Kostas Karamanlís
Konstandinos Alexandru Karamanlís (grec: Κώστας / Κωνσταντίνος Καραμανλής) (Atenes, 14 de setembre de 1956) és un advocat i polític grec, que va ser líder del partit Nova Democràcia i exercí de Primer Ministre de Grècia entre 2004 i 2009.[1]
.jpg)  | |
| Nom original | (el) Κωνσταντίνος Αλεξάνδρου Καραμανλής |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 14 setembre 1956 (67 anys) Atenes (Grècia) |
 Diputat al Parlament Hel·lènic | |
| 3 octubre 2015 – Legislatura: dissetena legislatura del Parlament Hel·lènic Circumscripció electoral: Larissa (constituency) (en)  | |
| Primer ministre de Grècia | |
| 10 març 2004 – 6 octubre 2009 ← Costas Simitis – Geórgios Andreas Papandreu → | |
 Ministre de Cultura de Grècia | |
| 10 març 2004 – 15 febrer 2006 ← Evànguelos Venizelos – Georgios Voulgarakis (en) → | |
| Líder de l'Oposició a Grècia | |
| 21 març 1997 – 10 març 2004 ← Miltiades Evert (en) – Geórgios Andreas Papandreu → | |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Grega |
| Religió | Ortodoxa grega |
| Formació | Universitat d'Atenes Universitat Tufts Fletcher School of Law and Diplomacy - relacions internacionals, ciències polítiques Deree College (en) |
| Activitat | |
| Ocupació | Advocat, expert en relacions internacionals |
| Partit | Nea Dimokratia |
| Família | |
| Cònjuge | Anastasia Pazaïti |
| Germans | Olga Karamanlis (en) |
| Parents | Konstantinos Karamanlís (oncle) |
Premis | |
Signatura  | |
 | |
Obtingué la cartera de Primer Ministre el 10 de març de 2004, després de la victòria del seu partit a les eleccions al parlament celebrades el 7 de març del 2004. Va tornar a vèncer el 16 de setembre del 2007. Durant el mes de desembre del 2008, el seu govern va fer front a una sèrie de protestes generalitzades a tot el país i a una jornada de vaga que, entre altres reivindicacions, demanava la dimissió del govern.
A causa de la crisi econòmica va haver de convocar eleccions anticipades el 4 d'octubre de 2009, en què Nova Democràcia va obtenir un dels pitjors resultats electorals de la seva història (33,9% dels sufragis i 93 parlamentaris), i després va dimitir com a líder del partit.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kostas Karamanlís |
- ↑ «CIDOB - Kostas Karamanlis» (en castellà). CIDOB.org, 11-07-2012. [Consulta: 9 abril 2014].