Koriak
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
El koriak és una llengua luorawetlan parlada per unes 3.500 persones del poble koriak, segons estimacions de l'any 2001, a la regió de Txukotka. Guarda una relació molt estreta amb el txuktxi, llengua amb tres vegades més de parlants que el koriak. Juntament amb el txuktxi, l'itelmen, el kerek i l'aljutor (considerades aquestes dues últimes llengües com a dialectes del koriak) forma la família de les llengües luorawetlan (agrupades dins les llengües paleosiberianes.
| нымылан | |
|---|---|
  | |
| Tipus | llengua i llengua viva |
| Ús | |
| Parlants | 3.500 |
| Parlants nadius | 3.500 |
| Parlat a | territori de Kamtxatka |
| Autòcton de | Txukotka |
| Estat | Rússia |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües paleosiberianes llengües txukotko-kamtxatkianes llengües txukotkes | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet ciríl·lic i Kolyak alphabet (en)  |
| Nivell de vulnerabilitat | 4 en perill sever |
| Codis | |
| ISO 639-3 | kpy |
| Glottolog | kory1246 |
| Ethnologue | kpy |
| UNESCO | 484 |
| IETF | kpy |
| Endangered languages | 2506 |
Els txuktxis i els koriaks formen una unitat cultural basada en l'economia de la caça de rens i ambdues ètnies tenen autonomia de Rússia.
Ús de la llengua modifica
Els koriaks, com els txuktxis, empraven pictògrafs. Des del 1913 els nens koriaks anaven a les escoles missioneres (13 el 1916), però la seva pròpia escriptura es crearia a partir del 1930, quan es compilà un alfabet de 28 lletres basat en el dialecte Chavchyvan. El primer llibre, Jissa kalekal (El llibre Roig) fou publicat el 1932 i el 1934 un llibre de lectura i altres llibres de text. El 1933 hi havia 1.545 escolars koriaks que el primer any el feien en koriak com a introducció al rus. S. Stebnitsky va impulsar la nova literatura en llengua koriak, però el 1937 foren forçats a adoptar l'alfabet ciríl·lic, i s'hi publicaren llibres de texts, obres pamfletàries soviètiques traduïdes del rus, petites obres de ficció d'autors com Kersai Kekketyn, Lev Zhukov i Vladimir Koyanto. Des del 1988 s'han aprovat decrets per a desenvolupar els pobles nòrdics, de manera que s'han publicat nous llibres de text i abecedaris, compilats per M. Ikavav, I. Agin, V. Kavav i E. Narivlitx. Es publiquen articles en koriak al diari provincial Narodovlastie.
Alfabet del koriak modifica
| А а | Б б | В в | В' в' | Г г | Г' г' | Д д | Е е |
| Ё ё | Ж ж | З з | И и | Й й | К к | Ӄ ӄ | Л л |
| М м | Н н | Ӈ ӈ | О о | П п | Р р | С с | Т т |
| У у | Ф ф | Х х | Ц ц | Ч ч | Ш ш | Щ щ | Ъ ъ |
| Ы ы | Ь ь | Э э | Ю ю | Я я |
Enllaços externs modifica
- (anglès) Informe d'Ethnologue