Kornél Ábrányi
Kornél Ábrányi (hongarès: Ábrányi Kornél) (Nyírábrány, 15 d'octubre de 1822 - Budapest, 20 de desembre de 1903) o Cornelius Abrany, fou un compositor, pianista, musicòleg icrític musical hongarès.[1] Era pare del també músic, Emil Ábrányi.
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (hu) Eördögh Kornél  15 octubre 1822 Nyírábrány (Hongria) | ||
| Mort | 20 desembre 1903 (81 anys) Budapest (Hongria) | ||
| Sepultura | Cementiri del carrer Fiumei, 28-díszsor-4 | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Budapest | ||
| Ocupació | compositor, musicòleg, pianista clàssic, pedagog musical | ||
| Alumnes | Károly Aggházy, Ödön Farkas, Károly Szabados i Izabella Kuliffay | ||
| Instrument | Piano | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Clementina Katona Medve Jozefa | ||
| Fills | Kornél Ábrányi (  ) Medve JozefaEmil Ábrányi ( ) Clementina Katona | ||
| Pare | Alajos Ábrányi | ||
| Germans | Emil Ábrányi | ||
| Parents | Lajos Ábrányi, nebot Margit Wein, nora | ||
    | |||
Fou redactor del Pesti Naplo. Al mateix temps que cursava la carrera d'advocat, emprenia llurs estudis superiors de música. Després d'un llarg viatge per Europa, en retornar a la seva pàtria el 1860, fundà a Budapest el diari Zenészeti Lapok, i fou, per espai de 16 anys, el campió i propagandista de la música nacional hongaresa. El 1875 va obtenir la càtedra d'Estètica en l'Acadèmia de Música. Escriví Elements d'estètica musical, que és un resum de llurs lliçons, i el seu compendi, Característica de la música hongaresa.[2][3]
Va estudiar amb F. Chopin i F. Kalkbrenner. El 1860 va fundar la primera revista musical hongaresa Zenészeti Lapok. Deixà un tractat d'harmonia (1874, reelaborat el 1881) i una història de la música (1886).[1][2]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «Ábrányi, Kornél - Enciclopedia» (en italià). [Consulta: 3 gener 2025].
- ↑ 2,0 2,1 Dokumentation, Österreichisches Biographisches Lexikon und biographische. «Ábrányi von Lászlófalva und Mikeföld, Kornél (I.); bis 1844 Eördegh von Lászlófalva und Mikeföld, Ps. Radamanthos, Minos, Eakos, Ottmár» (en alemany), 2003. [Consulta: 3 gener 2025].
- ↑ Tom núm. 1 de l'Enciclopèdia Espasa.
