anys)
Grimstad, Aust-Agder, Noruega
Nacionalitat Noruega
Activitat
Ocupació Novel·lista, poeta, dramaturg
Període d'activitat 1877–1949
Partit Nasjonal Samling
Moviment Neoromanticisme
Neorealisme
Influències
Influències en
Obra
Obres destacables
Família
Cònjuge Marie Hamsun (1908–1952)
Fills Arild Hamsun
Ellinor Hamsun
Tore Hamsun
Premis
Signatura

Lloc web Lloc web oficial
IMDB: nm0359105 Musicbrainz: 92624e8e-96e2-44e8-b71c-f18cc5d8bf15
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

BiografiaModifica

Va néixer a la ciutat de Lom, població situada al comtat d'Oppland. De ben petit, es traslladà amb la seva família a la població d'Hamarøy, situada al comtat de Nordland. Va exercir diversos oficis durant la seva vida, errant i aventurera. Va estudiar a la Universitat d'Oslo i, el 1882, es va traslladar als Estats Units d'Amèrica, on va romandre fins al 1888.

Va morir el 19 de febrer del 1952 a la seva residència de Grimstad, situada al comtat noruec d'Aust-Agder.

Obra literàriaModifica

El 1888, va escriure la novel·la que li obriria les portes de la fama, Sult (Fam), narració amb trets autobiogràfics que tracta la història de fam, pobresa i camí a la bogeria d'un periodista que arriba a mastegar fusta per a mitigar els dolors que li produeix l'estómac buit. En diversos aspectes, aquesta novel·la presagia els escrits de Franz Kafka i d'altres novel·listes del segle XX que van explorar la bogeria de la condició humana contemporània. Des de la seva publicació, ha estat una de les novel·les més influents del seu segle.

Fruit de la seva experiència com a emigrant, l'any 1889 va escriure Fra det moderne Amerikas Aandsliv (La vida espiritual de l'Amèrica moderna), en què realitza una crítica irònica i amarga de la vida en aquest país.

L'any 1920, li fou concedit el Premi Nobel de Literatura per la seva monumental obra Markens Grøde (trad. cat.: Benedicció de la terra).

Obra publicadaModifica

  • 1877: Den Gaadefulde
  • 1878: Et Gjensyn
  • 1878: Bjørger
  • 1889: Lars Oftedal
  • 1889: Fra Det Moderne Amerikas Aandsliv
  • 1890: Sult
  • 1892: Mysterier
  • 1893: Redaktør Lynge
  • 1893: Ny Jord
  • 1894: Pan
  • 1895: Ved Rigets Port
  • 1896: Livets Spil
  • 1897: Siesta
  • 1898: Aftenrøde
  • 1898: Victoria
  • 1902: Munken Vendt
  • 1903: Kratskog
  • 1903: Dronning Tamara
  • 1903: I Æventyrland
  • 1904: Det Vilde Kor
  • 1904: Sværmere
  • 1905: Stridende Liv
  • 1906: Under Høststjærnen
  • 1907: Benoni
  • 1908: Rosa
  • 1909: En Vandrer Spiller Med Sordin
  • 1910: Livet Ivold
  • 1912: Den Siste Glæde
  • 1913: Børn Av Tiden
  • 1915: Segelfoss By
  • 1917: Markens Grøde
  • 1918: Sproget i Fare
  • 1920: Konerne ved Vandposten
  • 1923: Siste Kapitel
  • 1927: Landstrykere
  • 1830: August
  • 1933: Men Livet Lever
  • 1936: Ringen Sluttet
  • 1939: Artikler i Utvalg
  • 1949: Paa Gjengrodde Stier

MúsicaModifica

  • Diversos músics han posat música a les seves obres entre ells el seu compatriota Arne Dørumsgaard (1921-2006).

Traduccions al catalàModifica

  • Fam. Pròleg de Paul Auster. Traducció d'Anne-Lise Cloetta i Adriana Plujà. Barcelona: Editorial Empúries, 2008. ISBN 978-84-9787-255-3.
  • Benedicció de la terra. Traducció de Joan Rius Vila. Barcelona: Plaza i Janés, 1965.

Simpaties polítiquesModifica

Malgrat la seva immensa popularitat a Noruega i arreu del món, la seva reputació va veure's reduïda considerablement a causa del seu suport al règim nazi de Vidkun Quisling durant la Segona Guerra mundial. El 1943, en un míting de Joseph Goebbels, li va arribar a oferir la medalla del Premi Nobel com a regal, i posteriorment es va reunir amb Adolf Hitler per tractar amb aquest que deposés Josef Terboven com a Reichskommissar de Noruega.

Després de la guerra, va ser confinat durant diversos mesos en un hospital psiquiàtric, a fi de determinar la seva salut mental. El 1948, va ser condemnat a pagar una multa de 325.000 corones noruegues pel seu suport al règim nazi, cosa que li va provocar la ruïna.

ReconeixementsModifica

Enllaços externsModifica