Krzysztof Penderecki

Krzysztof Eugeniusz Penderecki (Dębica, Polònia, 23 de novembre de 1933 - Cracòvia, 29 de març de 2020)[1][2] fou un compositor i director d'orquestra polonès catòlic.[3]

Infotaula de personaKrzysztof Penderecki
Krzysztof Penderecki 20080706.jpg
Krzysztof Penderecki el 2008 modifica
Biografia
Naixement(pl) Krzysztof Eugeniusz Penderecki modifica
23 novembre 1933 modifica
Dębica (Polònia) modifica
Mort29 març 2020 modifica (86 anys)
Cracòvia (Polònia) modifica
Causa de mortCauses naturals modifica
Dades personals
FormacióAcadèmia de Música de Cracòvia modifica
Activitat
OcupacióCompositor, director d'orquestra, pedagog, musicòleg, pedagog musical i violinista modifica
Activitat1953 modifica –
OcupadorUniversitat Yale modifica
Membre de
GènereÒpera i simfonia modifica
ProfessorsStanisław Wiechowicz i Artur Malawski modifica
InstrumentViolí i piano modifica
Segell discogràficEMI Classics modifica
Obra
Obres destacables
Premis
Signatura
Penderecki sign.svg modifica

Lloc webkrzysztofpenderecki.eu modifica
IMDB: nm0671678 Allocine: 49128 Allmovie: p181028
Spotify: 0qEO82Hj3SvjoNyEfKpRku iTunes: 621683 Last fm: Krzysztof+Penderecki Musicbrainz: c3395434-dfdd-4de8-a8c2-0a3b110ef3ef Songkick: 257236 Discogs: 227875 Allmusic: mn0000580964 Modifica els identificadors a Wikidata

Primers anysModifica

Després de prendre classes privades de composició amb Franciszek Skolyszewski, va estudiar música a la Universitat de Cracòvia i a l'Acadèmia de Música de la mateixa ciutat amb Artur Malawski i Stanislaw Wiechowicz. Després de graduar-se l'any 1958, va aconseguir un lloc d'ensenyament a l'Acadèmia de Música.

Les seves primeres obres mostren la influència d'Anton Webern i Pierre Boulez, així com d'Ígor Stravinski. El seu reconeixement internacional va iniciar-se el 1959, al Festival de Tardor de Varsòvia amb l'estrena de les obres, Estrofes, Salms de David i Emanacions, però l'obra que realment va cridar l'atenció internacionalment va ser el Lament a les Víctimes d'Hiroshima, escrit per a 52 instruments de corda fregada. En aquesta obra, Penderecki fa ús de tècniques instrumentals esteses (per exemple, tocar al costat «erroni» del pont). Hi ha moltes textures noves en l'obra, un exemple és que fa molt ús dels clústers (notes adjacents tocades al mateix temps).

La Passió segons Sant LlucModifica

La Passió segons Sant Lluc (1963-1966) va donar a Penderecki aviat l'aclamació popular encara que no fos una obra major. Devotament religiosa i escrita en un llenguatge musical avantguardista, fou composta a l'Europa Oriental comunista. El públic occidental la va considerar com un desafiament a les autoritats soviètiques i li van donar el seu suport. Diversos estils musicals poden observar-se en l'obra. Les teixidures experimentals estan balancejades amb la forma barroca de l'obra i l'ús ocasional d'una escriptura harmònica i melòdica més tradicional. Penderecki fa ús del serialisme en aquesta obra, i una de les sèries que usa conté el motiu BACH, que actua com un pont entre els elements més convencionals i més experimentals. La secció de l'Stabat Mater fins al final conclou en un acord major de re major, i aquest gest és repetit al final de l'obra, que acaba amb un triomfant acord de mi major. Aquestes són les úniques harmonies tonals de l'obra, i ambdues resulten com una sorpresa per a l'oient. L'ús de tríades tonals com aquests per part de Penderecki, han estat un aspecte controvertit de l'obra.

A partir dels anys 1970Modifica

 
Krzysztof Penderecki el 1993

A mitjans dels anys 1970, l'estil de Penderecki va començar a canviar. El Concert per a violí n. 1 mostra notablement densos clústers als quals estava associat el compositor, i en el seu lloc es concentra en dos intervals melòdics: el semitò i el tríton.

Aquesta direcció va continuar amb la Simfonia n. 2 "Nadal" de 1980, que fa encara més ús de recursos harmònics i melòdics del passat, en un compositor que ha estat un dels més experimentadors a Europa. Hi fa un ús freqüent de la melodia de la nadala Santa nit. El mateix any 1980, li van encarregar, des del sindicat obrer catòlic Solidarność, compondre una obra que acompanyés l'acte de descobriment d'una estàtua a Gdańsk, en record dels ciutadans que van ser assassinats durant les protestes contra el govern el 1970. Penderecki va respondre amb Lacrimosa, que posteriorment va ampliar i convertir en una de les obres més conegudes del seu últim període, el Rèquiem polonès (1980-84, revisat el 1993). En les seves darreres obres ha girat cap a criteris musicals més conservadors del romanticisme.

Formà part d'una generació de músics polonesos innovadors entre els que cal citar Baird, Kotoński i Serocki.

El 2001 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de les Arts.[4]

ReferènciesModifica

  1. «Nie żyje Krzysztof Penderecki. Wybitny polski kompozytor i dyrygent miał 86 lat» (en polonès). gazeta.pl, 29-03-2020. [Consulta: 29 març 2020].
  2. Manté, Àlex Font. «Mor Krzysztof Penderecki, el compositor avantguardista que estimava la música sacra», 29-03-2020. [Consulta: 29 març 2020].
  3. «Krzysztof Penderecki». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «Krzysztof Penderecki, premio príncipe de Asturias de las Artes 2001 (castellà) (Premi príncep d'Astúries de les Arts)» (en castellà). [Consulta: 20 setembre del 2014]. «Su talento innovador en todos los géneros, impuesto en situaciones sociales y políticas adversas, junto con su capacidad integradora de diferentes elementos de la música de la segunda mitad del siglo XX, le convierte en protagonista de la cultura proyectada desde el Este de Europa al resto del mundo.»