Kumak (o fwa kumak) és una llengua austronèsia parlada majoritàriament a l'àrea tradicional de Hoot Ma Waap, als municipis de Koumac i Poum, a la Província del Nord, Nova Caledònia. Està formada per dues varietats dialectals, nêlêmwa i nixumwak. Té un total de 1.100 parlants, dels quals 144 viuen fora de l'àrea tradicional.

Infotaula de llenguaKumak
Nêlêmwa-Nixumwak
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants1.100 (2009)[1]
Autòcton deNova Caledònia
EstatProvíncia del Nord
Classificació lingüística
llengua humana
llengües austrotai
llengües austronèsiques
llengües malaiopolinèsies
llengües malaiopolinèsies nuclears
llengües malaiopolinèsies centrals-orientals
llengües malaio-polinèsies orientals
llengües oceàniques
llengües oceàniques centroorientals
llengües oceàniques meridionals
llengües canac Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Institució de normalitzacióAcadèmia de les Llengües Canac
Nivell de vulnerabilitat2 vulnerable Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2nee
ISO 639-3nee Modifica el valor a Wikidata
Glottologkuma1276 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuenee Modifica el valor a Wikidata
UNESCO2489 Modifica el valor a Wikidata
IETFnee Modifica el valor a Wikidata

Repartiment dialectal

modifica

El nêlêmwa és parlat al districte de Nénémas: a l'oest, a l'extremitat nord i a les illes costaneres dependents de la comuna de Poum. El nixumwak és estès a la regió de Koumac. Les divergències entre ambdós dialectes són essencialment d'ordre fonològic i lèxic.

Igual que la llengua veïna nyâlayu, les varietats nêlêmwa-nixumwak posseeixen classificadors possessius i numèrics.

Estudis lingüístics

modifica

Aquests dos dialectes d'antuvi foren anomenats nenema i kumak per Maurice Leenhardt en 1946 qui donà una llista de mots en aquesta obra fonamental; el 1963, André-Georges Haudricourt publicà un lèxic acompanyat d'alguns texts i d'una breu presentació de la llengua. Més recentment, el nêlêmwa ha estat descrit de manera més profunda per Isabelle Bril, lingüista del LACITO del CNRS, sota la forma d'un diccionari (Bril 2000) i d'una gramàtica (Bril 2002).

Publicacions i recursos

modifica

Els dos dialectes no han disposat d'una norma real d'escriptura abans de 1990, elaborat pel Comité linguistique des Nenema i el lingüista S. Schooling després reprès per Isabelle Bril en el seu treball. Tres poesies en nêlêmwa i una en nixumwak han estat publicades al recull Wanir Walepane,[2] i un conte nixumwak a Contes et légendes océaniens.[3] Està en curs una traducció de la Bíblia en nêlêmwa.

Un CD-ROM realitzat per Isabelle Bril pel Centre Cultural Tjibaou reagrupa una hora de tradicions orals en nêlêmwa sota el nom de Contes de l'Extrême-Nord de la Nouvelle-Calédonie. Igualment diversos texts de literatura oral són igualement consultables en línia.[4]

Referències

modifica
  1. Fitxa del Kumak a Ethnologue
  2. Wanir Walepane, 1993 (éd. Aux Vents des îles). Les poesies es troben respectivament a les pàgines 96, 112, 224, et 218.
  3. Contes et légendes océaniens, publicat sota la direcció de Léonard Sam (Collection Langues canaques núm. 18. Vice-Rectorat, Mission Langues et cultures régionales, Centre de documentation pédagogique).
  4. Site archivage du LACITO Arxivat 2014-03-20 a Wayback Machine..

Bibliografia

modifica
  • Leenhardt, M., 1946, Langues et dialectes de l'Austro-Mélanésie, Travaux et Mémoires de l'Institut de l'Ethnologie 46, Paris, Musée de l'Homme.
  • Haudricourt, A. G, 1963, La langue des Nenemas et des Nigoumak, Te Reo Monographs, Auckland, Linguistic Society of New Zealand.
  • Bril Isabelle, 2000, Dictionnaire nêlêmwa - nixumwak - français - anglais, avec introduction grammaticale et lexiques, Paris, Peeters, 523p.
  • Bril Isabelle, 2002, Le nêlêmwa (Nouvelle-Calédonie): Analyse syntaxique et sémantique, Collection Langues et Cultures du Pacifique 16, Société des Études Linguistiques et Anthropologiques de France 403, Paris, Peeters.

Enllaços externs

modifica